L’actual model econòmic està minant les bases que sustenten la vida. Són paraules de José Bellver, coordinador de la versió en castellà de” La situació del món 2015” del Worldwatch Institute, un dels principals think tank mundials sobre medi ambient. Aquest informe, publicat a Espanya per la Fundació Fuhem, assenyala des de fa diversos anys les amenaces que estan tornant cada vegada més fràgil el planeta i com resoldre-les. Entre aquestes amenaces, destaca la dependència als combustibles fòssils, accentuada a Espanya per un oligopoli que es tradueix en elevats preus i pobresa energètica per als ciutadans, o l’augment dels fenòmens ambientals extrems. Per fer front a aquests desafiaments, Bellver sosté que “caldrà buscar formes de viure millor amb menys i, sobretot, repartir”.
“L’actual model econòmic està minant les bases que sustenten la vida”La permanència d’una crisi amb múltiples dimensions: econòmica, social, ecològica, de valors, de cures, etc. ens porta a qualificar el nostre món de fràgil. La causa principal resideix en un model econòmic que està minant les bases que sustenten la vida. Em refereixo a la falta de cobertura de necessitats bàsiques de gran part de la humanitat en un marc de creixents desigualtats i, sobretot, a la deterioració dels ecosistemes globals i l’escassetat creixent d’energia i materials enfront d’una incessant demanda de recursos naturals.
Si ben Espanya se situa encara entre els països més rics del món, no escapem a aquesta situació. La lenta recuperació de xifres macroeconòmiques amaga un panorama desalentador on precarietat laboral i desigualtat social tendeixen a fer-se cròniques i no s’afronten debilitats estructurals del model econòmic gestat des de mitjan segle XX. Això es reflecteix en la dimensió ambiental, per l’especialització en sectors d’alta intensitat i consum energètics amb alts costos ecològics i climàtics. I s’entrellaça amb el social i econòmic, com la forta dependència externa de recursos bàsics -especialment de combustibles fòssils- al costat de l’abús de poder de l’oligopoli energètic, que es tradueix en una elevada factura energètica i desemboca en la pobresa energètica de nombroses famílies.
En un món que previsiblement aconseguirà els 10.000 milions de persones en 2050, aquesta deriva és preocupant. Basti l’exemple de la principal font d’energia utilitzada: a inicis del segle XX, extreure 100 barrils de petroli suposava un cost energètic equivalent a un sol barril de cru; avui, en el millor dels casos, traiem 20 barrils. Aquest problema es recull en l’últim informe i reflecteix ben l’insostenible del nostre món. Els successius informes han estat també testimonis d’una economia mundial que ha crescut amb càrrec a una creixent extracció de recursos no renovables (petroli, gas, carbó o minerals), enfront de la preeminència anterior de recursos renovats mitjançant cicles naturals (com els agrícoles o forestals), encara que ara també s’utilitzen a un ritme major que el seu temps de regeneració.
“Els fenòmens ambientals extrems estan creixent en nombre i intensitat”Des de la primera edició es constata l’increment de fenòmens ambientals extrems en nombre i intensitat, com a sequeres, ones de calor, huracans, tifons, tsunamis, etc. Desastres que afecten sempre més a les persones més pobres, sent les menys implicades en les seves causes. I no solament en països pobres, com el tifó Haiyan a Filipines, sinó també en països rics com amb l’huracà Katrina a Nova Orleans.
L’escassetat d’energia i materials davant demandes creixents. Els problemes no solament afecten als recursos no renovables. L’informe adverteix d’una degradació dels sòls agrícoles a escala global o la creixent deterioració dels oceans. Aquestes deterioracions ecològiques afecten al subministrament d’aliments i la capacitat d’absorció d’emissions de CO2, principal gas causant de l’escalfament global. Són diferents amenaces interrelacionades, reforçant-se entre si. Un altre exemple és el desglaç de l’Àrtic, que suposa una menor capacitat de reflectir la llum i la calor solar i obre la porta a l’extracció de combustibles fòssils que haurien de quedar-se sota terra per evitar un major escalfament global. Tots aquests problemes “ecològics” acaben tenint conseqüències socials, com les migracions forçades o els conflictes socioecológicos.
“Els problemes ecològics acaben tenint conseqüències socials, com les migracions”Gramsci defensava la necessitat de conjugar el pessimisme de la raó amb l’optimisme de la voluntat i Saramago advertia que els optimistes estan encantats amb el que hi ha, mentre que els veritables interessats a canviar el món són els pessimistes. Coincidint amb tots dos, millor ser pessimista i confiar en la nostra capacitat de canviar les coses.
Podem i sabem fer moltes coses, sobretot en termes de canvi en els models de producció i consum, basant-los en recursos renovables i ajustant-nos als cicles i ritmes de la naturalesa. Suposa integrar la noció de límit en les nostres formes de pensar i fer. Però els temps constrenyen i l’escala dels problemes és àmplia. Es requereix una implicació de tots els sectors de la societat del calibre de la planificació econòmica que Roosevelt va engegar per guanyar la 2ª Guerra Mundial.
“Caldrà buscar formes de viure millor amb menys i, sobretot, repartir”Produir béns i serveis sempre requerirà l’ús de recursos naturals i generar residus, encara que puguem reutilitzar-los fins a cert punt. El problema és que la dimensió de la producció és tan elevada que xoquem amb els límits biofísics del planeta: incrementar producció i consum és utòpic, i gairebé patològic. Caldrà buscar formes de viure millor amb menys i, sobretot, repartir.
Podem triar quant consumim i què consumim, pensant en qui fàbrica i com es produeix el que comprem, tant en termes de sostenibilitat ecològica com de justícia social. Això és molt important perquè així podem exercir certa influència. I no hem d’oblidar que, abans que consumidors, som ciutadans amb capacitat d’influir políticament de manera col·lectiva en les regles del joc, les normatives i lleis que poden equilibrar la balança a favor de l’ecològic i social.
