Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La catàstrofe del ‘Prestige’

Una catàstrofe mediambiental amb greus conseqüències en les nostres costes
Per miren 30 de juny de 2003

El passat 13 de novembre el petrolier ‘Prestige’, amb 77.000 tones de fuel a bord, quedava a la deriva després de sofrir una via d’aigua a 28 milles del Cap de Fisterra. Tres dies després el fuel escapat dels seus cellers començava a arribar a les costes gallegues. El 19 de desembre el petrolier es va partir per la meitat i es va anar a pic a una mica més de 130 milles de les illes Cíes. Mesos després del seu enfonsament, els cellers del ‘Prestige’ conserven encara diversos milers de tones de fuel i les restes de combustible continuen arribant a la costa del Cantàbric. Quines mesures s’estan prenent davant aquesta situació set mesos després?

Desastre ecològic

El ‘Prestige’, construït en 1976, navegava amb bandera de conveniència de Bahames i amb 77.000 tones de fuel en el seu celler. El seu enfonsament ha significat la tercera gran marea negra en el Cantàbric i, més concretament, enfront de les costes de Galícia, després dels naufragis del ‘Urquiola’ en 1976 i de la ‘Mar Egea’ en 1992.

Des del seu enfonsament, el vaixell s’ha convertit en una constant font de contaminació. En el moment del seu naufragi, el vaixell albergava encara en els seus cellers unes 70.000 tones de fuel, de les quals es calcula que més de la meitat han estat alliberades a la mar. La flota pesquera gallega, càntabra i basca han extret des del moment de l’enfonsament fins a març unes 30.500 tones, a les quals cal sumar les 1.300 recollides pels pesquers francesos i l’hidrocarbur arribat al litoral.

Es calcula que el vaixell ha abocat al voltant de 40.000 tones de fuel a les aigües del Cantàbric, amb el que aproximadament 37.000 jeuen encara en els cellers del petrolier, a una mica més de 3.500 metres de profunditat, des d’on en l’actualitat continuen filtrant-se a la mar. El batiscafo ‘Nautile’ va detectar en la seva fins ara última immersió, realitzada el passat 7 de juny, una “reducció significativa de les fugides residuals”, i estima que les fugides ascendeixen en l’actualitat a 700 quilos diaris, segons l’últim informe de l’Institut Francès de Recerca per a l’Exploració de la Mar. A més, el vaixell de recerca oceanogràfica Hespérides ha començat ja la recerca geotectònica de la zona en la qual es troba enfonsat el petrolier.

Segons el Ministeri de Presidència, no s’han observat canvis en l’estructura del derelicte ni deterioració en el segellament d’esquerdes, i s’assegura que les pèrdues de fuel són “mínimes”. Fonts oficials assenyalen que de les 4.485 tastos realitzats a les platges gallegues només es van trobar restes de fuel en 48, mentre que a Cantàbria i Astúries totes “han resultat negatives”.

No obstant això, les associacions ecologistes es mostren molt crítiques, i totes elles coincideixen a assenyalar que el nivell d’afectació del litoral és molt superior. Per a Ecologistes en Acció, “la mala gestió del Govern ha convertit un accident en la catàstrofe ecològica més important de la història d’Espanya”. Un problema que s’agreuja, segons aquesta organització, pel fet que “no existeixen llits adequats per al transport de petroli i derivats”.

Gonzalo Canales, biòleg i president d’ARCA (Associació per a la Defensa dels Recursos Naturals de Cantàbria), incideix en un altre aspecte: “El més preocupant és el mantell de contaminació en les cadenes tròfiques”. Malgrat que es tracta d’un aspecte “a penes analitzat”.

Les captures del Cantàbric i la salut

Canales recorda que “durant dos mesos ha estat surant quitrà en la superfície marina, on flota també el fitoplàncton”, que és la base de la cadena alimentosa de la fauna marina. “La larves de bocartes, anxoves, sardines i altres espècies entren en contacte amb aquest fitoplàncton, amb el que al final la contaminació arriba al consum humà”.

La realitat és que no hi ha dades concloents sobre aquest tema. Com confirma Canales, “no s’ha fet un estudi de seguiment ni un estudi epidemiològic, malgrat que existeix un greu risc per a la salut”. “Que es marisqui al Cantàbric és un disbarat”, conclou, i dóna suport a aquesta tesi en recordar que una vegada es va aixecar la prohibició “els pescadors es van negar a pescar, perquè una cosa era el que els deien i una altra el que ells veien diàriament en la mar”.

No obstant això, segons el Ministeri de Presidència, “s’han analitzat 420 mostres de diferents espècies destinades al consum humà i aquests anàlisi garanteixen que els productes són plenament aptes per al consum en les zones obertes a la pesca i el marisqueig”.

La marea negra ha causat un fort impacte en els ocells i la fauna marina, especialment entre cetacis i mamífers. La proporció de mamífers marins que apareixen encallats a la platja ha augmentat espectacularment. Com recorda Josep María Alonso, de la Societat Espanyola de Cetacis, d’uns 200 exemplars anuals encallats es va passar en 2002 a 274, i 130 d’ells van ser localitzats en els últims dos mesos de l’any”, just després de l’abocament del ‘Prestige’.

El mateix succeeix amb cetacis i tortugues marines. Durant els primers treballs, el 100% dels exemplars recollits estaven impregnats, i un 25% d’ells havia mort com a conseqüència de la marea negra. Aquesta situació s’agreuja encara més si tenim en compte que “els exemplars més joves són, per la seva inexperiència, els més afectats”, assenyala Alonso. El 90% dels animals recollits eren exemplars joves, i els que han sobreviscut s’han vist obligats a canviar d’hàbitat.

Quant als ocells marins, s’han recollit diversos milers d’exemplars morts. La Societat Espanyola d’Ornitologia ja es refereix al “episodi més greu de mortaldat d’ocells marins a Espanya i el segon a l’Europa atlàntica després del desastre del petrolier ‘Erica’ de 1999”, i segons les seves estimacions, hauran mort entre 100.000 i 200.000 exemplars de més de setanta espècies d’ocells marins, dels quals uns 20.000 han estat localitzats en la costa.

La flota pesquera, amarrada

La marea negra va obligar a romandre en port durant diverses setmanes a mariscadors i pesquers del Cantàbric, encara que no existeix una xifra oficial de pèrdues. El Govern va articular a través del Reial decret llei 7/2002 de 23 de novembre -després actualitzat pel Reial decret llei 8/2002 de 13 de desembre- una sèrie d’ajudes a fons perdut per als afectats.

Els armadors han rebut 21 euros diaris més 4,75 euros per tona de registre brut de fuel recollit, mentre que cada tripulant va percebre deu euros per dia d’inactivitat, als quals cal sumar altres 30 procedents de la Xunta de Galícia. A més, l’Institut de Crèdit Oficial va habilitar línies preferents de crèdit per a la reposició d’instal·lacions, instrumental i maquinària.

Aquest conjunt de mesures va venir acompanyat de beneficis fiscals com a reduccions en l’IAE, IRPF i IVA. A més, els treballadors per compte propi afectats van rebre una bonificació del 100% en el pagament de cotitzacions a la Seguretat Social. Aquestes ajudes estaven encaminades en principi a Galícia, però el Decret llei 8/2002 les va ampliar a més a Cantàbria, País Basc i Astúries.

Des de finals del mes de maig, l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) ha rebut sol·licituds per a l’amortització total de préstecs concedits amb anterioritat a la catàstrofe per un import acumulat de 5,5 milions d’euros. En la línia de préstecs d’intermediació bancària, s’han autoritzat ajudes per valor de 7,3 milions d’euros, mentre que s’han sol·licitat al mateix organisme préstecs directes per valor de cinc milions d’euros, que es troben pendents de resolució.

D’altra banda, i a pesar que s’han eliminat ja la immensa majoria de les restriccions per a la pesca, la costanera de l’anxova i el verdel ha estat definida com “un desastre” per les confraries de pescadors, que atribueixen la dràstica disminució de les captures als abocaments del petrolier sinistrat. Malgrat que no es pot establir una relació directa, ecologistes i pescadors apunten al fet que les aigües olioses han pogut fer desaparèixer el plàncton del qual s’alimenten aquestes espècies.

Recuperació de la costa

La deterioració de la costa i especialment dels arenals del Cantàbric va ser una de les primeres conseqüències del naufragi. Segons la Comissió de Seguiment del Prestige, “el dispositiu de neteja i regeneració de la costa posat en marxa pel Ministeri de Medi Ambient ha aconseguit que ja es trobin netes 674 platges del total de 723 de Galícia, mentre que 49 mantenen afeccions en roques i/o capes profundes i cap presenta ja restes de fuel en la superfície”. D’aquesta manera, segons Medi Ambient només el 7% dels arenals gallecs mantenen encara “algun grau d’afectació”.

Quant al Parc Nacional de les Illes Atlàntiques, el Govern assegura que “onze cales rocoses estan afectades”, mentre que “a les platges, els arenals estan lliures de presència d’hidrocarburs”.

Una opinió molt diferent manté Ecologistes en Acció. Un informe elaborat per l’organització demostra, segons el seu coordinador general, Theo Oberhuber, “que la majoria de platges té afeccions importants de fuel, tant a la vista com enterrat”. Per a Oberhuber “les labors de neteja han estat insuficients i centrades sempre a eliminar l’impacte visual i de superfície”. A més, recorda que “continua arribant fuel i continuarà fent-ho per la pròpia situació del vaixell” fins que se de una solució definitiva. Un informe de Greenpeace corrobora que sota la superfície de moltes platges del litoral cantàbric, i especialment del gallec, poden trobar-se restes de fuel.

“Es tracta d’un impacte a llarg termini, d’almenys deu anys, cada vegada més difícil d’avaluar”, assenyala el coordinador d’Ecologistes en Acció. “Ens preocupen especialment els fons marins, en els quals el nivell de contaminació és bastant ampli”, insisteix.

Des d’ARCA es recorda que la contaminació ha afectat espècies amb una vida mitjana de quatre o cinc anys i destinades al consum humà, per la qual cosa consideren que no s’eliminarà el perill en la cadena alimentària fins a passat aquest temps, una circumstància que nega el Ministeri. A més, consideren “preocupant” que no existeixi intenció d’extreure les 37.000 tones que encara jeuen en el fons fins a l’estiu de 2004.

Quant als banyistes de les platges del Cantàbric, la seva exposició als abocaments a les platges contaminades que estan sent o han estat netejades és molt petita i no produeix efectes destacables, segons la Direcció de Salut Pública del Govern basc. En qualsevol cas, recomana dutxar-se amb sabó després del bany en una platja que presenti contaminants derivats del fuel i desaconsella el bany en cas que apareguin restes visibles de fuel en l’aigua.

Les restes de fuel que continuen arribant a les platges, i el volum de les quals ha augmentant en les últimes jornades, estan sent retirats per quadrilles de neteja i voluntaris, un dispositiu que s’incrementarà a partir de l’1 de juliol amb treballadors contractats a través de l’INEM.

Per a eliminar el perill que representa el fuel que encara reposa en els cellers del petrolier, el Ministeri de Ciència i Tecnologia i Repsol han signat un conveni per al desenvolupament de la tecnologia necessària per a l’extracció de l’hidrocarbur o el seu confinament. El pla del Govern era començar l’extracció -la fórmula més viable- al maig de l’any pròxim. No obstant això, el Parlament Europeu ha emès un informe en el qual exigeix la immediata extracció del fuel.

El desastre ecològic ha portat amb si també una sèrie de mesures legislatives. El Consell de Ministres de Medi Ambient de la Unió Europea ha aprovat una Directiva de Responsabilitat Ambiental que obligarà les empreses a reparar els danys ocasionats a l’entorn protegit. A més, el Ministeri de Medi Ambient espanyol ha elaborat un avantprojecte de Llei de Responsabilitat Civil Mediambiental el contingut de la qual s’ha consultat amb les comunitats autònomes, la resta de ministeris i diversos agents socials.

A més, tant el Govern espanyol com la Xunta de Galícia van aprovar a la fi de l’any passat un programa d’ajudes especials, després estès a Cantàbria, Astúries i el País Basc i que encara roman en funcionament.