L’estat de la biodiversitat mundial està pitjor que mai. Així de categòrica es mostra l’ONG conservacionista WWF en el seu últim informe Planeta Viu. Espècies com a mamífers, aus o peixos s’han reduït a la meitat en quatre dècades, i en alguns casos, com les espècies d’aigua dolça, les dades són encara més alarmants. L’estudi analitza també la petjada ecològica global, que indica que la pressió de la humanitat sobre la naturalesa és cada vegada major i sobrepassa des de fa anys la capacitat de recuperació del planeta. Malgrat aquestes dades, els autors de l’estudi ofereixen solucions perquè consideren que encara s’és a temps de canviar les coses. Aquest article assenyala que la biodiversitat es redueix, la petjada ecològica augmenta i possibles solucions enfront d’això.
La biodiversitat es redueix
L’Informe Planeta Viu de WWF, un treball científic biennal que documenta des de 1996 l’estat del planeta, la biodiversitat, els ecosistemes i la demanda de recursos naturals de la humanitat, mostra en la seva última edició de 2014 diverses dades preocupants.
En menys de dues generacions humanes, la grandària de les poblacions d’animals vertebrats s’ha reduït a la meitatL’Índex Planeta Viu (IPV), que mesura les tendències de 10.380 poblacions de 3.038 espècies de mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos, ha disminuït un 52% entre 1970 i 2010. Com indica en el pròleg de l’informe el director general de WWF Internacional, Marco Lambertini, “en menys de dues generacions humanes, la grandària de les poblacions d’animals vertebrats s’ha reduït a la meitat. Aquestes formes de vida constitueixen el teixit dels ecosistemes que sustenten la vida a la Terra, i són el baròmetre indicador del que li estem fent al nostre propi planeta, la nostra única llar”.
Les espècies d’aigua dolça són les que surten pitjor parades. El seu IPV ha disminuït una mitjana del 76%. La pèrdua i fragmentació d’hàbitats, la contaminació i les espècies invasores són les seves principals amenaces, sense oblidar els canvis en els nivells d’aigua i la connectivitat del sistema aquàtic, com el reg i les preses hidroelèctriques.
L’IPV de les espècies terrestres i marines va disminuir un 39% en tots dos casos. Per a les espècies terrestres, la pèrdua d’hàbitats per a usos humans, especialment l’agricultura, el desenvolupament urbà i la producció d’energia segueixen sent una gran amenaça, agreujada per la caça. Per a les espècies marines, els descensos més accentuats han estat en els tròpics i en l’Oceà Antàrtic. Les tortugues marines, molts taurons i grans aus marines migratòries, com l’albatros viatger, són algunes de les espècies marines més afectades.
L’informe assenyala també que la reducció de la biodiversitat afecta tant a les regions temperades com a les tropicals, encara que en aquestes últimes és major. L’IPV temperat mostra una disminució del 32% en 6.569 poblacions de les 1.606 espècies analitzades, enfront del 56% de l’IPV tropical en 3.811 poblacions d’1.638 espècies. Miguel Ángel Valladares, director de comunicació de WWF Espanya, destaca que “els països més pobres, que són els més rics en biodiversitat, són els que més perden, i en concret, a Llatinoamèrica, on l’IPV es redueix en més d’un 80%.”
Els autors de l’estudi apunten a la pèrdua d’hàbitats i la caça i la pesca com les principals causes, sense oblidar al canvi climàtic, una amenaça que “exercirà amb probabilitat major pressió sobre les poblacions en el futur”.
La petjada ecològica augmenta
L’últim informe Planeta Viu destaca que la petjada ecològica a nivell global continua en augment. Durant més de 40 anys, la pressió de la humanitat sobre la naturalesa ha excedit la capacitat de recuperació del planeta: Es necessitaria la capacitat regenerativa d’1,5 planetes Terra per brindar els serveis ecològics usats cada any. De seguir a aquest ritme, en 2030 es necessitaran dos planetes i en 2050, tres. Encara que els avanços tecnològics han disparat el rendiment de les zones productives, l’augment de la població humana (ha passat de 3.100 milions de persones en 1961 a gairebé 7.000 milions en 2010) ha provocat la reducció de la biocapacidad per càpita (l’àrea disponible per persona per mantenir el consum dels recursos naturals i absorbir les emissions de CO2).
El component dominant de la petjada ecològica durant més de mig segle ha estat el CO2 emès per la crema de combustibles fòssils, que no ha deixat de créixer: en 1961 representava el 36% de tota la petjada ecològica de la humanitat, mentre que en 2010 va aconseguir el 53%.
La petjada ecològica varia entre nacions. Si totes les persones del planeta tinguessin la d’un resident de Qatar, es necessitarien 4,8 planetes, o 3,9 planetes si fos un resident tipus d’Estats Units. A Espanya, segons Valladares, la petjada ecològica “està per sobre de la mitjana, però és petita en comparació dels ‘reis’ (Qatar, Kuwait i Emirats Àrabs), que consumeixen cinc o sis vegades la seva superfície. Espanya ocupa el lloc 40º de tots els països del món analitzats. La petjada dels cultius i de la pesca són les que més pes tenen ara”.
Possibles solucions
L’informe no vol quedar-se en les dades negatives, sinó que posa l’accent en les solucions, subratlla el director de comunicació de WWF Espanya, “perquè pensem que encara som a temps”. Per a això, els seus autors proposen cinc punts bàsics en els quals governs, empreses i ciutadans poden aportar:
- Preservar el capital natural: restaurar els ecosistemes danyats, detenir la pèrdua d’hàbitats prioritaris i expandir de forma significativa les àrees protegides.
- Produir millor: reduir béns i desaprofitaments, gestionar els recursos de manera sostenible i augmentar la producció d’energia renovable.
- Consumir de manera més intel·ligent: adoptar estils de vida de baix impacte en la petjada ecològica i patrons de consum d’aliments més saludables, i usar energia sostenible.
- Reorientar els fluxos financers: valorar la naturalesa i els costos ambientals i socials, recolzar i recompensar la conservació, gestionar els recursos de manera sostenible i innovadora.
- Governança equitativa de recursos: compartir els recursos disponibles, prendre decisions justes i ecològicament informades, i mesurar l’èxit més enllà del PIB.
