Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La densitat de les padreras de Posidònia podria disminuir un 90% a mitjan aquest segle

Aquest ecosistema està en perill degut a l'escalfament de l'aigua superficial de la mar Mediterrània

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 21deMaigde2012

Un estudi realitzat per investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) revela que la densitat de plantes de l’espècie marina Posidònia oceànica podria disminuir un 90% a mitjan aquest segle degut a l’escalfament de l’aigua superficial de la mar Mediterrània. Les conclusions del treball apunten a una “extinció funcional” de l’espècie amb un escenari “moderadament optimista” d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, explica l’organisme públic de recerca.

La recerca, elaborada en el marc dels projectes espanyols VANIMEDAT-2, MEDEICG, ESCENARIS i l’europeu SESAME, examina l’evolució temporal de la temperatura superficial màxima esperada durant el segle XXI en el Mediterrani occidental. Per a això, els científics han emprat projeccions de deu models climàtics globals i dos models regionals.

“Tots els models projecten un ràpid escalfament de l’aigua superficial de la mar balear a l’estiu al llarg del segle XXI, la qual cosa donaria lloc a un augment de la freqüència i intensitat de les onades de calor. De mitjana, la temperatura en superfície de l’aigua durant l’època estival podria augmentar a la fi del segle XXI en 3,4 °C. A partir de l’any 2050, la temperatura superaria cada estiu els 28 °C, provocant l’acceleració de la mortalitat de Posidònia”, va descriure Gabriel Jordà, investigador del CSIC en l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, un centre mixt del CSIC i la Universitat de Balears.

La Posidònia, de creixement extremadament lent, es caracteritza per la seva longevitat mil·lenària i per formar extenses prades fins als 40 metres de profunditat. Entre els beneficis ecosistèmics de l’espècie, destaca l’enterrament de diòxid de carboni, el reciclatge de nutrients, la protecció costanera de l’erosió i l’augment de la biodiversitat. El CSIC assenyala que les plantes d’aquesta espècie que poblen els fons marins de les Illes Balears es troben actualment en regressió, no sols per l’escalfament de l’aigua, sinó també per pertorbacions locals com la contaminació o els ancoratges de les embarcacions.

L’investigador de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (CSIC-UIB), Carlos Duarte, va explicar que a l’espècie no li queden més opcions que adaptar-se, la qual cosa, va apuntar, “és poc probable considerant les seves baixes taxes de reproducció sexual i mutació”, o bé “disminuir dràsticament fins a gairebé extingir-se”. “L’única solució per a garantir que aquest ecosistema mil·lenari continuï proporcionant serveis més enllà del segle XXI és la ràpida acció internacional per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle a nivells molt per sota dels considerats en aquest estudi”, defensen els científics en l’article en l’exposen els resultats del seu estudi i que s’ha publicat en l’últim número de la revista “Nature Climate Change”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions