Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La Universitat de Cadis mesura els fluxos de diòxid de carboni en les costes de Cadis

En la costa gaditana, l'oceà és font de CO2 a l'estiu i embornal del mateix la resta de l'any

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 27deDesembrede2010

Una investigadora de la Universitat de Cadis (UCA), Mariana Ribas, ha estudiat els fluxos de diòxid de carboni en les costes de Cadis. Una de les conclusions del seu treball assenyala que l’oceà, en la costa gaditana, és font de CO2 a l’estiu i embornal del mateix la resta de l’any, una informació que, sumada a altres mesuraments costaners, “serà d’utilitat en el mesurament dels efectes de l’escalfament global”. Aquesta recerca forma part d’un projecte nacional del Ministeri de Ciència i Innovació sobre emissions de gasos, segons va destacar Andalusia Investiga.

L’objectiu de l’estudi de la UCA “és conèixer els canvis estacionals de diòxid de carboni que es produeixen a les zones costaneres per poder conèixer la variació de CO2 pel que fa a l’aire, ja que la concentració de CO2 en l’aire és bastant estable. Es coneix molt de les zones oceàniques on les condicions varien molt poc. Però no tant de com funciona en les costes, àrees d’estudi molt variables i amb moltes influències”, explica Ribas en el seu treball.

Durant les quatre campanyes que ha realitzat, l’especialista en el cicle del carboni ha obtingut la conclusió que “a l’estiu la solubilitat disminueix, l’aigua està molt calenta i per això la zona costanera estudiada es converteix en font de CO2. Mentre que a l’hivern, la temperatura de l’aigua disminueix, la solubilitat augmenta i el mar actua com a embornal de CO2”.

Per realitzar la seva recerca, la doctora Ribas ha separat la zona d’estudi en quatre parts. Dos més prop de la costa -l’estuari del Guadalquivir i la badia de Cadis- denominats ecosistemes interns, que es caracteritzen per tenir més influència humana; i altres dues zones més llunyanes a la costa, una més profunda i una altra més succinta, denominades de plataforma continental. Després de les anàlisis ha conclòs que els ecosistemes interns actuen com a font de CO2 i els externs, com a embornal. El pas següent de l’estudi seria analitzar el comportament del diòxid de carboni no només en la superfície de la zona, si no en tota la columna d’aigua, en vertical.

Els resultats d’aquest estudi s’inclouran en la base de dades internacional “Carbon Dioxide information analysis center” (Global Coastal Program Data), amb la qual es pretén augmentar la informació sobre el comportament de CO2 i els sistemes de control del mateix.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions