El nombre d’espècies en perill augmenta en totes les categories. Ho adverteix la Llista Vermella, la principal referència científica mundial sobre aquest problema que afecta a la biodiversitat de tot el planeta. Els seus responsables també aclareixen que les labors de conservació tenen la seva recompensa, com ho demostra la recuperació d’algunes espècies amenaçades. Per a això, el suport de tots, inclosos els consumidors, és bàsic. Aquest article assenyala que la Llista Vermella d’espècies en perill creix, quins són les principals amenaces i què es pot fer, a més de les principals dades sobre la Llista Vermella.
La Llista Vermella d’espècies en perill creix
La Llista Vermella, engegada en 1964 per la Unió Mundial per a la Naturalesa (UICN), ofereix informació sobre l’estat mundial de les espècies en diversos graus de perill. Els seus experts han avaluat “un total de 79.800 espècies a tot el món i el seu objectiu és aconseguir les 160.000 espècies per 2020“, assenyala Juan Antonio López, president del Comitè Español de la UICN.
4.898 espècies a tot el món es troben “en perill crític”, segons la Llista VermellaL’evolució de la Llista Vermella (en el gràfic) mostra que la xifra d’espècies amenaçades augmenta en tots els grups i categories. En aquests moments, 4.898 espècies en tot el planeta es troben en la categoria de major risc abans de l’extinció, “en perill crític” i 7.323 com “amenaçades” (un grau menys que “en perill crític”). Per grups d’espècies, les plantes aporten un major nombre a les tres categories principals d’amenaça: “vulnerable”, “amenaçada” i “en perill crític”.
A Espanya, 131 espècies es cataloguen com “en perill crític” i 188 com “amenaçades”. López explica que aquestes quantitats fan referència a les espècies terrestres, “doncs les marines s’enquadren en unitats geogràfiques més àmplies”: en el Mediterrani hi ha 18 espècies “amenaçades” i altres 17 a la zona aquest de l’Atlántico Nord; “en perill crític” hi ha 9 i 5, respectivament.
Principals amenaces i què podem fer
Juan Antonio López puntualitza que les fonts d’amenaces per a la biodiversitat mundial han evolucionat amb els anys: “Moltes de les històriques romanen (sobrepesca, contaminació, destrucció d’hàbitats, etc.), però han aparegut amenaces emergents, com l’escalfament global o l’acidificació dels oceans“.
Malgrat les dades negatives, les accions de conservació reeixida demostren que és possible revertir aquesta tendència. López posa com a exemple a la balena geperuda, que ha passat d’estar “en perill” a “preocupació menor” en els últims anys. Segons la UICN, el compliment de la legislació, la presa de mesures de protecció urgents i el compromís ecològic de tots els ciutadans contribuiria eficaçment a millorar l’estat de les espècies en un futur proper. “Des de tots els sectors, polític, social, científic, etc., hem de prendre consciència que hem portat a molts dels més importants ecosistemes del planeta al límit, posant en risc la vida a la Terra tal com la coneixem”, conclou López.
Els ciutadans com a consumidors podem fer més del que pensem. El president del Comitè Español de la UICN destaca que “hem d’adoptar hàbits sostenibles i respectuosos amb el planeta; evitar el malbaratament i l’adquisició de productes innecessaris; i seleccionar articles produïts amb un baix cost ambiental i que produeixin la menor quantitat de deixalles no reciclables. D’aquesta manera reduïm la pressió sobre els recursos naturals, amb una repercussió positiva sobre els ecosistemes que els generen”.
Principals dades sobre la Llista Vermella
Les categories d’amenaça de la Llista vermella de la UICN són les següents, en ordre descendent d’amenaça: extint; extint en estat silvestre; en perill crític; en perill; vulnerable; gairebé amenaçat; preocupació menor; dades insuficients; i no avaluat.
El grup dels vertebrats concentra a la gran part de les espècies avaluades. “La resta dels grups, fongs i invertebrats especialment, plantegen un gran repte”, reconeix el president del Comitè Español de la UICN, qui explica que no resulta fàcil donar un diagnòstic global de les espècies en perill, “doncs cal entendre a cada espècie amenaçada en el seu context, les circumstàncies polítiques del país o països on es localitzen, existència de plans de gestió, consciència social, etc.”.
Diverses entitats i grups de recerca realitzen aportacions decisives a la Llista Vermella. Al nostre país, López destaca a l’Associació Herpetológica Espanyola i la Societat Espanyola de Biologia de la Conservació de Plantes, entre uns altres. D’altra banda, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient (MAGRAMA) edita les llistes i llibres vermells que avaluen l’estat de conservació de la biodiversitat a Espanya. “En aquests moments hi ha diverses espècies amb diferent grau d’amenaça al nostre país, però, al seu torn, des de les administracions i ONG es realitza un important esforç en conservació”, assegura el president del Comitè Español de la UICN.
