Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’activitat humana és l’única responsable de la regressió de la posidònia en el Mediterrani, segons un estudi

El treball cita causes com la pesca d'arrossegament il·legal, els abocaments d'aigües residuals o la regeneració de platges

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 14deMaigde2007

La regressió de les prades de posidònia oceànica en el Mediterrani obeeix exclusivament a l’impacte de l’activitat humana i no al canvi climàtic, segons demostra per primera vegada científicament un estudi de la Universitat d’Alacant (UA) realitzat en aigües de Xipre, Tunísia, França i Espanya.

Aquesta recerca sobre la posidònia, espècie endèmica del Mediterrani i protegida per la UE, acaba de ser publicada en la revista més prestigiosa del món en aquest camp, el “Marine Ecology Progress Sèries”. Per dur-ho a terme es van analitzar prades de posidònia en dos punts de Xipre, de la illa de Zembra (Tunísia), de Carry-li-Rouet, reserva prop de Marsella (França) i del Cap Blanco (Mallorca), Gata (Almeria) i Illa de Tabarca (Alacant). Així, han comprovat que en totes aquestes zones, allunyades de l’acció de l’home, es mantenen saludables i, fins i tot, s’estenen.

Segons aquest treball, la tija de la posidònia d’aquests llocs creix més de 80 mil·límetres i presenta fins a cinc noves branques a l’any, mentre que en prades “impactades” per l’home només augmenten uns 20 mil·límetres i tenen una única branca més. L’estudi apunta d’aquesta forma al fet que la causa que hagin desaparegut prop del 40% de les prades de posidònia oceànica en tot el Mediterrani al llarg de l’últim mig segle es troba solament en l’home, concretament en activitats com la pesca d’arrossegament il·legal, els abocaments d’aigües residuals o salmorra de dessalinitzadora, la regeneració de platges i les obres costaneres.

La principal aportació de la recerca és que posa fi a la premissa fins ara acceptada per la comunitat científica que la posidònia estava en regressió tant per causes humanes com pròpiament evolutives, va explicar un dels autors del treball, Just Bayle. Aquesta creença s’ha mantingut fins avui des dels estudis de la posidònia per part dels francesos Moliner i Picard, en la dècada de 1950, quan es va començar a pensar que la posidònia tendia irremissiblement a la seva extinció per aspectes d’inadaptació al mitjà, va recordar l’investigador. “La planta no està en regressió per cap fenomen global, sinó que sofreix aquesta alarmant situació de perill de desaparició per raons exclusivament antròpiques o humanes”, va afirmar Bayle.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions