Poques vegades s’incideix en els danys mediambientals que provoquen els conflictes armats. La Unitat d’Assessorament Post-Conflicte estén el treball del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) a aquelles àrees on el medi natural s’ha vist danyat per un conflicte. És el cas de l’Afganistan, on dues dècades de guerres han degradat fins a tal punt el medi ambient que aquest és ara el major obstacle als esforços de reconstrucció del país.
Per a analitzar la situació sobre el terreny i col·laborar amb el nou govern del país, un grup d’experts internacionals d’aquesta unitat, acompanyats per assessors afganesos, va visitar 38 barris de quatre ciutats i 35 zones rurals. “La principal conclusió del seu informe és que la restauració mediambiental ha de jugar un paper important en els esforços per reconstruir el país”, afirma el director executiu del PNUMA, Klaus Toepfer.
I és que en un país en el qual el 80% de la població depèn directament dels recursos naturals per a cobrir les seves necessitats diàries, la degradació ambiental suposa una immensa amenaça per al manteniment futur. Durant dues dècades de conflictes, la base de recursos naturals de l’Afganistan ha estat fortament danyada per activitats militars, moviments de refugiats i la sobreexplotació. Una situació que s’ha vist exacerbada per la sequera dels últims tres o quatre anys, deixant un escenari de seriosa degradació: reserves mínimes d’aigua, aiguamolls secs, boscos nus, terra erosionada i un minvament de la població de fauna salvatge. El milió i mig de refugiats que s’espera tornin enguany augmentaran les pressions sobre aquests recursos.
L’equip d’experts encarregat de recórrer les zones rurals va trobar que la pèrdua de massa forestal ha afectat a gairebé tot el país durant els últims trenta anys. Les imatges de satèl·lit revelen que els boscos de coníferes a les províncies d’Hagarhar, Kunar i Nuristán s’han reduït a més de la meitat des de 1978. Durant l’etapa dels mujaidines i els talibà circulaven cada dia 200 camions de fusta -que suposen la pèrdua de 200 hectàrees de bosc- per la via principal de Kunar, probablement dos terços d’ells destinats a l’exportació als mercats del Pakistan.
El grup de treball també va documentar la pèrdua dels boscos de festuc en el nord. Així, en 2002 les imatges de satèl·lit gairebé no van detectar aquests arbres a les províncies de Badghis i Takhar, comparat amb un 55 i un 37% de cobertura del territori respectivament en 1977. A més, el pasturatge impedeix la regeneració de moltes àrees boscoses. Per això, algunes de les propostes que estudia el govern afganès és el control del pasturatge, però també la creació d’un cos de conservació de la naturalesa.
Però els problemes més greus es donen en les zones urbanes. En aquestes àrees -diu Toepfer- el requisit indispensable per al benestar humà; això és, l’aigua potable, només aconsegueix al 12% de la població. Així, anàlisis realitzades en aigua per a beure en algunes ciutats van revelar altes concentracions de contaminants.
L’eliminació dels residus sòlids és un altre dels més apressants problemes al país, segons l’informe dels experts de Nacions Unides. La missió no va trobar cap abocador que adoptés mesures per a prevenir la contaminació de les aigües subterrànies o l’emissió de substàncies tòxiques després de la crema de residus plàstics. A les ciutats de Kandahar i Herat, els abocadors estan en llits de rius per sobre dels nuclis urbans, amb el risc, en cas de fortes pluges, d’arrossegament de centenars de tones de residus cap a la ciutat. Per part seva, els sistemes de subministrament de la capital, Kabul, perden més del 60% de l’aigua per fugides i ús il·legal.
Els residus mèdics són una altra font de contaminació. A Herat, Kabul, Mazar-i-Sharif i Kandahar, l’ONU ha trobat restes abandonades-en alguns casos fins i tot òrgans i xeringues-, amb el consegüent risc de propagació de malalties.
