Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La gota freda

És un dels fenòmens meteorològics peninsulars més difícils de predir
Per miren 28 de juliol de 2004

Amb l’inici de la tardor, diverses zones de la península poden veure’s afectades per episodis de pluges torrencials associats a la denominada gota freda. L’espectacularitat d’aquestes precipitacions, els danys que poden arribar a provocar i l’abús que moltes vegades realitzen els mitjans de comunicació del terme, han propiciat en més d’una ocasió una confusió entre el concepte de gota freda i el de pluges torrencials. Els meteoròlegs aclareixen que no tots els casos de gota freda desencadenen fortes precipitacions, però quan ho fan és difícil predir amb exactitud on, quan i amb quina intensitat plourà.

Un terme en dubte i mal utilitzat

Una gota freda no és més que una massa d’aire fred que ha quedat aïllada de la circulació general en els nivells més alts de la troposfera, la capa de l’atmosfera en la qual tenen lloc els fenòmens meteorològics. Aquesta bossa d’aire, que pot arribar a tenir una extensió de centenars de quilòmetres, es troba a bastant menys temperatura que l’aire que l’envolta. Quan aquest fenomen coincideix amb l’existència d’aire càlid i humit en la part de la troposfera més pròxima a la superfície terrestre, es poden desencadenar pluges d’una gran intensitat.

En l’actualitat, el terme gota freda es troba en dubte en l’àmbit científic. Els meteoròlegs prefereixen usar l’acrònim DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) per a referir-se a aquest fenomen meteorològic, ja que explica millor el seu mecanisme. “Quan parlem de DANA ens estem circumscrivint a una part de l’atmosfera, concretament a la part més alta de la troposfera, i no és necessari que aquesta configuració en nivells alts tingui un reflex en els nivells més baixos perquè es produeixin els fenòmens que tothom coneix”, explica José Antonio Monistrol, cap d’operacions del Centre Nacional de Predicció de l’Institut Nacional de Meteorologia. Encara que adverteix que entre els meteoròlegs potser és més correcte referir-se a aquest fenomen com DANA, accepta l’ús del terme gota freda, més difós entre la població sempre que s’entengui de què s’està parlant.

El problema sorgeix de la utilització recurrent que es fa del terme. Els mitjans de comunicació realitzen, segons denuncien els meteoròlegs, un ús abusiu que pot generar confusió entre la població sobre què és una gota freda. José Antonio Monistrol explica que en molts casos s’està aplicant a borrasques fredes el terme de gota freda. Una borrasca és un fenomen que consisteix en el fet que una massa d’aire fred ocupa tota la troposfera. En una gota freda el que ocorre, en canvi, és que la massa d’aire fred es localitza únicament en la part més alta de la troposfera, mentre que en nivells més baixos pot haver-hi, fins i tot, masses d’aire amb altes pressions.

Agustín Jansà, director del Centre Meteorològic de les Illes Balears, també detecta una tendència a “associar gota freda amb fenòmens violents, en particular, amb pluges intenses”. Per a evitar errors de definició cal tenir clar que “no sempre que hi ha una gota freda es produeixen pluges intenses, ni sempre que es produeixen pluges intenses es tracta d’una gota freda”.

Quan i on es produeixen les pluges torrencials?

Les depressions aïllades en nivells alts solen formar-se en l’oest de la península. Normalment, la major part viatgen després cap al mediterrani pel sud. Algunes gotes fredes, no obstant això, no segueixen aquesta trajectòria habitual i es mouen per una ruta cap al sud, podent arribar a Canàries.

Encara que és bastant freqüent, no sempre que una massa d’aire fred queda aïllada en la part més alta de la troposfera es produeixen pluges torrencials. De fet, moltes d’elles passen desapercebudes al llarg de l’any. Edorta Román, meteoròleg i director de prediccions de l’empresa Plugim Meteoconsult, aclareix que al llarg de l’any poden arribar a produir-se en tota la península entre vint i trenta episodis de gota freda sense que es produeixin majors conseqüències.

Si la DANA, que pot estar situada a una altura d’entre cinc i dotze quilòmetres, coincideix amb la presència d’aire càlid i humit en la zona de la troposfera més pròxima a la superfície terrestre, es crea una situació de gran inestabilitat en tota la troposfera i es desencadenen pluges molt intenses. Per contra, si la massa d’aire més pròxima al sòl no és càlida i humida, poden no produir-se pluges intenses.

Precisament per això, al començament de la tardor i a la primavera, en menor mesura, és quan més possibilitat existeix que aquestes gotes fredes desencadenin violentes pluges. Al començament de la tardor, els nivells més baixos de la troposfera estan habitualment ocupats per aire que s’ha escalfat durant l’estiu. La calor també ha augmentat la presència d’humitat com a conseqüència de l’evaporació d’aigua marina.

A la tardor comença a arribar, a més, aire fred procedent de latituds més altes com a bestreta de l’hivern. Si, a causa de la circulació general, part d’aquesta massa d’aire s’aïlla i sobrevola l’aire més humit i càlid que hi ha prop de la superfície, es genera una massa d’aire molt inestable. Aquesta inestabilitat produeix elevacions de l’aire calent i del vapor d’aigua que a mesura que ascendeix perd temperatura i es condensa. Com a conseqüència d’aquest procés es produeixen les tempestes i les precipitacions intenses associades a DANA. La costa del mediterrani, des de Catalunya a Cadis, és la més propensa a sofrir les pluges torrencials associades al fenomen de la gota freda.

Problemes de predicció

Els models de predicció que s’utilitzen en l’actualitat permeten conèixer amb bastant fiabilitat la formació d’una gota freda amb cinc o sis dies d’antelació. El problema, no obstant això, radica a definir amb exactitud la trajectòria que seguirà i, cosa que és més important, en el cas que es puguin produir pluges torrencials, quan, en quin lloc i amb quina intensitat es donaran. “Aconseguir una predicció molt fiable sobre aquestes tres variables és molt complicat, pràcticament se sap amb hores d’antelació”, adverteix Román.

La possibilitat d’establir un pronòstic precís, que pot resultar vital quan existeix risc de pluges torrencials, resulta més complicada a causa de la naturalesa mateixa de les gotes fredes. Les pluges, quan es desencadenen, no tenen lloc en el centre del fenomen meteorològic, sinó per davant d’ell, en l’àrea en el qual es produeix l’alimentació d’aire humit i càlid en la part més pròxima al sòl. “La localització de les precipitacions més intenses ve definida per les característiques de les circulacions d’aire en els nivells més baixos de la troposfera i les característiques d’aquest aire que està al costat del sòl pot ser variable”, matisa Monistrol.

Per si no fos prou, segons descriu José Antonio Monistrol, la localització de les precipitacions intenses pot variar molt segons la localització del centre de la DANA. “Amb una variació de tan sols cent quilòmetres en la localització del centre -explica- les precipitacions més fortes poden donar-se, suposem, a Múrcia en lloc de Castelló”.

Si a aquest fet se li afegeix que les depressions aïllades en nivells alts poden arribar a ocupar una extensió de fins a una quarta part de la península, pot entendre’s la dificultat d’establir de manera precisa en quin lloc es produiran les pluges més fortes. Román, explica que “el fenomen és bastant extens, però les seves conseqüències són molt locals: les pluges torrencials poden produir-se en el típic poble de la zona del mediterrani, mentre que a trenta o cinquanta quilòmetres només pot parlar-se de pluges febles o plugims”. Això ens dóna una idea de per què és un fenomen molt complex de predir”, puntualitza.

Aquesta complexitat i l’alta localitat converteixen a la gota freda en un dels fenòmens meteorològics freqüents en la península ibèrica més difícil de predir, juntament amb la galerna. També incentiva l’interès de la comunitat científica. “Jo crec que tots els que ens dediquem a conèixer com funciona l’atmosfera de la península estem, a partir d’agost o setembre, com a bojos buscant possibles gotes fredes; és el fenomen rei de la meteorologia en l’àmbit de la península ibèrica” diu el director de prediccions de Plugim Meteoconsult.

Un fenomen perillós

La perillositat de la gota freda radica en el fet que pot provocar pluges extremadament intenses concentrades en un interval curt de temps. L’Institut Nacional de Meteorologia considera torrencials les precipitacions que superen els seixanta litres per metre quadrat a l’hora. Moltes de les pluges provocades per una gota freda superen amb escreix aquest llindar de perillositat.

Un d’aquests casos es va produir a l’octubre de 1957 en la localitat alacantina de Xàbia. Elorta Román explica que aquesta localitat mediterrània va batre llavors el rècord europeu de pluja caiguda en 24 hores. “Per a fer-se una idea del que significa aquest fet cal tenir en compte que es va arribar a aconseguir en un sol dia la quantitat de pluja que cau habitualment en un any en un lloc humit com Santander o Bilbao”, puntualitza.

Alguna cosa més a prop en el temps, en 1982, també a l’octubre, un altre d’aquests episodis de fortes pluges associades a una gota freda va originar una devastadora crescuda del riu Xúquer i l’esfondrament de la presa de Tous. Les aigües desbordades van arrasar molts municipis de la zona, van provocar quaranta morts i van deixar a més de 300.000 persones sense llar.

Per a minimitzar el perill, quan es detecta una situació de risc de fortes precipitacions, motivada per la gota freda o per un altre fenomen meteorològic, l’Institut Nacional de Meteorologia dóna avís, tal com recull el Pla Nacional d’Avisos de Fenòmens Meteorològics Adversos, a Protecció Civil. A continuació, aquest organisme cataloga els elements que poden veure’s afectats pel risc d’inundacions i posa en marxa mecanismes de protecció de persones i béns.

La dificultat de predir on es produirà una pluja torrencial originada per una gota freda “planteja una major incertesa” davant la posada en marxa de les mesures de prevenció, segons Miguel Tomé, director de Programes de Riscos Naturals de la Direcció General de Protecció Civil. En aquesta situació, “calcular el risc és molt més difícil; és un condicionant, no tant de la posada en marxa dels plans, com de l’avaluació del risc”, explica l’expert.

Vaig prendre assegura que encara que les administracions públiques i Protecció Civil tenen com a missió protegir a les persones, en els moments inicials del fenomen les primeres mesures les han de prendre els ciutadans. Per això, adverteix, “la primera labor previsora que desenvolupa Protecció Civil és donar a conèixer les normes d’autoprotecció”.

En el cas que es produeixin pluges torrencials i existeixi risc d’inundació és necessari seguir aquestes recomanacions:

  • És convenient romandre sempre atent a les prediccions meteorològiques.
  • Si la pluja ens sorprèn a l’interior d’un edifici cal abandonar els pisos baixos i els llocs subterranis i desconnectar l’electricitat.
  • Els conductors que es vegin sorpresos per pluges intenses han d’evitar les zones baixes i les interseccions de les vies de comunicació amb els llits d’aigua.
  • Sempre que sigui possible, és millor optar per carreteres principals que per carreteres secundàries.
  • Quan ens vegem sorpresos per la pluja en la muntanya, és necessari guanyar cota al més aviat possible i abandonar ries, vessants, torrents i, en general, els punts a poca altura, en els quals es pugui acumular aigua.