Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La producció d’aigua dessalada a Espanya frega ja els 400 hectòmetres cúbics a l’any

El Govern vol duplicar aquesta quantitat, la qual cosa incrementaria en prop d'un punt el percentatge d'emissions permès per Kyoto en un any

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 26deAbrilde2004

Cada any es dessalen a Espanya gairebé 400 hectòmetres cúbics d’aigua, la qual cosa permet proveir a dos milions i mig de persones, segons dades del Ministeri de Medi Ambient. En les xifres s’inclouen tant la dessalació d’aigües salobres -aigua subterrània salinitzada, ja sigui d’aqüífers costaners en contacte directe amb la mar o d’aqüífers aïllats del mateix- com d’aigües marines. Aproximadament, la meitat de la producció correspondria a aigües marines i l’altra a aigües salobres, encara que el nombre de plantes per a dessalar aigua de mar és menor que el de salobre, perquè aquestes tenen menys capacitat. Així, d’unes 750 plantes dessalinitzadores que hi ha a Espanya, unes 200 són d’aigua de mar, cada vegada amb major capacitat i millors tecnologies.

Les últimes dessaladores posades en marxa al nostre país són part de les 41 que es contemplen dins del Pla Hidrològic Nacional (PHN) -de les quals dotze es troben en la zona receptora del transvasament de l’Ebre-, que preveu duplicar el volum d’aigua dessalada fins a aconseguir uns 450 hectòmetres cúbics anuals en 2008. Però seran més. El nou Govern proposa com a alternativa al transvasament de l’Ebre altres 404 hectòmetres cúbics d’aigua obtinguda per dessalació. L’inconvenient és que aquestes plantes són grans consumidores d’energia i emeten a l’atmosfera grans quantitats de diòxid de carboni (CO₂).

A més de les emissions contaminants, l’altre gran problema de les dessaladores són els abocaments hipersalinos (abocaments de salmorra) amb efectes negatius en la fauna i flora marines, especialment la Posidònia oceànica en la mar Mediterrània.

Cinc anys de termini

Les previsions del PHN perquè aquestes dessaladores estiguin totes a ple funcionament es refereixen a l’any 2008, mentre que per als 404 hectòmetres cúbics addicionals proposats per l’actual Govern es marca un termini de cinc anys. És a dir, que per a 2010 podríem estar per sobre dels 850 hectòmetres cúbics anuals d’aigua dessalada. Aquesta xifra s’acosta als 860 hectòmetres cúbics d’aigua que el transvasament de l’Ebre preveia per a les conques del Xúquer, Segura i Sud.

Anàlisis realitzades per tècnics del Ministeri de Medi Ambient van calcular que per a dessalar aquests 860 hectòmetres seria necessari un consum energètic de 3.300 milions de quilowatts a l’hora. Amb aquest consum energètic, Espanya incrementaria en gairebé un punt el percentatge d’emissions permès pel Protocol de Kyoto per al nostre país en un any.

Tenint en compte que, aproximadament, cada gigavatio/hora que es genera equival a l’emissió de 1.000 tones de diòxid de carboni per a una central de carbó i 425 tones de CO₂ en el cas del gas, les emissions procedents de dessalar 860 hectòmetres cúbics d’aigua serien de 3,3 milions de tones de CO₂ en el primer cas i de 1,4 milions en el segon. La quantitat d’emissions de CO₂ que preveu evitar el Pla de Foment de les Energies Renovables entre 1999 i 2010 en el que a generació d’electricitat es refereix, és de més de 36,5 milions de tones. Per tant, dessalar aquesta quantitat implicaria emetre en 2010 entre un 3,84% i un 9% del total de CO₂ que pretén evitar el citat pla.

I és que existeixen quatre consums energètics bàsics associats a la dessalació d’aigua de mar: el bombament de la presa fins al dipòsit d’entrada, el procés de dessalació en si (osmosi inversa amb bombes d’alta pressió i recuperació d’energia), el bombament de l’aigua producte fins a la bassa de sortida i l’elevació de l’aigua producte des de la bassa de sortida fins al lliurament.

Conscients d’aquest consum energètic, i després que el seu pla alternatiu fos durament criticat per les organitzacions ecologistes, el PSOE va concretar que bona part d’aquesta aigua dessalada provindria de plantes que s’alimentessin amb energies netes, com ara l’eòlica, solar i la biomassa.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions