Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La distribució espacial de la vegetació pot ser un indicador de desertificació

Un equip científic ha estudiat formacions dominades per l'espart o atocha, un dels ecosistemes més representatius a Espanya

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 07deSetembrede2009

Un equip de científics de la Universitat Rei Juan Carlos (URJC) ha avaluat la distribució espacial de la vegetació com un indicador “primerenc” de l’aparició de processos de desertificació. Després d’analitzar 29 espartales de Guadalajara a Múrcia, els investigadors han conclòs que la cobertura de la vegetació perenne és un eficaç sistema d’alerta primerenca de desertificació en aquests ecosistemes.

Els autors han estudiat les formacions dominades per l’espart o atocha (Stipa tenacissima), un dels ecosistemes més representatius de la Península Ibèrica. “Les pèrdues de la cobertura vegetal en els ecosistemes estudiats impliquen una pèrdua de la fertilitat i funcionalitat de l’ecosistema, i afavoreixen l’inici dels processos de desertificació”, explica Fernando T. Maestre, professor titular a l’Escola Superior de Ciències Experimentals i Tecnologia de la URJC i autor principal de l’estudi que ha publicat la revista “Ecology”.

Una vegada caracteritzada la distribució espacial de la vegetació i analitzada la fertilitat del sòl i la capacitat de l’ecosistema de reciclar la matèria orgànica en nutrients assimilables per les plantes, els investigadors van demostrar que la distribució espacial de la vegetació en totes les parcel·les es va caracteritzar, des del punt de vista estadístic, per seguir una distribució potencial “truncada”. Això es produeix quan es perden les taques de vegetació de major grandària.

Malgrat això, “les parcel·les estudiades van mostrar, per exemple, una gran variació en aspectes tan importants com el contingut de nitrogen i el fòsfor, i moltes d’elles no presentaven cap símptoma de sofrir processos de desertificació”, apunta Maestre. Els investigadors van trobar, a més, que la cobertura total de la vegetació estava relacionada “positiva i significativament” amb la fertilitat del sòl.

Els investigadors han determinat que la cobertura de la vegetació perenne, “un paràmetre fàcilment obtenible mitjançant mostrejos en camp o amb fotografies aèries”, pot utilitzar-se “de forma satisfactòria i robusta” per avaluar l’aparició primerenca de processos de desertificació en els espartales semiáridos.

Importància de l’alerta primerenca

Identificar que un ecosistema concret es desertifica és “de gran importància” per identificar les causes que estan provocant la seva desertificació i conèixer com aquest complex fenomen pot afectar al seu funcionament i els serveis que presta. “La cerca d’indicadors d’alerta primerenca de desertificació permet establir mesures de gestió i restauració abans que el procés de degradació de l’ecosistema sigui irreversible”, assenyala Maestre.

Espanya és el país europeu amb major risc de desertificació. Segons les estimacions del Ministeri de Medi ambient, Mitjà Rural i Marí (MARM), un 18% de la superfície espanyola presenta un risc alt o molt alt de sofrir aquest fenomen. La desertificació té ja importants conseqüències des del punt de vista ecològic i socioeconòmic a tot el món, i “afecta directament a uns 250 milions de persones als països en vies de desenvolupament”, segons les estimacions que Maestre va fer en un altre estudi publicat en 2007 en “Science”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions