Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La teva manera de menjar deixa petjada en el planeta

Qualsevol acció quotidiana deixa una marca en el món que ens envolta; els nostres hàbits alimentaris, també. I alguns estan devorant el planeta
Per Mónica Timón 18 de juny de 2021
Agricultura cosecha huella ecologica
Imagen: Getty Images

Pot semblar una recepta senzilla: bescuit, xocolata i nata. Però, si tenim en compte les matèries primeres (cacau, farina, ous, sucre…) que usem en la nostra cuina, juntament amb l’aigua i l’energia necessària per produir cada ingredient, un simple tros de pastís necessita més recursos dels que podríem arribar a imaginar. Però no sempre som conscients d’això: qualsevol producte o acció quotidianades de menjar fins traslladar-nos a el treball o vestir-nosrequereix una gran quantitat de recursos i deixa un rastre en el món que ens envolta . Per calcular-ho es utilitza la petjada ambiental , un ampli concepte que mesura l’impacte general que una activitat té sobre el medi ambient, ajudant a definir si és sostenible o no. Ho expliquem a continuació .

Menes de petjades mediambientals

El concepte de “petjada” engloba diverses categories d’impacte en el medi ambient:

  • Petjada ecològica . Mesura la superfície productiva de cultius, pastures, boscos, zones pesqueres i àrees d’infraestructures necessàries per produir els recursos que consumim, i l’àrea requerida per assimilar els residus que generem. Per exemple, la superfície que s’utilitza per generar les pastures necessàries en la producció d’un litre de llet (inclòs el seu envàs) és una part de la petjada ecològica d’aquest producte.
  • Petjada de carboni . Avalua la quantitat d’emissions de gasos de efecte d’hivernacle , mesura en tones de diòxid de carboni (CO₂) equivalent (inclou tots els gasos causants de l’efecte d’hivernacle, com el metà, l’òxid nitrós, els hidrofluorocarburos…), que emetem de forma directa o indirecta com conseqüència del desenvolupament de cada activitat que fem. Continuant amb l’exemple de la llet, durant tota la producció d’un litre de llet (des de la ramaderia fins la indústria i el transport) s’emeten 1,6 kg de CO2 eq (equivalent) a l’atmosfera.
  • Petjada hídrica . Calcula el consum d’aigua dolça empleat en la producció dels béns i serveis que consumim. Segons dades de l’organització Water Footprint Network, per produir aquest litre de llet s’utilitzen 1.020 litres d’aigua. Aquesta xifra inclou no sols l’aigua incorporada al producte, sinó la que s’ha contaminat, la retornada a una altra conca o a la mar i, fins i tot, l’evaporada en tots els processos.
  • Petjada ambiental . Les dos anteriors s’inclouen en la petjada ambiental, que valora l’impacte global que la producció i el consum tenen sobre el medi ambient considerant diferents indicadors, com el consum d’aigua, d’energia o les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Per exemple, la petjada ambiental d’aquest litre de llet engloba des de l’aigua, la superfície de sòl o l’electricitat emprats en la seva producció fins la crema de combustibles fòssils pel seu transport o els residus dels seus envasos.

La petjada de que mengem

Com hem vist, tota acció deixa una marca concreta en el planeta, que pot traduir en escalfament global originat per l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle (petjada de carboni), en termes d’esgotament de recursos o amb paràmetres com la degradació de la capa d’ozó, entre altres.

Prenent-ho per separat, cada impacte pot oferir una perspectiva parcial de la petjada ambiental global d’un aliment. És a dir, si considerem només la seva petjada de carboni o la seva petjada hídrica, podríem estar obviant impactes rellevants en un altre punt de l’ecosistema. Per tenir una visió més àmplia, la Unió Europea ( UE ) treballa en el desenvolupament de una metodologia harmonitzada per calcular la petjada ambiental , incloent tot el seu cicle de vida , des de l’extracció de les matèries primeres fins els residus rere el seu consum, així com 15 categories d’impacte diferents.

“El seu càlcul requereix una gran quantitat de dades”, afirma Saioa Ramos, investigadora d’AZTI, un centre tecnològic especialitzat en la cadena de valor de l’alimentació. “Si parlem de iogurt, per exemple, és necessari conèixer les dades de totes les granges a les que l’empresa làctia compra la llet, i la mena i origen de les matèries primeres dels pinsos; també, la distància i els models de camió que s’utilitzen per transportar-la. Una vegada en la fàbrica, cal contar amb electricitat, gas natural, aigua…, i amb els envasos. Sense oblidar els quilòmetres que recorren fins el supermercat i fins la nostra llar”, explica l’experta.

De la dificultat per recaptar aquestes dades sorgeix el projecte ELIKAPEF –liderat per EROSKI i coordinat per AZTI–, un sistema avançat per el càlcul , informació i verificació de la petjada ambiental de productes alimentaris en el País Basc . “Consisteix en una eina que facilita a les empreses la recopilació de les dades per calcular l’impacte ambiental dels seus productes”, comenta Ramos. Conèixer aquests impactes permet a les companyies dissenyar mesures i estratègies per reduir-los, incloent processos més eficients i amb menor petjada ambiental.

Per guiar als consumidors, el desenvolupament de la petjada ambiental de la UE també planteja la creació d’un etiquetatge similar a Nutri-Score, el sistema que mesura la qualitat nutricional d’un aliment. Aquesta etiqueta ambiental ens ajudarà a prendre eleccions de compra responsables tenint en compte aspectes que van més enllà de l’origen o el material de l’envàs i que tenen un gran pes en la petjada que generen.

Quant li costa la nostra alimentació al planeta?

Vacas ganaderia

Imatge: Getty Images

Tenim uns hàbits alimentosos que devoren el planeta, per que el menjar suposa un pes molt important en la nostra petjada. L’Organització de Nacions Unides (ONU) quantifica que la producció d’aliments consumeix un 30% de el total de energia en el món i és responsable del 22% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. A més, es calcula que fa ús del 70% de la aigua dolça disponible i de l’11% de la superfície de la Terra.

El sistema alimentari també es troba en el epicentre de la crisi climàtica . Els experts del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) insten en un recent informe –’Canvi climàtic i els usos del sòl’– a una transformació del sistema alimentari per enfrontar el canvi climàtic. Una amenaça que, al seu torn, exerceix un estrès addicional en els sòls, augmenta la seva degradació i es redueix el subministrament d’aliments (en disminuir, per exemple, els cultius de blat i blat de moro).

El nostre consum supera els límits de la Terra

L’últim ‘Informe Planeta Viu’ de l’organització no governamental WWF assenyala que la nostra petjada ecològica ha augmentat gairebé un 190% en els últims 50 anys. Això significa que estem portant a la naturalesa al límit, consumint per sobre de que és capaç de generar. Una dada: el 29 de juliol de 2019 , la humanitat va acabar amb el pressupost de recursos que la Terra tenia per tot aquest any . És l’anomenat Dia de la Sobrecapacitat de la Terra , calculat per Global Footprint Network (GFN), una data que s’ha avançat dos mesos en els últims 20 anys. A aquest ritme de consum, necessitaríem 1,75 planetes per satisfer la nostra demanda.

Aquesta data varia en gran manera segons el país . Qatar, per exemple, entra en “dèficit ecològic” l’11 de febrer, mentre que Indonèsia arriba fins el 18 de desembre sense utilitzar recursos extra. Per part seva, els japonesos necessiten 7,7 països com el seu per satisfer les seves demandes; i faria falta un territori de la grandària de quatre vegades Xinesa per proveir als ciutadans d’aquest país cada any. En Espanya les prediccions no són molt més optimistes. El nostre país ja havia esgotat els recursos anuals el passat 28 de maig . Fins aquest dia, vivim i consumim com si tinguéssim a la nostra disposició l’equivalent a 2,9 països com el nostre, tal com assegura Global Footprint Network.

Consum i sostenibilitat: què deu canviar?

El consum desmesurat de recursos accelera la crisi climàtica sense precedents que vivim. Per tant, viure sense sobrepassar els límits del planeta requereix inevitablement una reducció general del consum. Governs, productors i consumidors devem apostar, a més, per formes de producció i de consum més respectuoses amb el medi ambient .

Com hem vist abans, el nostre sistema de producció actual és altament demandant d’aigua, sòl i energia. “Per millorar-ho és imprescindible fer bones pràctiques agrícoles i ramaderes “, afirma Celsa Peiteado, experta en agricultura de WWF.

  • Una bona forma de fer-ho és utilitzar fertilitzants naturals en comptes d’adobs químics i optar per l’ús de races autòctones i cultius locals , “més ben adaptats a les condicions de clima o de sòl” pròpies de cada territori.
  • Apostar per la ramaderia extensiva ajuda a protegir les pastures –que són embornals de carboni– i fa ocupació en zones rurals.
  • “A més, és important recórrer al reg deficitari controlat , és a dir, utilitzar només l’aigua que necessita el cultiu per tenir collites de qualitat, alhora que es respecten els rius i altres ecosistemes aquàtics”, explica l’experta.
  • No poden deixar de costat els mètodes de producció sostenible , com la certificació ecològica, el segell Marini Stewardship Council (MSC), que garanteix una pesca respectuosa amb el medi ambient, o el segell Global G.A.P (Good Agricultural Practice) que acredita, entre altres, les bones pràctiques agrícoles o la sostenibilitat del peix procedent de l’aqüicultura.

Una compra responsable

L’altra cara de la moneda, el consum, és també fonamental en aquest canvi. Els consumidors tenim la oportunitat de fer una compra responsable que disminueixi la petjada que el nostre dia a dia deixa en el medi ambient . Per fer-ho, devem tenir en compte totes les fases de vida del producte: la producció, el consum i els residus.

Evitar un envàs de plàstic no implica que aquest aliment sigui sostenible, si la seva producció deixa un enorme impacte hídric en el lloc d’origen o si la gran quantitat de pesticides empleats contamina l’aigua i el sòl on creix.

Encara que encara no s’inclou la petjada ambiental en l’etiqueta d’un producte, existeixen hàbits que el consumidor pot seguir per reduir aquest impacte. Petits canvis en les nostres opcions de compra que poden tenir un gran impacte en la nostra pròpia salut i en la capacitat de produir aliments del planeta. I tu, quina petjada vols deixar en el món?