Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La crescuda de l’Ebre serà menor del previst, però Aragó manté l’alerta

El cabal va començar a descendir ahir al migdia al seu pas per Castejón

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 04deAbrilde2007

La crescuda de l’Ebre no aconseguirà els nivells de febrer de 2003, quan va provocar greus inundacions i que fins ara es tenia com a referència. No obstant això, les autoritats aragoneses mantenen l’operatiu de vigilància i seguretat.

El conseller de Medi ambient del Govern d’Aragó, Alfredo Boné, va assenyalar ahir que les previsions ara són “molt més optimistes”, malgrat la qual cosa es manté el mateix operatiu d’alerta.

El cabal del riu al seu pas per Castejón va començar a descendir ahir al migdia, quan va aconseguir un cabal de 2.764 metres cúbics per segon, i es va situar durant la tarda en 2.630 i 7,17 metres, mentre que a Saragossa va pujar des d’1.364 metres cúbics per segon i 3,95 metres als 1.448 metres cúbics i 4,10 metres d’altura, encara que no s’espera que superi els 2.500. Al principi es va pensar que el riu anava a aconseguir un cabal de més de 3.000 metres cúbics.

La crescuda al seu pas per Navarra, Aragó i Catalunya ha anat en descens, encara que de forma molt lenta, al llarg de la matinada, malgrat haver inundat zones de cultiu aigües a dalt de Saragossa

L’absència de pluges durant el dimarts, la baixada de les temperatures que ralenteix la velocitat del desglaç en les parts altes i el trencament d’algunes motas per laminar les avingudes i que el riu baixi amb menys força faran que el cabal acumulat sigui menor, però també que la punta de la riuada es perllongui durant més temps.

Boné va insistir a transmetre un missatge de “tranquil·litat” als habitants de les zones amenaçades, a els qui va demanar que segueixin col·laborant com fins ara. El conseller va descartar a més que es vagin a realitzar desallotjaments.

No obstant això, sí s’han retirat els animals de la majoria de les explotacions ramaderes de la zona inundable, va dir Boné, qui, d’altra banda, va refusar fer previsions respecte a la força amb què arribarà la riuada a la Ribera Baixa, aigües a baix de Saragossa.

Petites inundacions

El cabal de l’Ebre es manté estabilitzat entorn dels 1.945 metres cúbics per segon al seu pas per Tortosa, a l’espera de l’arribada de les aigües que s’han deixat anar dels embassaments de Flix, Riba-vermella i Guiamets, segons ha informat la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Així i tot, des de la CHE han assegurat que fins a un valor de 2.500 metres cúbics per segon no es pot considerar de risc.

Aquests tres embassaments de la zona de Tarragona tenen grans reserves d’aigua, especialment els de Riba-vermella i Flix, que estan a més d’un 90% de la seva capacitat.

La Confederació ha estat prenent decisions sobre la situació dels embassaments d’Ullívarri (en el riu Zadorra) i especialment en els embassaments de Yesa (en el riu Aragó) i Itoiz (en el riu Iratí), que, de moment estan assimilant les entrades de cabals que s’estan produint, evitant aportar majors cabals i laminando les avingudes.

També en el tram del Baix Ebre, el sistema d’embassaments Mequinenza-Riba-roja de Túria-Flix han rebut ordre d’iniciar desembalse de fins a 1.800 metres cúbics per segon per poder laminar aquest episodi d’avinguda, el tercer que es registra en l’Eix de l’Ebre en les dues últimes setmanes.

Fins al moment, a Catalunya, l’Ebre sol ha protagonitzat petites inundacions molt localitzades en horts i petits embarcaderos situats en els seus marges, i en la localitat de Miravet. “Amb tot, la nit ha estat molt tranquil·la i sense cap incidència”, han agregat les mateixes fonts.

Perdudes milionàries

Només en la localitat navarresa de Novillas, es calculen en més de 2.000 les hectàrees de cultiu que estaven arrasades per les aigües i pels llots arrossegats per la riuada. És aviat per calcular les pèrdues, però l’alcalde de Novillas afirmava que no seria gens estranyo que anessin d’un parell de milions d’euros, massa diners en un municipi d’uns 600 veïns.

En Pradilla la preocupació no se centrava només en com han quedat els camps, sinó també en el casc urbà. Aquí, també amb uns 600 habitants, sí que es va tirar la nit amb la inquietud de si l’aigua entraria al poble. En la riuada de l’any 2003 ho va fer i l’efecte va ser devastador. Diversos ancians del poble ja s’havien anat marxant, perquè havien anat a recollir-los els seus fills residents en altres punts, generalment a Saragossa.

El regidor Jesús Usán insistia que el dany en la renda dels habitants de tots aquests municipis ja estava fet. “És un desastre”, subratllava, i xifrava entre 3.000 i 4.000 les hectàrees de cultiu afectades entre termes municipals tals com Pradilla, Alcalá o Remolins, per citar alguns. Sumades a les quals estaven ja cobertes en Novillas, la xifra total rondaria les 6.000 hectàrees.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions