Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La població de l’ós bru a Espanya es redueix a 90 exemplars

Medi Ambient i la Fundació Ós bru acaben de signar un conveni per a impedir que aquesta espècie desaparegui

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 26deJunyde2003

L’ós bru a Espanya està en perill d’extinció. Solament queden uns 90 exemplars d’aquest plantígrad. Aquest número tan escàs constitueix per si mateix un perill per a l’espècie, perquè fa que l’extinció pugui produir-se simplement per atzar. Contra aquest perill no es pot lluitar, però sí contra uns altres més apressants amb els quals l’ós bru s’enfronta cada dia.

A més de la fragmentació del seu hàbitat, les limitacions demogràfiques i la pèrdua de diversitat genètica, l’amenaça del furtivisme, sobretot en forma de parany il·legal, impedeixen la recuperació de l’espècie. “Hem de combatre l’amenaça de l’extinció -assegura Guillermo Palomero, president de la Fundació Ós bru- si volem aconseguir la recuperació d’una de les espècies més escasses, belles i emblemàtiques del planeta”.

Per a fer-se una idea del que els llaços furtius suposen per a aquest animal, basti dir que entre 1980 i 1994, es van registrar 36 morts d’ós en la població occidental -que s’estén per Astúries, Castella i Lleó i Galícia, des dels Ancares de Lugo, per l’oest, fins al Port de Pallers, per l’est-, dels quals tretze (el 36%) van morir atrapats en llaços. A més, i per posar un altre exemple, només durant la tardor i hivern de l’any 2000/2001, les patrulles de la Fundació Ós bru de l’Alt Sil (Lleó) i de l’Alt Narcea (Astúries) van retirar prop de 200 llaços.

Mesures contra el furtivisme

Davant aquesta situació, que impedeix que doni els seus fruits el Pla de Recuperació de l’Ós bru aprovat en 1999 per la Direcció General de Conservació de la Naturalesa, el Ministeri de Medi Ambient, a través de la Fundació Biodiversitat, i la Fundació Ós bru, van signar la setmana passada un conveni de col·laboració per a salvar l’espècie. “Un pas essencial”, en paraules de la ministra de Medi Ambient, Elvira Rodríguez, i que suposarà la posada en marxa de mesures concretes per a lluitar contra el furtivisme, de dues formes.

Una és la creació d’un equip de vigilància que controlarà la caça furtiva, especialment el parany il·legal amb llaços d’acer. Aquest equip estarà format per quatre vigilants seleccionats entre la població rural de les zones oseras i la seva missió serà controlar la caça furtiva i el parany, i col·laborar en el seguiment demogràfic del nucli d’óssos. L’altra manera de combatre el furtivisme serà la protecció de cultius i pasturatges amb electrificadores de voltat -“pastors elèctrics”-, perquè així s’evita que els propietaris de les finques col·loquin llaços il·legals per a evitar els danys que provoca el senglar, i on poden quedar atrapats els óssos. Aquests “pastors elèctrics” s’instal·laran en les èpoques i llocs de les zones oseras on els danys del senglar siguin més habituals.

En aquest aspecte, les societats de caçadors, responsables dels vedats regionals de caça i de les indemnitzacions pels danys que el senglar causa en els cultius, participaran en la iniciativa actuant d’intermediaris amb els propietaris dels terrenys, als quals se’ls cediran els “pastors elèctrics” de manera gratuïta. I és que, segons Palomero, són necessàries “altes dosis de consideració i de diàleg” per a salvar a l’espècie, perquè “les nostres muntanyes tenen una gran activitat humana”.

Poblacions incomunicades

La situació actual de l’ós bru es defineix per una àrea de distribució diferenciada en dues poblacions incomunicades des del punt de vista genètic. Aquesta àrea abasta prop de 5.500 quilòmetres quadrats, encara que localitzacions d’exemplars erràtics ampliarien la zona fins a 7.000 quilòmetres quadrats.

La població occidental manté un cens superior a 60 óssos, i “dins del dolent -diu Palomero- hi ha un tret positiu i és que en els últims quatre anys hi ha hagut molt bona reproducció”. Així, entre 1999 i 2001 s’han comptabilitzat un mínim de 25 noves ventrades. No obstant això, preocupa la situació de la població oriental, que s’estén des de Campoo de Dalt (Cantàbria), a l’est, fins al Port de Vegarada (Astúries), per l’oest. La població d’aquest nucli s’ha estimat, mitjançant tècniques moleculars, en 23-25 exemplars. El nombre de ventrades ha estat baixíssim en els últims anys, si bé entre 1999 i 2001 es van localitzar cinc noves famílies.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions