La Comissió Ballenera Internacional (CBI) va començar ahir les seves sessions en el port japonès de Shimonoseki, el més important de la flota ballenera nipona, amb la presència de més de quaranta delegacions, a les quals Tòquio intentarà convèncer de la pertinència de reprendre la caça comercial d’aquest mamífer. Organitzacions ecologistes com Greenpeace, que ahir es va manifestar a l’entrada de la seu del cim, han advertit que el Japó està comprant els vots de països en vies de desenvolupament per a aconseguir els seus objectius.
En el seu discurs d’obertura, el ministre d’Agricultura i Pesca japonès, Tsutomu Takebe, va reiterar el que ha estat l’argument recurrent del seu Govern per a donar suport a la represa de la caça comercial: “gràcies a la moratòria internacional, les reserves de balenes són abundants” i pot restablir-se la caça sostenible. el Japó, recolzat per Noruega, va més lluny, i assegura que el nivell de recuperació de les balenes ha estat tan ràpid que fins i tot amenacen a altres espècies i a la indústria pesquera. Aquests arguments són frontalment rebutjats pels països favorables a la moratòria i pels grups conservacionistes. Insisteixen els ecologistes en la falta d’evidències científiques que provin la propaganda japonesa, a la qual acusen de falsejar informacions i difondre dades esbiaixades sobre el nivell actual de les poblacions de cetacis, molt per sota dels interessats càlculs del Japó. I neguen tot crèdit a les teories sobre una captura selectiva i respectuosa amb els límits de regeneració de l’espècie.
A 250 euros el quilo
Des de fa quinze anys, els mateixos que porta vigent la moratòria internacional, el Japó i Noruega han violat el veto imposat. El país oriental, amb el subterfugi d’una caça per raons pseudocientíficas. En realitat, gràcies a aquesta argúcia legal tolerada per la CBI, centenars d’exemplars de rorcual aliblanco o balenes minke són caçats cada any (440 en l’anterior campanya) en el santuari ballenero antàrtic per a la venda de carn -a preus de 250 euros/kg.- a pesar que, segons afirmen els ecologistes, el seu consum ha retrocedit notablement en l’arxipèlag. “Els resultats del programa de caça científica del Japó pot veure’s en restaurants i mercats”, denunciava ahir Greenpeace. El cas de Noruega, un país que fa bandera de la causa mediambiental, és similar.
L’aixecament de la moratòria necessita una majoria de dos terços de vots en la Comissió, i de moment no sembla que el Japó compti amb tants suports a pesar, fins i tot, de l’adhesió de nous membres que li són favorables, com Benín o Gabon. De fet, ahir van ser rebutjades dos de les iniciatives clau de Tòquio, la introducció del secret del vot en les qüestions més importants i la readmissió com a membre d’Islàndia. Aquest últim extrem hauria estat molt beneficiós per als plans de Tòquio, en ser també Islàndia favorable al final de la moratòria.
Inviabilitat i extinció
El president de la Societat Espanyola de Cetacis (SEC), Ricardo Sagarminaga, va assegurar ahir que les peticions del Japó davant la Comissió Ballenera Internacional perquè se li permeti caçar diferents espècies de cetacis suposaria la inviabilitat i l’extinció de moltes d’elles.
Sagarminaga va declarar que si es permet caçar balena blanca, balena franca, rorcual blava o determinades poblacions de catxalots pot ser que aquestes mai es recuperin. Aquestes espècies es reprodueixen cada tres o quatre anys i l’impacte de la caça provocaria que aquestes balenes precisin de més d’una dècada sense caça per a sobreposar-se.
El perill de permetre la caça, segons el president de la SEC, és que no hi ha cap control del que s’està caçant i es poden estar matant espècies no permeses, però com ningú fa controls en duanes ni en mercats “qui distingeix si és un rorcual blau o un aliblanco?”.
El responsable de la SEC va apuntar que l’única espècie que podria suportar la seva caça sense arribar a perillar és el rorcual aliblanco, però va insistir que si es permet la seva captura no hi haurà controls per a saber si és aquesta espècie o una altra la que es consumeix.
A la caça s’afegeix el problema de la contaminació dels oceans que va en detriment de la viabilitat de les poblacions. A més, la mort d’aquests exemplars afecta a la cadena alimentosa, ja que els cetacis actuen com a reguladors de cefalòpodes i si aquests augmenten en número posaran en perill a altres espècies.
