Pot semblar contradictori afirmar que hi ha aigua per tots quan una de cada sis persones al món no disposa d’aigua neta i una de cada cinc manca de la més simple latrina. En realitat, segons Josu Sanz, responsable de l’Àrea de Medi ambient d’UNESCO Etxea, el Centre UNESCO al País Basc, es tracta d’un problema de gestió d’aquest preuat recurs. Sanz ha participat, al costat de 25.000 dirigents polítics, experts, empreses i ONG de prop de 150 països, en el cinquè Fòrum Mundial de l’Aigua, celebrat recentment a Istanbul. Aquest enginyer químic, expert en tractament d’aigües contaminades, lamenta que el Fòrum no hagi servit per reconèixer com a dret humà l’accés a l’aigua i al sanejament, “encara que el debat està obert”, postil·la. Durant el Fòrum, Sanz va participar en la presentació del sistema de gestió hídrica al País Basc, que els responsables de Nacions Unides han pres com a exemple, entre altres qüestions per l’assumpció d’un cànon que penalitza als més derrochadores i reverteix els seus ingressos a millorar el mitjà aquàtic no només en aquesta comunitat autònoma, sinó també en l’Àfrica subsahariana.
El Fòrum va aprovar que l’aigua és una “necessitat bàsica”, un concepte que no obliga a aconseguir l’accés universal a l’aigua i sanejamentHa estat una cita de primer ordre que marca una tendència cara als futurs passos. S’ha reunit a un gran nombre d’actors per buscar possibles solucions sobre un element clau per al desenvolupament, els recursos hídrics, que ara com ara estan amenaçats per la sobreexplotació o el canvi climàtic entre uns altres.
Durant tot el Fòrum, i gairebé fins a l’últim moment, hi ha hagut negociacions enceses per incloure aquest dret. Finalment, no va haver-hi consens entre les delegacions oficials dels països, i es va recollir que l’aigua és una “necessitat bàsica”, un concepte que no obliga a aconseguir l’accés universal a l’aigua i sanejament. No obstant això, alguns països, entre ells Espanya, han elaborat una declaració adjunta en la qual advoquen per aquest dret. En aquest sentit, les organitzacions civils hem jugat un paper important, com per exemple el grup d’Aigua i Desenvolupament de la Coordinadora Estatal d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (CONGDE), molts dels integrants dels quals assistim al Fòrum.
L’important és que el debat està obert i s’està traslladant a la societat. Les Nacions Unides aposten clarament per això i així ho han reconegut en repetides ocasions. Ara mateix hi ha una experta independent, nomenada pel Consell de Drets Humans a partir de la iniciativa d’Espanya i Alemanya, treballant en la formulació jurídica per al reconeixement de l’accés a l’aigua i sanejament entre els Drets econòmics, socials i econòmics. I països com Sud-àfrica, Uruguai o Bolívia han inclòs el dret humà a l’aigua en la seva Constitució.
La crisi de l’aigua afecta de manera més crua als més pobres, que són els que paradoxalment més han de pagar per ellaA dia d’avui, gairebé mil milions de persones, és a dir, un de cada sis habitants, no disposa d’aigua neta. Així mateix, 2.600 milions de persones, la gran majoria d’elles en països en desenvolupament, no disposa d’un sanejament adequat. Per exemple, una de cada cinc persones al món no disposa de la més simple latrina, amb el risc que comporta per a la salut i les fonts netes d’aigua. És important la disparitat entre les zones urbanes i les rurals, amb molta menor cobertura, però especialment, la crisi de l’aigua afecta de manera més crua als més pobres, que són els que paradoxalment més han de pagar per ella.
La diarrea, una dolència gairebé anecdòtica al món desenvolupat, mata un nen cada tres segons per malalties relacionades amb l’aiguaAixí mateix, l’Informe posa l’accent en la falta d’accés a serveis bàsics d’aigua en àmplies regions del món en desenvolupament. Si bé s’estan aconseguint grans avanços en la cobertura d’aigua neta en llocs com Àsia o Amèrica Llatina, uns altres com l’Àfrica subsahariana estan en una situació dramàtica, amb gairebé 340 milions de persones sense accés segur a l’aigua potable. A més, al costat de la cobertura d’aigua neta, s’ha d’assegurar un sanejament digne i segur, un aspecte que afecta de manera directa a la salut de milions de persones i en el qual en gairebé cap part del món s’estan aconseguint grans avanços. Per exemple, la diarrea, una dolència gairebé anecdòtica al món desenvolupat, mata a 5.000 nens i nenes cada dia al món, un cada tres segons, per malalties relacionades amb l’aigua.
D’altra banda, l’Informe alerta també sobre la forta demanda d’aigua que estem creant. Un dels exemples és la creixent necessitat d’aigua dels cultius d’agrocombustibles, fruit d’una cada vegada major demanda d’energia.
I a tot l’anterior se li sumeixi l’amenaça de l’escalfament global. L’Informe alerta dels seus efectes directes en l’alteració del cicle hidrològic, amb un augment dels fenòmens extrems al mateix temps, la qual cosa redueix el volum de l’aigua previsiblement disponible. Per exemple, els grans rius que proveeixen a milions de persones a Índia i Pakistan neixen del desglaç de les glaceres de l’Himàlaia, els quals tenen cada vegada menys gel i, per tant, cada vegada donaran menys aigua. Quant als seus efectes indirectes, el canvi climàtic pot comportar forts corrents migratoris, com els habitants de zones rurals de països en desenvolupament, amb recursos ja esgotats, a zones urbanes, en les quals s’està arribant al límit de l’explotació de l’aigua.
Segons Nacions Unides, si continua la tendència actual en el consum de l’aigua, en 2025 dues terceres parts de la població viurà en condicions d’estrès hídricAixí és. L’Informe diu que a mesura que la demanda d’aigua augmenta, alguns països estan arribant al límit en l’explotació dels recursos. Si a això unim l’augment demogràfic esperat per als propers anys juntament amb els possibles efectes del canvi climàtic, es poden produir situacions de veritable risc. Segons Nacions Unides, si continua la tendència actual en el consum de l’aigua, en 2025 dues terceres parts de la població viurà en condicions d’estrès hídric.
Les mesures que s’han de prendre són diverses:
- Augmentar l’ajuda al desenvolupament prevalent la participació i la gestió publica de l’aigua. A més, la cooperació ha de ser enfocada no tant a la creació d’infraestructures, sinó a la generació de capacitats. La solució dels problemes dels països amb escassetat o amb problemes de gestió d’aigua vindrà d’ells mateixos.
- Ratificar el dret humà a l’aigua, perquè els Estats es responsabilitzin de portar l’aigua i sanejament a la població. No es tracta d’advocar per la gratuïtat de l’aigua, sinó per l’accés universal. I hauria de prioritzar-se l’ús humà sobre qualsevol activitat, ja sigui agrícola o industrial, alguna cosa que en algunes parts del món no està sent així.
- Continuar treballant per aconseguir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Un dels vuit objectius es marca com a meta per 2015 reduir a la meitat la població que no disposa d’aigua ni de sanejament. En aquest sentit, s’estan aconseguint grans avanços, sobretot a Àsia, on des de 1990 gairebé 1.600 milions de persones han aconseguit la cobertura de serveis d’aigua.
- Fomentar la governança, la bona gestió de l’aigua, així com una major educació i capacitació a tots ho anivellis, ja que la gestió de l’aigua no ha de ser merament una qüestió tècnica. En aquest sentit, els consumidors també tenim un paper fonamental: no només hem d’estalviar en l’aigua que bevem, sinó més aviat la que “mengem”, coneguda com a “aigua virtual”. Per exemple, per produir un quilo de carn fan falta 15.000 litres d’aigua.
La solució dels problemes dels països amb escassetat o amb problemes de gestió d’aigua vindrà d’ells mateixosL’Informe Mundial d’Avaluació dels recursos hídrics analitza 20 bones pràctiques que serveixin perquè altres països millorin les seves capacitats. Entre elles, s’ha recollit l’experiència desenvolupada en la Comunitat Autònoma Basca (CAB). Si en l’anterior informe es posaven en relleu els esforços realitzats en la CAB per a la prevenció d’inundacions, en aquesta ocasió se subratllen alguns de les principals fites de la Llei Basca de l’Aigua, aprovada en 2006, i que segueix les consideracions de la Directiva Marco de l’Aigua Europea. Per al foment de la bona governança en aigua s’ha constituït l’Agència Basca de l’Aigua (URA) al gener de 2008, un ens públic que unifica les competències en aigua, prevalent l’eficàcia i la participació.
El cànon, que començarà a aplicar-se en breu, penalitza amb sis cèntims el metre cúbic a partir d’un excés de 130 litres per persona i dia. La idea és reduir el consum i restituir al mitjà hídric el que s’ha detraído d’ell. Per això, els diners recaptats es destinarà a la protecció, millora i restauració del mitjà aquàtic. Així mateix, el 5% de la recaptació del cànon es destinarà a projectes per a la millora de la governança en matèria d’aigua en l’Àfrica subsahariana, una iniciativa innovadora en la qual hem col·laborat amb URA.
No es tracta d’advocar per la gratuïtat de l’aigua, sinó per l’accés universalD’altra banda, cal assenyalar que s’ha prevalgut la participació i consulta per aconseguir un consens amb molts actors, tant operadors de serveis d’aigua, com altres usuaris, ja siguin agricultors o indústria. I també són destacables les exempcions en funció del compromís ambiental dels usuaris. Per exemple, s’han establert bonificacions d’un 70% per a les empreses que disposin d’una certificació de gestió ambiental; si a més disposen d’un pla de reducció del consum d’aigua, la bonificació pot arribar fins al 90%.
Efectivament, durant aquest primer any els usuaris domèstics estem exempts d’aquesta taxa. La raó és que en l’actualitat el consum mitjà en la CAB és inferior a aquests valors. De fet, el País Basc i Navarra són els llocs d’Espanya on menys aigua es consumeix en les llars, prop de 129 litres per persona i dia, xifra inferior als 160 de la mitjana espanyola.
Els consumidors també tenim un paper fonamental: no només hem d’estalviar en l’aigua que bevem, sinó més aviat la que “mengem”Aplicar noves taxes i impostos no és fàcil ni és l’única solució, però entenc que no s’ha pensat com un instrument punitiu, sinó de conscienciació en l’ús d’un recurs tan limitat i fràgil com l’aigua. En definitiva, es tracta d’una mesura innovadora en molts aspectes, i com ha afirmat Carlos Fernández-Jáuregui, l’expert en aigua de Nacions Unides que ha col·laborat a relacionar aquest impost amb la consecució dels Objectius del Mil·lenni, és un exemple de solidaritat internacional per a altres regions i països.
Segons els responsables d’URA, encara és aviat per treure conclusions, ja que en aquesta fase actual s’estan desenvolupant els instruments de suport als operadors d’aigua bascos, per començar aviat amb la recaptació.
El cànon, que començarà a aplicar-se en breu, penalitza amb sis cèntims el metre cúbic a partir d’un excés de 130 litres per persona i diaSí, i no només a altres comunitats, sinó a altres legislacions nacionals i regionals. No cal oblidar que la Directiva Marco de l’Aigua aconsella aquest tipus de mesures. Si a més s’aconsegueix, com en el cas del País Basc, relacionar aquests reptes interns amb un compromís de solidaritat amb els més desfavorits, destinant un percentatge, el que sigui, al suport dels Objectius del Mil·lenni, hauríem aconseguit la quadratura del cercle.
