Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La població de gasela dorca a Senegal es duplica gràcies a un projecte del CSIC

Els exemplars d'aquesta espècie extingida en els anys 70 són ja 38, als quals cal sumar ara altres sis enviats com a reforç

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 16deMaigde2009

La població de gaseles dorcas sahrauís (“Gazella dorcas neglecta”) que el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) va traslladar a l’abril de 2007 a Senegal per reintroducir al país africà aquesta espècie extingida a principis dels anys 70, ha aconseguit duplicar-se. Així, avui són 38 les gaseles dorcas (13 mascles i 25 femelles) que habiten en la Reserva de Fauna de Guembeul, prop de la ciutat senegalesa de Sant Luis, on van arribar 20 fa dos anys des del Parc de Rescat de Fauna Sahariana del CSIC a Almeria.

“Les gaseles s’han adaptat molt bé a les noves condicions de vida, de maneig i d’alimentació, i s’han reproduït per sobre de les expectatives que albergàvem els propis investigadors”, va explicar l’experta del CSIC i coordinadora del projecte, Teresa Abaígar.

Els científics espanyols han repetit ara aquest viatge amb els objectius de reforçar genèticament la població de Guembeul i començar amb l’última fase del projecte, el trasllat de gaseles a una nova reserva, la de Ferlo Nord. Pel que es refereix al primer objectiu, els investigadors han portat a Guembeul sis nous individus fundadors per evitar els problemes produïts per la consanguinitat i tractar de mantenir la major diversitat genètica possible. Un mascle i tres femelles procedeixen del zoo de Barcelona, mentre que altres dos mascles tenen el seu origen al Parc de Rescat de Fauna Sahariana.

Lluny dels humans

Així mateix, han traslladat 23 dorcas, nou mascles i 14 femelles, des de Guembeul fins a Ferlo Nord, de 500 hectàrees, on la intervenció humana serà pràcticament nul·la i on les gaseles podran viure de nou en règim de llibertat o semilibertad. “Hauran de buscar-se el menjar i conviure amb altres espècies d’ungulats allí reintroducidos, com l’órix de banyes de cimitarra i la gasela mohor i altres espècies de la fauna autòctona, com els facóqueros, les guineus, la gran tortuga terrestre i les gallines pintades de Guinea”, va assenyalar Abaígar.

Els investigadors van detallar que el trasllat de les gaseles es va realitzar de nit per evitar la calor i en camió, on anaven allotjades en caixes individuals. L’equip va trigar unes nou hores a cobrir un trajecte de 400 quilòmetres. “Les gaseles van arribar en molt bones condicions al seu nou hàbitat i van ser alliberades immediatament. La població local, ramaders nòmades de l’ètnia Peul, estava molt contenta amb l’operació i van participar molt activament en la solta de les gaseles”, va relatar la coordinadora del projecte.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions