Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’Agència Espacial Europea detecta que la capa d’ozó en l’Antàrtica registra les majors disminucions anuals conegudes

Les grans pèrdues d'aquest any són degudes a les baixes temperatures aconseguides en aquesta zona del planeta

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 03 de Octubre de 2006

L’Agència Espacial Europea (AQUESTA) va informar ahir que la capa d’ozó, que protegeix a la Terra dels rajos ultraviolat, registra durant aquest any en l’Antàrtica les majors pèrdues anuals des que es té constància d’aquest problema.

Un comunicat de premsa de l’AQUESTA va assenyalar que els mesuraments de la massa d’ozó realitzades pel satèl·lit Envisat van indicar una pèrdua de 40 milions de tones, superant l’anterior rècord de 39 tones de l’any 2000. A més, va afegir l’AQUESTA, la profunditat del forat és de 100 unitats Dobson, fregant els anivellis rècord de 1990.

Els científics han conclòs que la capa d’ozó ha estat fortament danyada per productes químics, sobretot la clorina i els clorofluorocarbonos (CFC). La reacció química que dilueix la capa d’ozó s’aguditza quan la temperatura estratosfèrica es refreda durant l’hivern de l’hemisferi sud, entre finals d’agost i principis d’octubre. “Les extraordinàries pèrdues d’aquest any s’expliquen per les baixes temperatures en l’Antàrtida, que han aconseguit els anivellis rècord de 1979”, va explicar l’enginyer atmosfèric de l’AQUESTA Claus Zehner.

Encara que l’ús de CFC va ser posat sota control en el Protocol de Mont-real, signat al setembre de 1987, l’Organització Meteorològica Mundial (WMO) apunta al fet que hi ha tanta pol·lució acumulada en l’atmosfera que s’espera que els forats d’ozó persisteixin durant els propers 20 anys. D’aquesta forma, recuperarà els seus nivells normals 15 anys més tard del previst, en 2065.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions