Ekopass és una associació sense ànim de lucre que el seu objectiu és l’engegada d’iniciatives per a la reducció d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEI). Qualsevol empresa o ciutadà pot dirigir-se a aquesta ONG per conèixer quant CO2 genera (el principal gas d’efecte hivernacle) i com reduir i compensar la seva emissió. A més, Ekopass tracta d’actuar en un context més ampli, participant en la iniciativa de plantació d’arbres “Green Belt Movement” en Kenya o en la certificació de reducció d’emissions d’una central minihidráulica en Azpeitia, en la qual a més es vol crear un centre d’interpretació ambiental sobre l’energia per als centres educatius de la zona. Promoguda per Naider, una empresa especialitzada en promoció econòmica, sostenibilitat ambiental i competitivitat social, Ekopass és una manera eficaç de sumar els esforços de totes aquells que volen aportar alguna cosa en la lluita contra el canvi climàtic, segons Iván de Torres Suárez (Madrid, 1978), Ecólogo i Responsable de Projectes de l’Associació.
Les xifres mostren que Estats Units és el país que més contamina, qui no ha signat el Protocol de Kyoto, amb el 25% de les emissions mundials. Espanya, malgrat haver-ho ratificat, és un dels països que més contamina d’Europa. De fet, el seu objectiu és que les seves emissions no augmentin més d’un 15% respecte a les emissions de 1990, i a dia d’avui emet gairebé un 50% més.
Si parlem de sectors podem dir que el que més emissions genera és l’energètic (28%), seguit de l’industrial (24%) i del transport (23%). No obstant això, tant els productors d’energia com les indústries de major envergadura es troben subjectes a una legislació per la qual han de reduir les seves emissions per aconseguir els objectius del Protocol de Kyoto.
El consumidor ha de ser conscient que tota activitat que realitza té un impacte, major o menor, sobre el mitjà que li envoltaEkopass posa al servei d’aquelles indústries, empreses i institucions no subjectes a restriccions però que volen aportar alguna cosa en la lluita contra el canvi climàtic, un servei per calcular les emissions que generen. Posteriorment, l’associació estableix un pla de reducció de CO2 i promou l’engegada de projectes contra l’escalfament global que compensin les seves emissions per convertir-les en entitats neutres en carboni.
Sí. El consumidor pot conèixer la quantitat de CO2 que emet en conduir el seu vehicle particular, en agafar un vol durant les seves vacances o en encendre la llum de la seva casa. D’aquesta manera, podrà valorar el cost ambiental de la seva conducta, triant i exigint productes i serveis no contaminants i incorporant la variable ambiental com a element fonamental. És important que el consumidor sigui conscient que tota activitat que realitza té un impacte, major o menor, sobre el mitjà que li envolta.
El Mecanisme de Desenvolupament Net del Protocol de Kyoto es va dissenyar per reduir els costos de compliment dels països desenvolupats, i per beneficiar als països en vies de desenvolupament; per exemple, en termes de transferència de tecnologies avançades respectuoses amb el medi ambient. Sí és cert que ha d’haver-hi un control tant en la qualitat (en les condicions que han de complir els projectes) com en la quantitat (en les emissions que cada país desenvolupat pot reduir mitjançant projectes en aquests països), ja que si els països desenvolupats poguessin complir totes les seves obligacions de control/reducció mitjançant el desenvolupament de projectes en tercers països, la quantitat total de GEI augmentaria, ja que els països receptors de projectes no tenen obligacions de Kyoto que complir.
A Estats Units també hi ha estats, com el de Califòrnia, que han decidit prendre mesures de lluita contra el canvi climàtic pel seu compteÉs cert que en el passat hi ha hagut certa passivitat. No obstant això, cada vegada són més els països o grups de països que han convertit el canvi climàtic en una de les seves prioritats d’actuació. Un exemple clar és la Unió Europea, que s’ha erigit en el líder mundial d’aquesta qüestió i està, per exemple, apostant de forma clara per instruments com el comerç d’emissions o un model energètic capaç d’afrontar el problema. Òbviament, en el costat contrari està el país més contaminant del món, Estats Units, els responsables polítics del qual encara no s’acaben de creure les recerques, o almenys, no han començat a aplicar polítiques creïbles que així ho demostrin. No obstant això, en aquest país també hi ha estats, com el de Califòrnia, que han decidit prendre mesures de lluita contra el canvi climàtic pel seu compte.
L’augment de l’ocupació en la nostra societat de combustibles fòssils durant molt temps ha creat un sistema molt depenent i una inèrcia difícil de corregir a curt termini. D’altra banda, encara que algunes de les energies renovables existeixen des de fa temps, el menor preu dels combustibles fòssils les ha mantingut allunyades i la seva implantació s’ha reduït a llocs aïllats on el subministrament de combustibles fòssils amb prou feines arribava o era costós. En els últims temps, a causa de l’amenaça de canvi climàtic i de les baixes reserves de petroli, les energies renovables estan cobrant força com a alternativa de futur, tornant-se el seu creixement irreversible. Pot ser que no tan ràpid com volguéssim, però es plantegen com a única solució de futur per cobrir les necessitats energètiques.
Dins de l’activitat que desenvolupa Wangari jo destacaria la inserció de mesures innovadores i transversals en la protecció del medi ambient. La seva estratègia està basada a assegurar i enfortir les bases per al desenvolupament ecològic sostenible, a través de l’educació, la planificació familiar, la nutrició i la lluita contra la corrupció.
Els boscos són grans embornals de carboni la desaparició del qual està agreujant el problema de l’escalfament globalEls boscos són grans embornals de carboni la desaparició del qual està agreujant el problema de l’escalfament global. Al que cal parar esment és al tipus de reforestació que es fa. Aquesta ha de fer-se plantant espècies autòctones adaptades al mitjà, establint un pla de gestió forestal que protegeixi l’àrea reforestada i, si està explotada comercialment, que sigui amb criteris de sostenibilitat. A més de la fixació de CO2 que contribueix a lluitar contra el canvi climàtic, la reforestació comporta tot un seguit de serveis ambientals que hem de valorar molt positivament, com la prevenció de l’erosió i la desertificació, la conservació de la biodiversitat, o la regulació del balanç hídric.
Sí hi ha altres formes, però aquestes eines econòmiques són les més eficients en termes de costos. Influeixen en el comportament dels agents mitjançant l’establiment d’un cost extra, que fa que la producció o el consum de contaminants resultin més cars, desplaçant als instruments reguladors, els més utilitzats durant dècades. Aquests últims indueixen a la reducció de la contaminació mitjançant l’establiment de normes d’obligat compliment o límits màxims en els nivells de contaminació. Així mateix, com a tercer grup de gran importància, estan les eines socials, és a dir, la sensibilització, la informació o la formació, però els seus efectes sobre la conservació del medi ambient són a llarg termini. Finalment, tenim els mecanismes voluntaris, com Ekopass. En qualsevol cas, el millor esquema per a la protecció del medi ambient combina instruments econòmics amb regulacions, eines socials i instruments voluntaris.
El millor esquema per a la protecció del medi ambient combina instruments econòmics amb regulacions, eines socials i instruments voluntarisÉs cert, encara que cada vegada hi ha més actuacions, com els pàrquings dissuasoris, noves línies de transport urbà o bitllets únics de transport que estan tenint molta acceptació entre els usuaris i estan reduint el nombre de vehicles privats. Però també és cert que hi ha valors i hàbits de comportament molt arrelats en la societat que dificulten l’èxit de solucions que combinin el transport públic. De totes maneres, les administracions han d’anar per davant oferint serveis i realitzant una intensa labor de conscienciació.
La RSC s’ha convertit en una eina interessant, però només és una més dins de les diferents estratègies per apropar la indústria a models de producció més sostenibles. El problema és que està lluny d’aconseguir a les pimes, la base del teixit empresarial. Penso que, en gran mesura, això es deu a la falta d’adaptació de les eines de la RSC a aquest tipus d’empreses i al fet que les consideracions sobre el “triple compte de resultats” (econòmics, ambientals i socials) estan encara lluny d’empreses i consumidors, encara que és cert que tenen cada vegada més presència en alguns àmbits.
