La indústria pesquera i els responsables del sector a cada país necessiten esforçar-se més a comprendre els efectes que el canvi climàtic tindrà en la pesca a nivell mundial i preparar-se per a això. Així ho indica l’últim informe sobre l’Estat “mundial de la pesca i l’aqüicultura” (SOFIA, per les seves sigles en anglès) de l’Organització de l’ONU per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), que adverteix de la necessitat d’aplicar pràctiques pesqueres responsables de forma molt més generalitzada.
Les espècies d’aigües més temperades s’estan desplaçant cap als pols i experimenten canvis en la productivitat i la grandària del seu hàbitat
El canvi climàtic ja està modificant la distribució de les espècies marines i d’aigua dolça. Les espècies d’aigües més temperades s’estan desplaçant cap als pols i experimenten canvis en la productivitat i la grandària del seu hàbitat. Així mateix, l’escalfament global està afectant a l’estacionalidad dels processos biològics, alterant les xarxes alimentàries marines i d’aigua dolça, amb conseqüències impredictibles per a la producció pesquera.
Per a les comunitats que depenen en gran mesura de la pesca, qualsevol disminució en la disponibilitat local de peix o augment en la inestabilitat dels seus mitjans de subsistència els suposarà greus problemes. “Moltes pesqueres estan sent explotades al límit de la seva capacitat productiva. Resulta preocupant analitzar els efectes que el canvi climàtic podria tenir sobre els ecosistemes oceànics i la seva supervivència”, explica Kevern Cochrane, un dels autors de l’informe.
Segons el parer d’aquest expert, són necessaris esforços urgents per ajudar a les comunitats que depenen de la pesca i l’aqüicultura a enfortir la seva capacitat de resistència enfront del canvi climàtic, especialment les més vulnerables.
Producció pesquera
L’informe de la FAO assenyala que la producció pesquera va aconseguir en 2006 un nou màxim de 143,6 milions de tones (92 milions de la pesca de captura i 51,7 milions de l’aqüicultura). D’aquest total, 110,4 milions de tones van ser emprades per a consum humà, mentre que les restants van ser destinades a altres usos (alimentació de bestiar, farina de peix per a l’aqüicultura, etc.).
Aquest increment de la producció ha fet que moltes poblacions pesqueres estiguin al límit. Segons la FAO, el 19% de les principals poblacions comercials de peixos marins analitzades estan sobreexplotadas. L’informe indica que un 8% ja estan esgotades i un 1% s’estan recuperant d’aquest esgotament.
La producció pesquera va aconseguir en 2006 un nou màxim de 143,6 milions de tones
Al voltant de la meitat (52%) estan sent totalment explotades i les captures estan properes als seus límits sostenibles màxims. Un 20% de les poblacions figuren en les categories d’explotació moderada o subexplotación.
Les zones amb major proporció de poblacions totalment explotades són l’Atlàntic nord-oriental, l’Índic occidental i el Pacífic nord-occidental.
Coincidint amb la presentació de l’informe de la FAO, l’organització ecologista Oceana donava a conèixer una recerca que revela que la sobreexplotació de les poblacions d’anxova o verat està deixant sense aliment a grans predadores marins l’alimentació dels quals depèn d’aquestes espècies.
Segons Oceana, les captures de petits pelágicos “han crescut dràsticament a l’últim segle, arribant a la sobrepesca, i afectant a la cadena tròfica en deixar els grans predadores sense aliment”. De fet, estima que un 90% d’espècies com a dofins, tonyines o peixos espasa ha desaparegut ja a causa de la sobreexplotació pesquera.
En origen, l’augment d’aquestes captures es va deure a la necessitat de proteïna barata per a l’alimentació humana, encara que avui un terç d’elles es destina a l’elaboració d’olis i farines de peix per a aqüicultura, afirma Ocena. La resta s’empra per alimentar bestiar i fabricar productes farmacèutics i pinsos per a mascotes.
“Quan es gestiona una pesquera o es parla de sobreexplotació s’oblida que la desaparició d’una espècie per sobrepesca té impactes severs sobre ‘estocs’ d’altres espècies”, explica Ricardo Aguilar, director de Recerca i Projectes d’Oceana a Europa, que posa com a exemple a la tonyina vermella. Aquesta espècie “va desaparèixer de les costes noruegues amb el col·lapse de les poblacions d’areng. Avui dia el contrasentit arriba fins al punt que se sobreexplota la tonyina i les seves preses, a fi d’alimentar aquestes mateixes tonyines en gàbies d’engreixi”.
