Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La baula perduda entre els peixos i els animals terrestres va viure fa 375 milions d’anys en l’Àrtic canadenc

Era un depredador d'aigua dolça amb dents afilades, cap similar a la d'un cocodril i cos aixafat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 06deAbrilde2006

“Tiktaalik roseae” és el nom amb el qual ha estat batejat l’animal que es considera la baula perduda entre els peixos i els animals terrestres. Científics nord-americans han recuperat tres esquelets molt bé conservats en l’Àrtic canadenc que corresponen a espècimens d’entre 1,2 i 2,7 metres de longitud.

Aquesta nova espècie, que els seus descobridors presenten avui en la revista “Nature”, va viure fa 375 milions d’anys. Era un depredador d’aigua dolça amb dents afilades, cap semblant a la d’un cocodril i cos aixafat. El seu crani, coll, costelles i la part final de les extremitats semblen d’un cuadrúpedo primitiu; la mandíbula, una altra part de les aletes i les escates són pròpies d’un peix.

Els investigadors asseguren que les seves espatlles, colzes i nines eren capaces de suportar el seu pes en terra ferma. “Tiktaalik difumina els límits entre els peixos i els animals terrestres. Aquest animal és, alhora, un peix i un tetrápodo”, assenyala Neil Shubin, de la Universitat de Chicago i, al costat de Ted Daeschler, de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Filadèlfia, un dels descobridors d’aquesta espècie.

La troballa és fruit de cinc anys de treball en l’Àrtic. Els científics van trobar les primeres restes d’animals del Devónico a la província de Nunavut en 2002, però no van tornar a la regió fins a dos anys després. Va ser llavors quan van donar amb “Tiktaalik” en una formació rocosa de fa 375 milions d’anys. “En dues setmanes, aconseguim tres espècimens articulats d’una criatura que sabíem que estava en la cúspide de la transició entre els animals aquàtics i els terrestres”, recorda Shubin.

El nostre passat llunyà

“Tiktaalik” va marcar un abans i un després en l’evolució. “Aquest animal representa la transició de l’aigua a la terra. És tan part de la nostra història com l’Australopithecus ‘africanus’ (un dels primers homínids) -assenyala Shubin-. Quan parlem de la nina d’aquest peix, estem parlant de l’origen de parts de la nostra nina. És la nostra branca de l’evolució. És la nostra nina. És l’evolució del nostre coll. És la de la nostra oïda. És el nostre passat llunyà”.

L’esquelet de l’animal suggereix, segons els investigadors, que vivia en el fons d’aigües poc profundes i de vegades podria sortir a terra durant curts períodes de temps. L’estructura òssia de les extremitats anteriors no és la pròpia d’un peix. L’espatlla, el colze i la nina del que sembla una aleta són els propis de les potes d’un animal terrestre. “És una aleta capaç de suportar a un animal”, diu Shubin.

El “pezápodo”, com ho crida a manera de broma l’investigador nord-americà, deu el seu nom al Consell d’Ancians dels Nunavut, al que els científics van demanar que proposés una denominació per a la nova espècie. Van triar “Tiktaalik”, que en idioma inuit significa “gran peix d’aigua dolça”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions