Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La velocitat del canvi climàtic influeix en la distribució de les espècies

Els règims tèrmics s'han desplaçat cap a latituds més altes, a una velocitat mitjana de 27 quilòmetres per dècada

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 05deNovembrede2011

La velocitat del canvi climàtic és un factor que determina el rang de distribució de les espècies. És una de les conclusions d’un estudi internacional en el qual han participat investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i que ha calculat per primera vegada de forma global la velocitat del canvi climàtic. Segons aquest treball, els règims tèrmics, marcats per la manera en què es distribueixen les temperatures en una determinada zona, s’han desplaçat cap a latituds més altes a una velocitat mitjana de 27 quilòmetres per dècada.

L’anàlisi fixa a més la velocitat a la qual el canvi climàtic marca el pas de les variacions en la distribució de les espècies. L’investigador del CSIC Carlos Duarte, un dels autors de l’article publicat en la revista “Science”, destaca també que el senyal tèrmic que marca l’inici de la primavera s’ha avançat, tant en els continents com en els oceans, en uns dos dies cada deu anys.

Els científics han mesurat els canvis tèrmics a partir de l’anàlisi de les temperatures superficials globals dels últims 50 anys, i han equiparat la gravetat de l’impacte de l’escalfament global sobre la biodiversitat marina i terrestre en latituds similars, especialment en l’equador. “A pesar que els oceans han experimentat al llarg de les últimes dècades un menor escalfament, les plantes i els animals marins necessiten moure’s igual de ràpid que en terra per adaptar-se a l’ecosistema que més els afavoreix”, explica el CSIC.

Els gasos d’efecte hivernacle han escalfat els ecosistemes terrestres 1ºC des de 1960. Aquest escalfament ha ocorregut tres vegades més de pressa en terra que en l’oceà, un procés que ha obligat a les poblacions a adaptar-se o a canviar la seva distribució contínuament per mantenir-se en el mateix règim tèrmic. A més de desplaçar-se, les espècies empren altres tècniques com alterar la seva fenologia, és a dir, el moment de la reproducció o la posada d’ous. Fins ara la major evidència d’aquests canvis es tenia dels ecosistemes terrestres, ben estudiats.

Els autors de l’estudi han traçat els mapes de totes aquestes transformacions i han observat que, en l’oceà, les àrees on les espècies estan més afectades per aquests impactes són també les més riques en biodiversitat. Estimen que el major impacte es produirà entorn de l’equador, on existeixen punts calents de biodiversitat marina i les amenaces seran altes, sobretot perquè la velocitat del canvi climàtic en aquestes zones supera els 200 quilòmetres per dècada.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions