Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La caça furtiva i la desforestació de les selves posen al rinoceront asiàtic a la vora de l’extinció

A penes 2.900 exemplars sobreviuen en llibertat a Indonèsia, Java, Vietnam, Sumatra i Borneo

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 15deAgostde2002

Els rinoceronts asiàtics estan a la vora de l’extinció per culpa dels caçadors furtius i per la desaparició de les selves on habiten, segons denuncia un informe elaborat pel Fondo Mundial per a la Naturalesa (WWF) i presentat ahir a Suïssa.

Segons les estimacions de l’organització conservacionista, amb prou feines quedarien amb vida uns 2.900 exemplars de les tres espècies conegudes de rinoceronts asiàtics. Així mateix, WWF confirma que almenys 86 d’ells haurien mort en els últims quatre anys a les mans dels caçadors furtius.

Els agressors empren tot tipus d’armes i sistemes per acabar amb aquests mamífers: rifles i escopetes, llances, esquers enverinats, paranys excavats en el sòl i fins a complexos sistemes per electrocutar-los a la meitat dels seus hàbitats.

Els furtius menyspreen la major part de l’animal i s’acontenten amb tallar les dues banyes -que no són ossos/ossos sinó una acumulació de pèl- del seu rostre, la cua, les peülles i algunes vísceres, apunta l’informe.

“En amb prou feines cinc mesos de caça a Nepal, els furtius van acabar amb quinze rinoceronts. No podem quedar-nos quiets davant aquesta situació”, proclama Elizabeth Kempf, una de les autores de l’informe. “Només salvarem als rinoceronts africans i asiàtics de la seva extinció si aconseguim limitar la creixent demanda dels practicants de la medicina tradicional asiàtica, especialment a Xina, Singapur, Taiwan, Malàisia i als països desenvolupats on s’han creat comunitats xineses, i restaurem el seu hàbitat, cada vegada més fragmentat i empobrit”, va afegir.

La tala d’arbres per al seu aprofitament comercial, amb la consegüent desaparició de la selva primària, l’obertura de pistes forestals i la creixent pressió de l’home que busca explotar les seves plantacions de palmell per a oli, cafè, cautxú i anacards, estan ajudant també a dispersar les poblacions d’aquests hervíboros i a crear reserves d’animals condemnats a l’endogàmia i a l’empobriment genètic.

A Àsia, sobreviuen tres espècies de rinoceront: l’indi (el de major grandària i amb una sola banya, per la qual cosa rep l’àlies d’unicorn), el de Java o Vietnam i el de Sumatra, molt pelut. De l’últim d’ells hi hauria només vuit exemplars a Vietnam i uns 60 a Indonèsia.

Els 300 exemplars de l’espècie de Sumatra que habiten a Indonèsia i Malàisia estan també amenaçats per la caça il·legal, mentre que del rinoceront nepalès sobreviuen uns 2.400 animals a Índia i Nepal, encara que WWF sosté que també són vulnerables.

Malgrat el pessimisme que destil·la l’informe, WWF reconeix els esforços realitzats per a la conservació dels rinoceronts en algunes regions. Per exemple, al Parc Nacional de Kaziranga, a Índia, on fa un segle amb prou feines hi havia una dotzena d’aquests animals, en l’actualitat, i després de la posada en pràctica d’un pla de protecció que implica a les comunitats locals, habiten uns 1.500, que generen importants recursos econòmics pel seu aprofitament turístic.

Alguna cosa semblat ha succeït a Nepal, on aquests herbívors van ser massacrats després de la II Guerra Mundial fins que la seva població va quedar reduïda a un centenar d’exemplars a la vall de Chitwan. Aquest àrea va ser declarada Parc Nacional en 1983 i les autoritats van perseguir la caça furtiva. WWF subratlla que avui habiten a la zona uns 600 exemplars en llibertat. Un grup de 72 ha estat traslladat, amb la cooperació de l’organització conservacionista, al Parc Nacional de Royal Bardia per establir allí una nova colònia.

D’altra banda, en el seu informe, WWF confirma que, des de fa segles, el rinoceront ha estat caçat per emprar la seva banya en remeis tradicionals, des d’emplastos per aplacar la febre o calmar convulsions, a remeis que s’usen per taponar vessis o prevenir infarts. Però la medicina tradicional xinesa, assegura l’organització, no empra, en contra del mite estès a Occident, la pols de banya de rinoceront com a afrodisíac.

La principal amenaça prové, no obstant això, de la creixent demanda de rinoceronts per part dels seguidors d’aquesta medicina -a Xina, Malàisia, Taiwan, Corea del Sud i Hong Kong-, però especialment per les comunitats xineses implantades a Estats Units, d’elevat poder adquisitiu.

Malgrat que tant Xina (1993) com Taiwan (1985) prohibeixen i persegueixen el comerç de banyes de rinoceront, l’organització Traffic ha constatat que en tots dos països segueixen venent-se medicaments que empren substàncies extretes del paquidermo, així com medicines fetes amb ossos/ossos de tigre. És més, Traffic ha comprat medicaments patentats i venuts obertament en els quals s’indica que un dels seus components és banya de rinoceront.

A l’agost de 1994, dotze banyes, il·legalment importats des de Malàisia, van ser requisats per les autoritats de Taiwan. Ambdues organitzacions reconeixen que l’única manera d’acabar amb aquestes pràctiques és establir un diàleg amb els metges tradicionals de Xina i Estats Units.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions