La Llei de Costes es reforma

Reforma de la Llei de Costas, principals novetats

Prop de 10.000 habitatges i 23.000 ocupacions no residencials estaven pendents de la reforma de la Llei de Costas

El Congrés ha aprovat la modificació de la Llei de Costes de 1988. El text normatiu presenta les següents novetats:

• Canvis en l’abast del domini públic marítim-terrestre (DPMT): s’apliquen criteris “estrictament tècnics per partionar la costa”. La DPMT es fixarà fins a on aconsegueixin les ones en els majors temporals coneguts. S’impedeixen noves edificacions en el DPMT i que les obres de millora als edificis ja creats augmentin en volum, altura o superfície. Els béns de DPMT s’hauran d’inscriure en el Registre de la Propietat. La zona de servitud per protegir es redueix de 100 metres a 20 metres d’ample en els nuclis de població. Els terrenys inundats de forma artificial no passaran a ser demanials (de domini públic), tret que abans de la inundació ja ho anessin. En qualsevol cas formaran part del domini públic quan siguin navegables.
• Augmenta el termini màxim de les concessions fins a 75 anys: les concessions vigents a edificacions vencien a partir de 2018 i, per això, s’havien de demolir. En aquesta data expiraven unes 1.100 concessions d’habitatges. Amb la reforma es possibilita una pròrroga extraordinària per un termini màxim de 75 anys, inclosa la seva transferència inter vivos. Segons dades del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient (MAGRAMA), hi ha 10.000 habitatges en DPMT, la majoria amb un dret anterior a la Llei de Costes de 1988.
• Amplia l’autorització per als quiosquets: els establiments de platja desmuntables també es lliuren de la demolició en beneficiar-se de l’ampliació a 75 anys. Segons el MAGRAMA, hi ha més de 3.000 quiosquets en les costes espanyoles (uns 1.300 restaurants i 1.700 quioscs), i solament a Andalusia suposen més de 40.000 ocupacions.
• Inclou una clàusula “antialgarrobicos”: l’hotel de la platja de l’Algarrobico , a Carboneras (Almeria), s’ha convertit en el símbol de la destrucció de la costa. La reforma introdueix un mecanisme perquè es pugui reaccionar de forma “ràpida i eficaç” amb la finalitat d’evitar aquestes situacions il·legals. L’Estat podrà suspendre via administrativa els actes i acords d’entitats locals que vulnerin la llei.
• Les indústries hauran de superar un informe ambiental: les empreses extractives, energètiques, químiques, petroquímiques, tèxtils i papereres hauran de superar un informe de l’òrgan ambiental autonòmic per beneficiar-se de la pròrroga, que concedirà si escau el Govern (aquesta competència pertanyia abans a les Comunitats Autònomes). El MAGRAMA assenyala que hi ha més d’1.700 ocupacions industrials.
• Major protecció per a les platges “naturals”: la reforma distingeix entre els trams urbans de les platges (les contigües a sòls urbanitzats) i els trams naturals (al costat d’espais protegits o sòl rural). Aquestes últimes tindran una protecció major a la ja vigent.
• Nova concessió per als ports esportius: s’estableix un temps de 35 anys.

Crítiques a la reforma de la Llei de Costas

El MAGRAMA, autor de la proposta, assegura que la reforma “no és una amnistia de situacions il·legals, sinó una forma de protegir millor el litoral enfront dels excessos urbanístics i d’acabar amb la indeterminació i ambigüitat existent des de fa dècades, que creava inseguretat jurídica a ciutadans i empreses”.

No obstant això, diversos col·lectius ecologistes i representants polítics pensen tot el contrari. Asunción Ruiz, directora executiva de SEU/BirdLife, assegura que “la nova Llei de Costes no s’ha realitzat per i per a la defensa del ben comú, doncs retalla un ben públic, blinda concessions privades i afegeix riscos financers i jurídics a l’Estat”. Els experts de SEU/BirdLife consideren que el nou text no soluciona les indefinicions de l’anterior llei, sinó que en molts casos es mantenen o incrementen. En la seva opinió, els punts més greus són que deixa fora a les salines, que no justifica la reducció de les servituds, que amplia les concessions, que desatén al caràcter dinàmic de la costa, especialment davant l’actual amenaça de canvi climàtic, i que no explica per què determinats nuclis urbans queden exclosos del DPMT sense més.

Juan Carlos de l’Olmo, secretari general de WWF, la considera “una reculada de 40 anys, quan Espanya suportava els pitjors moments del desenvolupisme urbanístic en la costa”. Els responsables de WWF creuen que la reforma aprofundeix en la desnaturalització dels ecosistemes costaners i agreuja la pressió urbanística, en prioritzar els interessos particulars sobre l’interès general. A més dels mateixos punts greus assenyalats per SEU/BirdLife, WWF afegeix que es desoeix el risc d’inundacions de determinats nuclis de població: “tot el contrari que en la resta d’Europa i EUA, on s’augmenta la protecció de la franja costanera com a principal línia de defensa i es porten les infraestructures a l’interior”. Els experts d’aquesta ONG recorden que es desconeix quant suposarà per a l’erari públic l’aprovació d’aquesta Llei.

El MAGRAMA assegura que la Comissió Europea “ha valorat de forma molt positiva el seu contingut, perquè considera que donarà seguretat jurídica als europeus amb propietats immobiliàries en el litoral espanyol”. El document, per justificar la reforma, cita en el seu preàmbul el “Informe Auken”, aprovat pel Parlament Europeu (PE) en 2009 i que denunciava el “urbanisme salvatge” a Espanya. La seva impulsora, l’eurodiputada danesa Margrete Auken afirma, en declaracions a EFE Verda, que la reforma podria implicar l’obertura d’un procediment d’infracció contra Espanya en la Unió Europea per incompliment de fins a quatre directives (com la d’aigües, protecció enfront d’inundacions, participació pública i tractament d’aigües). En la seva opinió, “aquesta llei obre les portes a un nou boom immobiliari en la costa”.