Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La flora europea d’alta muntanya ha registrat un ascens mitjà de 2,7 metres per l’augment de les temperatures

Aquest fenomen ha provocat la substitució d'algunes espècies resistents al fred per altres més sensibles a ell

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 23deAbrilde2012

Un estudi internacional, en el qual han participat investigadors del departament de Botànica de la Universitat de Granada (UGR), ha confirmat que l’escalfament global provoca un ascens altitudinal de les espècies vegetals. Segons aquest treball, la flora europea d’alta muntanya s’ha desplaçat 2,7 metres en set anys, ha informat la UGR.

La recerca, publicada en l’últim nombre “de Science”, analitza els canvis observats en la flora de 66 cims de 17 serralades europees entre 2001 i 2008. En la Península Ibèrica es va establir zones pilot als Pirineus (Ordesa) i en Serra Nevada, on s’ha calculat un desplaçament cap al cim de 2,7 metres de mitjana en el conjunt de les espècies estudiades. “Aquest resultat confirma la hipòtesi que l’augment de les temperatures indueix el desplaçament de la flora alpina cap a nivells superiors. Tal fenomen ha provocat la substitució d’algunes espècies resistents al fred per altres més sensibles a ell. Tot això reflecteix la vulnerabilitat dels ecosistemes d’alta muntanya a mitjà i a llarg termini”, expliquen els autors d’aquest treball.

Les conclusions de l’estudi mostren també un augment mitjà del 8% en el nombre d’espècies que habiten els cims de les serralades d’Europa. No obstant això, aquest increment no és generalitzat. De les 66 cims estudiats, en la majoria de les situades a les zones boreal i temperada sí s’ha observat aquest augment, mentre que en vuit de les 14 cims situats a l’àrea mediterrània s’ha produït una disminució. A més, en els cims inferiors de les serralades mediterrànies, situades en el límit superior del bosc o en una altitud equivalent, els guanys i pèrdues d’espècies són majors que en les altres.

A les muntanyes mediterrànies (Sierra Nevada, Còrsega, Apenino Central i Creta), a l’augment de les temperatures se li sumeixi una sequera en augment, ja que disminueix la precipitació mitjana anual i s’allarga la sequera estival. Aquesta combinació de tots dos factors pot suposar una amenaça per a certes espècies endèmiques, un tresor biològic amagat, el nombre del qual podria disminuir, alerta la UGR.

Les serralades mediterrànies que, a més de situar-se al sud d’Europa, difereixen de la resta precisament per estar immerses en un clima diferent, mediterrani, són les que presenten una disminució més acusada d’espècies, en general d’aquelles lligades a condicions de certa humitat, però que arriben a afectar també a endemismes propis dels seus cims. “En Serra Nevada, per exemple, en els controls delimitats per a l’estudi permanent de la vegetació han disminuït espècies tan emblemàtiques com Androsace vitaliana subsp nevadensis, Plantagonivalisy Artemisia granatensis”, va assenyalar el professor de la UGR Joaquín Molero Mesa.

A causa de les especials característiques que conflueixen en aquestes muntanyes, i molt significativament en Serra Nevada, l’única alta muntanya peninsular amb clima mediterrani des de la base fins al cim més elevat, el grup de recerca coordinat per Molero Mesa, amb la col·laboració de Mª Rosa Fernández Calçat, va instal·lar un segon punt de mostreig (que consisteix en quatre cims situats a més de 2.500m d’altitud), en 2005, amb la finalitat d’aconseguir uns millors resultats en l’observació i poder obtenir conclusions més fiables, que podran ser contrastats amb els quals ara es publiquen en un parell d’anys, explica la UGR.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions