Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’abocament del “Prestige” porta a la vora de l’extinció al cormorán moñudo

La població reproductora d'aquesta au ha disminuït fins a un 60% a les Illes Atlàntiques
Per EROSKI Consumer 22 de novembre de 2007

Les colònies de cormorán moñudo han registrat una greu disminució a Galícia com a conseqüència del desastre del “Prestige”, ocorregut fa cinc anys, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEU/BirdLife), que cita un estudi de la Universitat de Vigo. Més de la meitat de la població d’aquesta espècie es concentra al Parc Nacional de les Illes Atlàntiques.

En les colònies més importants el declivi ha estat d’un 60% en els últims 10 anys. La taxa de descens s’ha incrementat del 6% anual abans de 2002 fins a un 12% després de l’abocament del “Prestige”. En concret, l’estudi indica que s’ha passat d’unes 1.500 parelles abans del desastre (2002) a unes 350 (2003-2007) a les illes Cíes.

Els autors del treball diuen que la marea negra ha afectat negativament a la supervivència i productivitat dels peixos dels quals s’alimenta el cormorán moñudo, catalogat com “en perill” en l’Atlàntic i com a “vulnerable” en el Mediterrani, segons el Llibre Rojo de les Aus d’Espanya. La productivitat de les colònies s’ha reduït en més de la meitat en els últims set anys.

Davant aquesta situació, SEU/BirdLife reclama a totes les comunitats “un pla coordinat” de recuperació d’aus marines en cas de marea negra. Al seu torn, insta al Ministeri de Medi ambient a dissenyar un protocol d’actuació de suport a les autoritats autonòmiques en els casos més greus, com existeix per als incendis forestals.

Més enllà de les nostres fronteres

Els efectes negatius del “Prestige” també s’han notat més enllà de les nostres costes. Per exemple, en el Regne Unit, concretament a la illa galesa de Skomer, les poblacions reproductores d’arao comuna presenten un declivi important.

En aquesta illa, la població d’arao va experimentar un creixement continuat entre 1985 i 2004, però una anàlisi més detallada va mostrar que després d’anys d’abocaments en l’oest d’Europa (quatre importants) la supervivència adulta era molt inferior a la normal, i la població reproductora es mantenia o incrementava gràcies a un major reclutament d’individus joves que criaven per primera vegada.