Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entrevista

Joan Marc Simón, coordinador de l’Aliança Internacional Residu Zero

Augmentar el reciclatge al 75% crearia més d'un milió d'ocupacions a Europa
Per Alex Fernández Muerza 20 de octubre de 2012
Img joanmarc

En la societat actual del “usar i tirar” surt a compte tirar-ho tot a les escombraries que reciclar, però ja no dona més de si ni en l’ambiental ni en l’econòmic. Així opina Joan Marc Simón, coordinador a Europa de l’Aliança Internacional Residu Zero. Els impulsors d’aquest sistema proposen aprofitar els residus com a recursos i protegir així el medi ambient, reduir la despesa econòmica en la gestió de les escombraries i generar llocs de treball. “El residu zero és essencial en qualsevol societat que vulgui ser sostenible, sobretot quan els preus de combustibles i materials no paren de créixer”, assenyala Simón, que ha assessorat a institucions de Guipúscoa, la Comissió Europea, Estònia, Argentina o Nova York, entre altres llocs del món.

Com es podria aconseguir el residu zero?

“En la UE ara mateix el 60% dels residus no es reciclen”
Nosaltres hem pensat deu passos, però es podria resumir en el disseny dels productes perquè durin el màxim, generin ocupació i, al final de la seva vida útil, puguin reciclar-se o reutilitzar-se, de manera que el seu impacte en el medi ambient sigui mínim. Caldria utilitzar models de recollida selectiva i fer visible tot el que queda com a residu després de separar el reciclable i compostable. També caldria crear centres de recerca per donar idees de com dissenyar els productes, per pensar què fer abans d’enviar alguna cosa a l’abocador o a la incineradora, per dissenyar polítiques de prevenció, etc.

Seria una forma de generar ocupació?

La Comissió Europea (CE) calcula que augmentar el reciclatge al 75% crearia més d’un milió de llocs de treball a Europa. El residu zero és medi ambient, però sobretot és sostenibilitat social i econòmica. Trenca el tòpic que el mediambiental és car, que no ens ho podem permetre. Al contrari, i en la línia de la CE, amb menys residus es genera més ocupació, més economia local, menys despeses en gestió de residus tòxics, abocadors, etc. Per aconseguir el residu zero es genera ocupació en la part de disseny, en la innovació de producte, en el sector reparació-reutilització-segona mà, en el sector reciclatge, en el compostatge, en l’agricultura ecològica, etc.

Sona utòpic.

En la societat actual del “usar i tirar” surt a compte fer les coses malament. Però no sempre ha estat així. Aquest sistema es va crear després de la Segona Guerra Mundial. La CE treballa per canviar-ho, perquè té clar que no pot seguir i que per aquí no va el futur de la competitivitat d’Europa. És un canvi que trigarà temps, però és cada vegada menys utòpic. En alguns llocs ja es treballa per a això.

Com des de lluny s’està d’aconseguir-ho?

En la Unió Europea (UE) ara mateix el 60% dels residus no es reciclen de mitjana: el 20% va a incineradores i l’altre 40% a abocador.

Per què és tan important el tema dels residus?

“En la societat actual del ‘usar i tirar’ surt a compte fer les coses malament, però ja no dona més de si”
A Espanya la gent paga el mateix per generar una tona de residus que per un quilo. No hi ha incentius per generar menys residus. En alguns països d’Europa això ja no succeeix. És important que la gent vegi que els residus van a algun lloc i li costa diners directa o indirectament. En el futur veurem més coresponsabilitat dels ciutadans en el tema dels residus. Però a més, en un sistema de residu zero, els costos per als contribuents són menors que amb el sistema actual.

De debò que el sistema de residu zero és més econòmic que l’actual?

Si es fa bé, sí. En alguns països d’Europa ja ho noten.

Quins exemples posaria de països que ja apliquen el residu zero?

Itàlia és un bon exemple en el qual es troba el millor i el pitjor, com a Nàpols. En alguns barris segueixen fatal, però en els quals hem començat un pla de residu zero s’ha passat a reciclar més del 65% en dos anys. Cent municipis italians s’han compromès a arribar al residu zero per 2020. El primer va ser Capannori, una localitat de 50.000 habitants de la Toscana, en 2007-2008. Ara estan en el 90% de recollida selectiva.

I a Espanya?

A Espanya comencem a promoure el residu zero en 2009. Catalunya té l’estratègia de residu zero, amb diversos municipis associats, com Argentona o Sant Sadurní d’Anoia, on estan al voltant del 80%, o l’estratègia Zero Zabor (escombraries zero) a Euskadi, com en Usurbil o Hernani, també per sobre del 80% del reciclatge.

Els crítics a aquest sistema asseguren que solament val per a municipis petits, però no per a grans ciutats.

No és cert. Sant Francisco, amb gairebé un milió d’habitants, es va posar l’objectiu del residu zero fa més de deu anys. Van passar de recollir el 25% a superar ara el 80%. Torino, amb més d’un milió d’habitants, aconsegueix més del 70% de reciclatge. Una ciutat és una suma de barris.

Està a favor d’aplicar multes econòmiques o de no recollir les escombraries als ciutadans que no la separin bé?

“A Espanya la gent paga el mateix per generar una tona de residus que per un quilo”
Quan la gent paga la factura del telèfon, no ho veu com una multa, sinó el pagament per un servei. La gent ha d’entendre, sobretot als ajuntaments, que té una gran despesa amb els residus. No estic a favor de multar als ciutadans, sinó que vegin la repercussió de les seves actuacions en el servei que se’ls ofereix: els que ho fan bé paguen menys i els que ho fan malament paguen més. No és revolucionari, ja funciona amb la resta de serveis. A Àustria, nord d’Itàlia, Bèlgica, Alemanya, etc., és un sistema bastant desenvolupat, i la gent ho veu normal. Ara bé, els canvis d’hàbits són difícils.

Quins són els principals desafiaments per aconseguir aquest canvi de costums?

El desafiament és polític, perquè tècnicament està superat. Sabem com obtenir altes taxes de reciclatge. Les universitats i empreses ja treballen per disminuir l’impacte ambiental dels productes. El problema és que qui decideix l’estratègia de residus a nivell municipal o regional ha de fer una aposta no eximeix de dificultats, la hi juga políticament, i cal canviar, a més, interessos econòmics.

Què poden fer els consumidors? Sembla que se’ls exigeix més del que poden fer.

És veritat, perquè quan el sistema està per fer-ho malament, costa més fer-ho bé. Però els consumidors poden separar de forma selectiva per reciclar, compostar, reutilitzar (que millora a més les relacions socials, de barri), usar menys envasos d’un sol ús i amb menys embalatges, fer compra local, etc. Però no se li pot posar tota la responsabilitat. Al final, és una combinació de tots.