Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient > Energia i ciència

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Jorge Riechmann, president de Científics pel Medi ambient (CIM)

Els científics espanyols no són molt conscients de les seves obligacions mediambientals

Jorge Riechmann (Madrid, 1962) trenca el tòpic de científic insensible preocupat exclusivament per les seves recerques. Professor titular de la Universitat de Barcelona, és llicenciat en Ciències Matemàtiques, doctor en Ciències Polítiques i compta amb estudis de Filosofia i de literatura alemanya, i participa a més en diverses associacions i institucions ecologistes i sindicals. Amb aquests vímets, Riechmann ha estat capaç de desenvolupar una fecunda activitat en camps tan diversos com la labor científica, els assumptes socials i mediambientals o la creació artístic-literària. Per això, no és d’estranyar que Riechmann presideixi des de juliol de 2005 l’Associació Científics pel Medi ambient (CIM). En aquesta associació, els socis són científics que creuen en la responsabilitat ecològica dels seus treballs i la dels seus col·legues de professió, per la qual cosa consideren que a més d’investigar han d’actuar per millorar el medi ambient, i la societat en general.

Per què una associació de “científics pel medi ambient”?

Fer-nos càrrec dels greus problemes que planteja la crisi ecològica i de la necessitat d’una reorientació de les nostres societats cap a la sostenibilitat té implicacions de gran importància en tots els àmbits, la qual cosa inclou també a científics i tecnòlegs. Sorgeixen nous reptes i noves oportunitats i no podem seguir fent les coses com les hem fet fins a ahir, fins avui mateix. Cristina Narbona, Ministra de Medi ambient d’Espanya, té raó quan diu que “treballar per convicció en el terreny ambiental obliga a transformar totes les formes d’acció pública i privada”.

És possible el desenvolupament sostenible?

Quan diem ‘sostenibilitat’ o ‘desenvolupament sostenible’, estem parlant d’energies renovables, tancament de cicles de materials, agroecologia, producció industrial neta, química verda, protecció de la salut, reequilibri Nord-Sud, igualtat social, equitat entre gèneres, ètica de l’autocontenció, democràcia participativa… Canviar en aquest sentit és difícil -les societats actuals no avancen en aquesta adreça-, però per descomptat que és possible. Sostenibilitat vol dir canvi, canvi molt profund. I canviar costa. Per això ens sembla necessari que els científics i tecnòlegs que estan a favor de tals canvis ecosociales s’organitzin per actuar col·lectivament.

Els falta llavors als científics consciencia mediambiental?

Als últims segles i sobretot al llarg del segle XX la ciència moderna, entremesclada estretament amb la tecnologia, ha anat adquirint un poder formidable de modificació de la naturalesa i la societat. Semblant poder porta amb si una enorme responsabilitat, veritablement científica, encara que això no sempre ho percebin clarament la societat ni els propis investigadors i investigadores. S’invoca cada vegada amb més freqüència, tant dins dels propis cercles de científics i tecnòlegs com fora d’ells, la idea d’una ‘ciència amb consciència’.S’invoca cada vegada amb més freqüència la idea d’una ‘ciència amb consciència’ Des de CIM volem fer-nos càrrec d’aquesta situació i subratllem per això el compromís socioambiental de científics i tecnòlegs.

Quins són els principals objectius de CIM?

Els estatuts de CIM defineixen els seus objectius i poden consultar-se a la nostra pàgina web (http://www.cientificos.org.es). A manera de resum, podríem dir que ens agradaria oferir un marc de debat als investigadors, contribuir al fet que es construeixi un món més sustentable, generar anàlisi crítica sobre els problemes ecosociales més importants, democratitzar el sistema CyT (Ciència i Tecnologia) promocionant la seva independència respecte als interessos particulars i millorar el nivell científic de la societat. Entre els principals objectius també està el de reorientar la recerca cientificotècnica cap als problemes ecosociales més greus, facilitar que els investigadors es “desenganxin” dels projectes relacionats amb la producció militar i la destrucció mediambiental, i contribuir a enfocaments basats en el principi de precaució.

Podria donar-me més detalls sobre l’associació i qui són els seus principals socis?

Científics pel Medi ambient (CIM) es constitueix al juny de 2003 com a associació independent d’àmbit estatal, amb seu administrativa a Barcelona. Està formada per científics que treballem en totes les disciplines de les ciències naturals i socials, vinculats per una consciència comuna de la nostra responsabilitat social, i desitjosos de protegir el medi ambient i la diversitat (tant biològica com a cultural), així com promocionar la salut pública i la sustentabilitat. Expliquem en l’actualitat amb una mica més de seixanta socis, alguns tan destacats com els ecólogos Javier Benayas i Ramón Folch, els economistes ecològics José Manuel Naredo i Federico Aguilera Klink, els especialistes en salut pública Carlos Álvarez Dardet i Miquel Porta, els físics Antonio Ruiz d’Elvira i Alicia Durán, els enginyers especialistes en energia com Emilio Menéndez i Marcel Coderch, l’ex-director de l’Agència Europea de Medi ambient Domingo Jiménez Beltrán, i molts uns altres…

Quin és la iniciativa més destacable que han dut a terme?

Hem intervingut el més activament possible en alguns dels grans debats ecosociales que es plantegen avui a la societat espanyola, amb activitats de recerca, divulgació i sensibilització. Esmentaria especialment els debats sobre productes químics (la proposta europea de reglament REACH) i els debats energètics.

El desenvolupament científic-tecnològic respecta el medi ambient?

Remedando el conegut lema del Fòrum Social Mundial, “altres tecnologies són possibles”, no cal pensar que el desenvolupament de la CyT sigui una autovia d’un sol sentit. Algunes d’aquestes tecnologies respecten el medi ambient, unes altres no ho fan. A grosso modo, per exemple, l’aprofitament de les fonts renovables d’energia apunta cap a una societat sostenible; els combustibles fòssils i l’energia nuclear no ho fan.

Els científics a Espanya tenen menys veu que en altres països?

Potser tenen menys tradició d’intervenció pública, com a científics i tecnòlegs conscients de les seves responsabilitats socioecológicas, que en altres països, encara que amb excepcions interessants. No obstant això em sembla exemplar la forma en què un sector important de la comunitat científica ha col·laborat en el desenvolupament d’una “Nova Cultura de l’Aigua” al nostre país, en aquests anys últims.

Les associacions ecologistes solen aportar estudis i informes “científics”, que solen contradir actuacions de governs, empreses, etc. Pot haver-hi informes científics diferents, o diferents interpretacions d’una mateixa realitat?

El que succeeix molt sovint és que hi ha veritats o parts de la veritat que no es diuen,la qual cosa succeeix molt sovint és que hi ha veritats o parts de la veritat que no es diuen perspectives que resulten silenciades per alguna raó. Per exemple, l’opinió que tingui sobre els aliments transgènics el biòleg molecular especialitzat en tecnologia dels aliments probablement diferirà de la qual tingui l’ecólogo especialista en genètica de poblacions, o el sociòleg estudiós de la pobresa rural; però aquestes últimes no són menys científiques que aquella.

Alguns dels principals problemes mediambientals, com el canvi climàtic, generen diferents posicions científiques, la qual cosa genera desconcert, i que al final no es prenguin decisions

En molts àmbits de recerca hi ha incertesa sobre les formes extremadament complexes en què interactuen els sistemes humans i els sistemes naturals, i això és una bona raó per redoblar els nostres esforços de coneixement i recerca. D’altra banda, de vegades els responsables polítics s’escuden en aquestes incerteses per no actuar en casos en els quals una acció preventiva judiciosa, guiada pel principi de precaució, seria l’aconsellable. En aquest sentit, les polítiques sobre productes químics en els últims decennis ofereixen molts exemples il·lustratius sobre aquest tema. Un estudi excel·lent la lectura del qual recomano vivament és ‘Lliçons tardanes d’alertes primerenques.

Són necessaris grans avanços cientificotècnics per fer front als problemes mediambientals?

El nostre dèficit principal no és de progrés tecnològic, sinó de progrés moral i de canvi social. Gairebé totes les solucions tecnològiques per avançar cap a societats ecològicament sustentables estan ja disponibles, com les energies renovables, la producció industrial neta, l’agricultura ecològica, la reforma fiscal verd, el comerç sostenible, etc., si volguéssim posar-les en pràctica. Per a això, hauríem de ser capaços de superar la terrorífica miopia que considera que deu anys són ja llarg termini, que els costos externs o externalitats de la producció, i aquí valdria dir els danys a tercers, ens importessin alguna cosa, que els drets humans de la gent del Sud o dels homes i dones de les properes generacions expliquessin de debò per a nosaltres i que ens creguéssim el que diem quan se’ns omple la boca amb la protecció del medi ambient.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions