Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La bioindicació es consolida com a mètode de detecció i control de la toxicitat en els ecosistemes

Aquesta tècnica empra organismes vius a través dels quals els científics llegeixen el tipus de contaminant i el grau de toxicitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 06deGenerde2002

La bioindicació és una tècnica d’avaluació ambiental que al llarg dels anys s’ha vingut consolidant com a mètode per a la detecció i control de la toxicitat en un determinat ecosistema. Així, des de fa dues dècades s’estan desenvolupant mètodes de bioindicació que han analitzat la salut ambiental de l’aire, sòl i aigua dels més variats entorns.

Aquesta tècnica consisteix en la utilització d’organismes vius, ja siguin animals o vegetals, per a mesurar i controlar la contaminació d’un entorn determinat. Els indicadors biològics reaccionen d’una manera concreta davant certs agents contaminants, i es converteixen en uns llibres d’instruccions en els quals els científics llegeixen el tipus de contaminant i el grau de toxicitat.

Però aquesta eina només és útil si s’assignen valors numèrics a aquests efectes i modificacions. Una de les fórmules més emprades és l’establiment de màxims i mínims, els denominats estàndard.

Varietat de criteris

Una de les traves amb les quals es topa la bioindicació és que cada país ha triat el seu propi rumb per a elaborar els estàndards. Aquesta varietat de criteris fa que existeixi un ventall infinit de valors límit que difereixen en els valors absoluts, en les tècniques de mesurament, en les espècies triades i en les àrees i períodes de referència. Ho explica la responsable d’Estudis de la Vegetació del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), María José Sanz, qui afegeix l’especialització com un altre dels frens a la bioindicació.

Javier Atrio Cerezo, de la Societat Espanyola d’Ornitologia, apunta la possibilitat d’usar ocells com a bioindicadors de la gestió de residus clínics en un hospital. Molts ocells aprofiten en les proximitats dels centres de salut elements similars als que es poden trobar en la naturalesa. Cotons i gases poden substituir la llana de les ovelles i convertir-se, a vegades, en improvisat mobiliari per als seus nius.

La Conselleria de Medi Ambient de la Xunta de Galícia també s’ha apuntat a la vigilància de la contaminació a través de l’ús d’abelles. Aquests insectes juguen un paper clau com a agent pol·linitzador de les plantes. Així, es pot detectar la presència d’insecticides.

Aquests són només alguns exemples d’un mètode que, segons Sanz, resulta encertat, a causa de l’estalvi de temps i diners. La bioindicació integra en el temps el flux de contaminants als quals es veuen exposats els organismes, mentre que les contínues anàlisis físiques i químics, a més de cars, només mostren la situació en el moment del mostreig.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions