Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La Universitat de València estudiarà les poblacions invasores de cranc xinès

L'espècie s'ha expandit pels rius d'Europa i del nord d'Amèrica des de la seva regió natal d'Àsia

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 09deGenerde2012

Un estudi genètic engegat per l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva del Parc Científic de la Universitat de València (UV) estudiarà les poblacions de cranc xinès (Eriocheir sinensis), espècie que ha envaït els rius d’Europa i del nord d’Amèrica des de la seva regió natal d’Àsia. La recerca s’emmarca en la recent col·laboració acordada per científics de la UV i la Universitat Nacional de Taiwan, ha assenyalat la institució acadèmica.

Les larves de cranc xinès arriben al continent europeu en les aigües de llast dels vaixells comercials i colonitzen els nostres rius, explica l’investigador de l’Institut Cavanilles Ferran Palero. “Els adults de cranc xinès viatgen riu avall per reproduir-se i alliberar noves larves en aigua salada i durant la migració reproductora creen grans problemes perquè embussen canonades i sistemes de refrigeració”, afegeix el científic, integrat en el departament de Genòmica i Salut del Centre Superior de Recerques en Salut Pública (CSISP), unitat mixta de la Universitat de València i la Generalitat Valenciana.

L’estudi dels crancs Eriocheir té rellevància per a la salut humana, ja que actuen com a vectors de la dolgui pulmonar (Paragonimus westermani). Quant als impactes econòmics, la invasió del cranc xinès ha costat a Alemanya al voltant de 80 milions d’euros, però a Espanya encara no s’ha quantificat, a pesar que aquest crustaci s’ha trobat ja a Vigo, prop del Parc Nacional de Doñana i, especialment, en el port de Sevilla. En els rius valencians encara no s’ha detectat presència del cranc xinès.

Els investigadors apunten que grans poblacions de cranc xinès poden, a més, alterar les cadenes tròfiques i afectar la densitat i el creixement de diferents espècies per la seva competència i capacitat depredadora. “En l’actualitat, l’única manera de controlar les poblacions de cranc xinès pansa per la captura dels adults, tasca que resulta ineficient”, argumenta Ferran Palero.

L’estudi genètic proposat pel consorci hispà-taiwanès pretén esbrinar les rutes de migració d’aquest cranc. “Com hi ha moltes larves i és impossible seguir-les durant el seu viatge des de Xina, identificarem l’estructura poblacional del cranc xinès amb la finalitat d’esbrinar aquestes rutes de migració”, exposen els investigadors Ferran Palero i Tin-Yam Chan. En primer lloc es té previst fer una classificació genètica de crancs recollits a Xina, Taiwan i Japó, i després s’utilitzarà aquesta informació per definir l’origen de les poblacions que es troben a Europa. La identificació d’aquestes poblacions permetrà descobrir les rutes de migració d’aquest cranc i dur a terme un millor control de l’espècie.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions