El canvi climàtic és el gran desafiament mundial del segle XXI en matèria de salut, com destaquen la revista The Lancet i nombrosos estudis internacionals de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o de diferents governs i institucions. Així ho recorda Jesús de l’Ossa, autor de l’informe ‘Canvio climàtic i salut‘, de l’Observatori de Salut i Medi ambient DKV Assegurances Ecodes. Segons aquest expert, el canvi climàtic està danyant ja la nostra salut, amplificant problemes ja existents i generant noves amenaces que poden revertir molts assoliments en salut pública aconseguits en els últims 50 anys. Per això, explica De l’Ossa, fer front al canvi climàtic en clau de salut no solament contribueix de forma més efectiva a reduir les emissions de CO2, sinó també a millorar la qualitat de vida de les persones i els ecosistemes.
El canvi climàtic provoca l’increment de fenòmens meteorològics extrems, com a ones de calor, inundacions i sequeres; canvis en els ecosistemes que deriven en l’expansió de malalties infeccioses, com el paludisme o el dengue; inseguretat alimentària i malnutrició derivada; mala qualitat de l’aire; empitjorament de la disponibilitat i qualitat d’aigua; migracions; i increment de la pobresa i la desigualtat, sobretot en els més vulnerables, és a dir, nens, dones, migrants, ancians, pobres i persones amb malalties prèvies.
L’OMS va calcular en 2014 que entre 2030 i 2050 el canvi climàtic causarà unes 250.000 defuncions addicionals cada any, a causa de la malnutrició, el paludisme, la diarrea i l’estrès calòric (ones de calor i temperatures extremes). Els efectes seran molt superiors si es considera tot el ventall d’impactes en salut.
“El canvi climàtic és el gran desafiament mundial del segle XXI en matèria de salut”Sí, sembla que batem un rècord darrere l’altre, com mostren les dades de la NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica) o la NASA (Administració Nacional de l’Aeronàutica i de l’Espai). El canvi climàtic és inequívoc (hi ha una notable evidència científica), inusual (ocorre amb una intensitat i rapidesa que no s’ha donat en altres canvis climàtics sense intervenció humana), antròpic (originat per les activitats humanes) i inquietant (per les seves gravíssimes conseqüències). Les evidències són clares ja fa temps. Ara toca actuar.
Ens enfrontem a un món més càlid, no solament en temperatures mitjanes globals, sinó també a través d’ones de calor més freqüents i intenses. Entre 2001 i 2009 es van produir a Espanya 13.000 morts ocasionades per ones de calor. L’increment d’altres fenòmens com a sequeres, inundacions i tempestes pot provocar malaltia i mort a través de diversos mecanismes directes i indirectes.
“Espanya és molt vulnerable a l’efecte del canvi climàtic”Espanya, com tot l’arc mediterrani, és molt vulnerable a l’efecte del canvi climàtic. Afortunadament, el nostre sistema de salut és capaç d’absorbir molts impactes, però ha de preparar-se i adaptar-se.
Com deia fa poc Joaquín Araujo, és el primer esglaó d’una escala de molts esglaons. Si al nostre planeta no hem d’emetre més de 2 tones de CO2 per habitant i any, a Espanya emetem entorn de 7 i a Estats Units 17. L’esforç de reducció és hercúleo, però imprescindible.
Són les dues cares d’una mateixa moneda. D’una banda, perquè les fonts del principal gas d’efecte hivernacle, el CO2, coincideixen en moltes ocasions amb les dels principals contaminants atmosfèrics, conseqüència de la crema de combustibles fòssils. I per una altra, perquè les condicions que crea el canvi climàtic incrementen els nivells d’alguns contaminants. També les al·lèrgies es veuen afavorides.
“El 95% dels espanyols respira un aire de mala qualitat segons els valoris límit de l’OMS”Hi ha hagut notables millores, però queda camí per recórrer. A nivell global, avui dia és el quart factor de risc de mort al món. Segons l’Agència Europea de Medi ambient (AEMA), al nostre país més del 33% de la població respira un aire que incompleix els estàndards legals. Aquesta xifra s’eleva al 95%, si considerem els més estrictes valoris límit de l’OMS. Això ocasiona més de 33.000 morts prematures anuals, 16 vegades més que els accidents de trànsit. A més, suposa un cost econòmic de 38.000 milions d’euros, un 2,8% del PIB.
Es veu influïda, però hi ha altres causes també complexes, com el moviment global de persones i mercaderies. Quant al mosquit tigre no hi ha hagut cap cas de transmissió autòctona, tots són importats. Però no cal baixar la guàrdia.
El problema de la gana és tremendament complex i respon en gran mesura a qüestions polítiques, de pobresa i de distribució de recursos i aliments. Però els efectes negatius del canvi climàtic copegen sempre als més pobres. Un estudi publicat en The Lancet concloïa que pot reduir la producció d’aliments i augmentar la malnutrició, ocasionant més de 500.000 morts extres previstes per 2050 al planeta en comparació d’un futur sense canvi climàtic. Alguns estudis de diferents organismes xifren entre 200 i 250 milions els refugiats climàtics per a aquest any.
L’aposta per les energies renovables, l’estalvi i l’eficiència energètica, l’increment dels desplaçaments urbans a peu, amb bici i en transport col·lectiu no contaminant, la reducció del consum, la disminució de la petjada de carboni en tot el cicle alimentós o la creació d’un nou model econòmic més verd són alguns exemples. En la publicació incloem 76 accions directes i fàcils per començar ja.
“Els efectes negatius del canvi climàtic copegen sempre als més pobres”Actuar enfront del canvi climàtic podria ser la major oportunitat del segle XXI en salut mundial, podria prevenir moltes malalties i morts. L’acció des de la salut pública pot ser més poderosa que altres enfocaments. Té el potencial d’unir-nos a tots després d’una causa comuna: la nostra salut i el nostre benestar. Aquests conceptes, més tangibles i essencials que les tones de CO2 en l’atmosfera, són compresos i reconeguts en totes les poblacions, com recollia The Lancet a la fi de 2015. Moltes mesures tenen a més importants beneficis col·laterals que milloren la salut, com potenciar el transport a peu o amb bicicleta, canviar a una dieta amb menys proteïnes animals o potenciar al màxim les energies renovables, ja que incideixen en la qualitat de l’aire i la salut cardiovascular, el sobrepès, l’obesitat, la diabetis, el càncer, la salut mental, la reducció d’accidents de trànsit, de les malalties respiratòries i cardiocirculatorias, etc.
Un estudi de 2016 en el Regne Unit concloïa que els seus serveis de salut no estan preparats i que solament una minoria té plans d’adaptació. Igual que han lluitat en diferents moments històrics contra altres amenaces per a la salut com el tabac, el VIH o la polio, fins i tot enfrontant-se a poderosos interessos, han de fer front avui i en el futur al canvi climàtic.
