El krill dona nom a un petit crustaci semblat a una gambeta molt abundant en les aigües del continent austral. Es tracta d’una paraula noruega utilitzada per designar al menjar de les balenes, en ser el seu aliment bàsic, a més del d’altres animals com a foques, pingüins o aus marines.
Aquest diminut animal, de l’ordre de les Euphausiaceas, és un dels grups més nombrosos dels oceans: s’estima que hi ha unes 90 espècies a tot el món, i només en l’Antàrtida hi hauria una biomassa de krill d’entre 50 i 150 milions de tones. Dins de les espècies més abundants es troba el Krill Antàrtic (Euphasia superba) i el Krill del Pacífic Nord (Euphasia pacifica).
No obstant això, una recerca de l’Institut Antàrtic Britànic (BAS en les seves sigles angleses) afirmava que el seu nombre s’ha reduït en el continent gelat en un 80% des de la dècada dels 70. Els responsables de l’estudi consideren que podria deure’s a l’elevació en aquella zona de la temperatura atmosfèrica en dos graus i mitjà, causat probablement per l’escalfament global. Aquest augment hauria ocasionat un descens en el volum del gel, on s’acumulen les algues marines de les quals s’alimenta el krill a l’hivern.
La desaparició d’un animal tan bàsic en la cadena tròfica o alimentosa afectaria dràsticament a la resta d’espècies que depenen d’ell. No obstant això, els mecanismes d’adaptació podrien portar a aquestes espècies a canviar de dieta. L’estudi del BAS també constatava que al mateix temps que disminueix el krill s’incrementen les salpas, uns organismes gelatinosos molt primitius. Encara que no són tan suculents com el krill, podrien ser ingerits en cas d’emergència.
La lluita contra l’efecte hivernacle també podria haver-los de moltLa lluita contra l’efecte hivernacle també podria haver-los de molt. El krill s’alimenta de plàncton microscòpic en les aigües superficials de l’oceà i descendeix cap a aigües molt més profundes durant la nit per ocultar-se dels seus depredadors. En cadascuna d’aquestes migracions verticals, expulsa en l’aigua el diòxid de carboni (CO2) que ha atrapat de l’atmosfera. Segons una recerca del BAS i de la Universitat anglesa d’Hull, durant el gran nombre de vegades que realitza aquest viatge expulsa el CO2, que queda retingut en l’aigua, en una quantitat equivalent a les emissions anuals de 35 milions de cotxes.
Durant els anys 60 i 70, Japó i la Unió Soviètica van començar la seva pesca a gran escala, encara que en l’actualitat s’ha estabilitzat, a causa que l’actual Rússia ha abandonat aquesta pesquera, i al fet que s’ha imposat una quota de captures. El principal producte del krill per al consum humà és la seva carn de cua congelada. Es comercialitza com un producte de marisc similar a la llagosta, ric en àcids grassos Omega 3, vitamines, minerals i antioxidants. L’aqüicultura, especialment l’especialitzada en la cria de salmó, valora cada vegada més el Krill Antàrtic com a pinso.
Així mateix, algunes substàncies de les petxines del krill, com la quitina i el quitosán, tenen una àmplia varietat d’usos actuals i potencials, des de la fabricació de membranes per a altaveus fins a productes per reduir el colesterol. Els olis extrets del krill s’han descrit com un mercat en expansió en els lucratius sectors dietètics, cosmètics i farmacèutics. Els seus enzims (substàncies capaces d’accelerar una reacció química) també tenen un interès potencial per a usos farmacèutics, com per exemple en el tractament de diversos tipus de ferides i infeccions, i fins i tot podrien utilitzar-se per a la restauració d’obres d’art o per al desenvolupament de detergents “biològics”.
Excepte unes poques espècies, els eufáusidos, nom científic genèric pel krill, tenen un “fotoforo” en l’abdomen, una estructura que els permet emetre llum, gràcies a una reacció química en la qual intervenen l’oxigen i diversos compostos denominats luciferina, luciferasa i ATP (Trifosfato d’Adenosina). Si bé es desconeixen els motius d’aquesta capacitat de bioluminescència, algunes hipòtesis ho relacionen amb la reproducció, per atreure als membres de l’altre sexe, mentre que unes altres ho consideren un camuflatge per compensar la seva ombra i evitar ser reconeguts pels seus depredadors, que viuen en aigües més superficials. Tampoc es coneixen les raons per al desenvolupament del seu enorme ull negre, encara que es tracta d’una de les estructures més fascinants de la naturalesa.
La majoria de krills viuen en grans rajades que varien segons les espècies i la regió. Per exemple, els grups de Krill Antàrtic poden oscil·lar entre els 10.000 i 30.000 exemplars per metre cúbic. Es tracta d’un mecanisme defensiu utilitzat contra els seus depredadors, igual que la seva reacció de fuita, pel qual poden aconseguir velocitats de nedo superiors a 60 centímetres per segon.
