Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La UE critica la falta d’informació sobre hàbitats naturals i espècies en perill a Espanya

Un informe de la Comissió Europea indica que la major part dels hàbitats naturals europeus estan en males condicions

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 15 de Juliol de 2009

La Comissió Europea va donar a conèixer ahir un informe sobre biodiversitat en l’Europa comunitària, on es reflecteix que la major part dels hàbitats naturals europeus estan en males condicions i els Estats membres que els alberguen no disposen d’informació puntual suficient sobre la seva condició.

Segons aquest estudi, Els països del sud, com Espanya, Grècia, Xipre i Portugal, poblats d’una fauna abundant i relativament menys desenvolupats que els seus veïns del centre i el nord europeu, presenten manques més acusades que la mitjana.

La UE va criticar que la informació aportada per aquests països a les institucions competents de la UE sobre la situació de les seves espècies amenaçades és escassa: les dades disponibles corresponen només a la meitat d’elles, quan els Estats que aporten dades sobre aquests temes a Brussel·les (tots els socis comunitaris menys Bulgària i Romania, els últims adherits), declaren solament «desconegut» l’estat d’un 27% de les seves espècies locals i el 13% dels hàbitats.

Aquesta situació va portar a la directora de l’Agència Europea del Medi ambient, Jacqueline McGlade, a manifestar que «Europa no complirà amb el seu compromís de detenir en 2010 la pèrdua de biodiversitat». Espanya no ha pogut precisar la situació de dues terceres parts dels seus hàbitats. Les desavinences daten d’antic. Al començament dels anys 90, el Govern espanyol ja es va oposar al llançament d’una xarxa de parcs naturals, la qual cosa seria després el pla Natura 2000. El motiu argumentat era que una part significativa dels territoris a protegir es trobarien a Espanya, la qual cosa condicionaria el desenvolupament econòmic. Les avaluacions de 1991 assenyalaven a Espanya 2,3 milions d’hectàrees de superfícies protegides, a les quals calia sumar 800.000 hectàrees de muntanyes de propietat pública, la qual cosa comprometia un 6 % del territori nacional i el 40 % dels parcs naturals de la UE.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions