Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La qualitat de l’aigua de bany

Les seves millores s'ha notat en els últims anys, però encara queden punts negres, especialment, en rius i en llacs

La qualitat de l’aigua de bany a Europa i Espanya ha millorat en els últims anys, però alguns punts negres requereixen un major esforç, especialment, a les zones interiors. Així ho reflecteixen diversos estudis sobre aquest aspecte ambiental, la preocupació del qual creix en aquestes dates, quan milions de persones es dirigeixen a platges, rius i llacs per aplacar les calors estivals. Els consumidors poden i han d’exigir majors controls i millores en l’aigua per banyar-se.

L’aigua de les platges, a examen europeu

Img

El 96% de les zones de bany costaneres de la Unió Europea (UE) van complir les normes mínimes de qualitat de les seves aigües en 2009. És una de les principals conclusions de l’informe que cada any presenten la Comissió Europea (CE) i l’Agència Europea de Medi ambient (AEMA). Els seus responsables ressalten la favorable evolució dels últims anys: el compliment dels valors obligatoris a les zones costaneres ha millorat el 80% que s’obtenia en 1990.

Espanya és un dels països de la UE amb millors xifres de qualitatSegons aquest estudi, que analitza l’estat de les aigües de més de 20.000 zones de bany europees costaneres i d’interior, Espanya és un dels països de la UE amb millors xifres de qualitat: el 98,6% de l’aigua de les 1.910 platges examinades respecta els criteris comunitaris mínims de qualitat. L’evolució positiva també és notable a Espanya: en 1990 no es passava del 86,5%.

No obstant això, l’estudi detecta alguns aspectes negatius. Entre 2008 i 2009 es va registrar una lleu deterioració en el nombre d’aigües de bany que complien les normes mínimes, amb reduccions inferiors a un punt percentual. El 2% de les zones de bany costaneres de la UE va quedar prohibit en 2009, sobretot, a Itàlia.

Img
En el cas d’Espanya, el percentatge va empitjorar un 0,8% pel que fa a 2008, quan es va aconseguir un 99,4%. En nou platges no es van complir els estàndards europeus, encara que no es van tancar. On si es va prendre aquesta decisió extrema va ser a la platja de Lourido (la Corunya) i en la de Bocabarranco (Las Palmas). En el primer cas es va deure a les males condicions d’accés a l’aigua i en el segon, a la presència de residus que afectaven a les condicions sanitàries.

Per això, els responsables comunitaris reconeixen que encara fa falta treballar per millorar la seva situació. En aquesta tasca, assenyalen des de la CE i l’AEMA, es requereix el compromís dels consumidors, que han de conscienciar-se de la importància de conservar el medi ambient, exigir aigües més netes a les autoritats pertinents i denunciar les possibles infraccions de la normativa europea.

Les aigües interiors, en pitjors condicions

L’informe de la CE i l’AEMA reflecteix pitjors dades quan es refereix a la qualitat de l’aigua de les zones d’interior. Segons els seus responsables, en 2009, el 10,6% dels rius i llacs europeus estudiats no van complir els requisits mínims. Les xifres empitjoren en comparar-les amb les de 2008, quan es van aconseguir 2,6 punts més.

En 2009, el 10,6% dels rius i llacs europeus estudiats no van complir els requisits mínims

A Espanya, les dades no són millors: el percentatge ha empitjorat en un 0,3% pel que fa a 2008, quan un 92,9% de les aigües interiors eren de qualitat suficient, segons l’estudi comunitari.

Dels 116 rius i 91 llacs estudiats, es van haver de tancar cinc zones de bany de zones interiors: l’embassament de la Viñuela (Màlaga), dos trams del riu Xúquer al seu pas per Conca i els rius Maitena i Genil en la Serra de Güejar (Granada).

No obstant això, l’estudi assenyala també una favorable evolució en els últims anys: en 1990 només complien els requisits el 60,4% de les aigües interiors. I és que, com assenyalava en 2001 un article d’EROSKI CONSUMER, la CE va sol·licitar al Tribunal Europeu de Justícia una multa diària de 7,6 milions de les antigues pessetes per a Espanya per no respectar la normativa comunitària en matèria de qualitat d’aigües interiors de bany.

Un informe més crític que el comunitari és la “Guia 2009-2010 de les zones de bany en rius, llacs i embassaments” d’Ecologistes en Acció. El treball indica que Espanya ha descatalogat 327 zones de bany interiors entre 1991 i 2008, i 22 en el període 2008-2009, a causa de la forta deterioració de les seves aigües, per causes tan diverses com a extraccions d’aigua desproporcionades, regulacions de la llera o contaminació.

Les zones descatalogades es troben en els municipis d’Andujar (Jaén), Alcaucín, Ardales i Gaucín (Màlaga), Sant Nicolás del Port (Sevilla), La Pobla de Castro i Estada (Osca), Santa Eulalia de Gállego (Saragossa), la Canyada de l’Hoyo (Conca), Borredá (Barcelona), Banyoles i Olot (Girona), Camarasa (Lleida), Castuera (Badajoz), O Pins i Estimis (la Corunya), Muíños (Orense), Manzanares El Real i Sant Martín de Valdeiglesias (Madrid), Erro (Navarra), Anna i Navarrés (València). Segons aquest grup ecologista, la descatalogación suposa en la pràctica que l’Administració no ha de vigilar la qualitat de les seves aigües, ni possibles abocaments contaminants, ni anunciar possibles riscos per a la salut dels banyistes.

L’informe assenyala diferents problemes en les aigües continentals de tot el país, si bé apunta a Madrid i Múrcia com les comunitats amb més incidències. Els ecologistes recorden que en 2008 la CE va obrir un expedient contra Espanya perquè més de 400 localitats no disposaven d’un sistema de tractament d’aigües residuals conforme a la normativa mediambiental comunitària.

Com es controla la qualitat de les aigües

En 2006 va entrar en vigor una nova Directiva per gestionar la qualitat de les aigües de bany en la UE. Els responsables europeus van actualitzar els paràmetres i les disposicions de control per adaptar-los als nous coneixements científics. Els Estats membres tenen fins a 2015 per aplicar-la, però un total de 14, entre ells Espanya, ja van efectuar els controls de les seves zones de bany durant la temporada de 2009 conformement a ella.

La Directiva assenyala una sèrie de paràmetres físics, químics i microbiològics objectius i uns valors mínims que s’han de complir de manera obligatòria. Per la seva banda, els municipis amb platges, rius, pantans o piscines fluvials estan obligats a informar als usuaris de l’aptitud de les aigües de bany.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions