Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La Península Ibèrica podria escalfar-se una mitjana de quatre graus per a l’any 2075

Un investigador del CSIC adverteix d'un possible desplaçament de la zona climàtica del sud cap al nord

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 02deNovembrede2005

Les temperatures de la Península Ibèrica podrien ser fins a quatre graus més altes en 2075 sobre els nivells de la dècada dels 80 a causa del canvi climàtic, segons els models de previsió més optimistes que estan usant els experts. Així ho va declarar en una entrevista el científic Carlos Duarte, de l’IMEDEA, centre mixt del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i de la Universitat de Balears, que és a més director del projecte de recerca de l’Estació Costanera de Faro de Cap Ses Salines (sud de Mallorca).

Segons Duarte, l’excessiva vulnerabilitat de la Península es deu a “la seva transició climàtica” per la seva ubicació entre el nord d’Àfrica -amb la zona desèrtica del Sahara- i la resta d’Europa, amb un clima atlàntic. És possible “un desplaçament de la zona climàtica del sud cap al nord, és a dir, que el clima característic del nord d’Àfrica, el Sahara, acabi dominant en la Península Ibèrica”, va advertir. En la resta del planeta també és “ja irreversible a curt termini, en qüestió de dècades”, va dir, l’efecte nociu del canvi climàtic, motivat per les emissions de diòxid de carboni (CO2).

Fins i tot si es detingués l’increment de diòxid de carboni emès a l’atmosfera o les emissions íntegrament, seguirien sorgint efectes nocius, ja que existeix una enorme quantitat de CO2 retinguda en els oceans que es pot tornar a posar en circulació. “La quantitat de CO2 retinguda actualment sota els fons marins és pràcticament la meitat de tot l’emès des de la revolució industrial”, va assenyalar el científic.

Respecte a l’escassetat d’aigua a Espanya, Duarte creu que es necessiten polítiques que “no tinguin en compte la situació actual del balanç d’aigua, sinó escenaris futurs de disponibilitat”. En la seva opinió, es requereix una inversió en infraestructures per augmentar l’estalvi, com a canalitzacions òptimes, perquè ara es perd entre un 30% i 40% de l’aigua en circulació.

Per a aquest expert, els transvasaments “no semblen una solució sostenible” perquè les prediccions apunten al fet que “no hi haurà excedents gairebé a cap zona de la Península Ibèrica, ni tan sols en el nord”. La dessalinització resulta una tecnologia “prometedora”, encara que, al seu judici, hauria d’aprofundir-se en tècniques de funcionament a partir d’energies renovables.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions