Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’Agència Europea del Medi ambient alerta que el continent viu alteracions climàtiques desconegudes des de fa 5.000 anys

Les calors estivals de 2003 van fondre una desena part de les glaceres alpines

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 30deNovembrede2005

Europa necessita més esforços que els empresos fins ara, i durant moltes dècades, per contenir l’impacte del canvi climàtic. Aquesta és l’advertiment llançat per l’Agència Europea del Medi ambient (AEMA), que ahir va fer públic un informe de 582 pàgines sobre la situació mediambiental en el vell continent.

El document, resultat de cinc anys de recerca, passa revista per primera vegada a cadascun dels països membres de la UE més Bulgària, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Romania i Turquia. Indica, entre altres coses, que els quatre anys més calorosos dels quals es tenen dades han estat 1998, 2002, 2003 i 2004; que les calors estivals de 2003 van fondre una desena part de les glaceres alpines, i que, al ritme actual, per 2050 hauran desaparegut de l’ordre de tres quartes parts de les glaceres suïsses. “A Europa no s’han vist canvis climàtics d’aquesta magnitud des de fa 5.000 anys”, afirma l’AEMA.

Jacqueline McGlade, directora executiva de l’Agència, va dir durant la presentació de l’informe que “sense una actuació eficaç, i durant diverses dècades, l’escalfament del planeta provocarà la reculada de les capes de gel continental en el nord, i l’avanç de la desertificació en el sud. De fet, la població continental podria acabar concentrant-se al centre. Encara que aconseguim circumscriure l’escalfament del planeta a l’objectiu de la UE d’un augment màxim de dos graus, viurem sota unes condicions atmosfèriques mai experimentades per éssers humans. Es requereix una major reducció de les emissions”.

L’AEMA revela que la temperatura mitjana europea ha pujat 0,95 graus al llarg del segle XX, un 35% més que l’augment mitjà global del planeta, que és del 0,7%. Les temperatures van a seguir pujant, i aquesta és la raó que la UE s’hagi fixat l’objectiu que l’escalfament no arribi a depassar en dos graus la temperatura anterior a l’era industrial.

Espanya suspèn

Per McGlade, fa falta una major determinació de la classe política en la lluita contra el fenomen. L’opinió pública ho vol així, doncs un recent Eurobarómetro mostrava que els ciutadans comunitaris desitjarien que els polítics concedissin similar importància al medi ambient que la que concedeixen a les polítiques socials, o a l’economia.

En el cas concret d’Espanya, l’informe indica que les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle van créixer un 40,6% entre 1990 i 2003, un 25,6% més de l’autoritzat pel Protocol de Kyoto. En 2003, les emissions d’aquest tipus de gasos es van situar en 402 milions de tones equivalents de diòxid de carboni (CO2), similars a les dels grans països europeus. Els abocaments de CO2 per càpita (vuit tones per habitant) es mantenen per sota de la mitjana europea. Les emissions de substàncies acidificantes estan també altes a Espanya, i molt més les de precursors de l’ozó troposfèric.

Tempestes i huracans

Aquestes alteracions del clima podrien ser la causa de l’augment de la freqüència de fenòmens meteorològics adversos, com la tempesta tropical que ha passat per Canàries ocasionant nombrosos danys, segons alguns experts.

Aquesta opinió és compartida per la ministra de Medi ambient, Cristina Narbona, que fa referència als nombrosos estudis científics que durant els últims 20 anys “estan anunciant i explicant” els processos d’escalfament global i les seves conseqüències en l’augment de la intensitat i freqüència d’huracans, inundacions o sequeres.

Narbona recorda que per primera vegada en la història, Espanya s’ha vist assotada per dues tempestes tropicals: “Delta”, aquests dies, i “Vince”, el passat mes d’octubre, alguna cosa “totalment inusual”, segons l’Institut Nacional de Meteorologia (INM).

Aquests fenòmens estan coincidint amb situacions extremes de temperatures en els últims anys, com a ones de calor i de fred i èpoques de sequera que no es coneixien fins ara, la qual cosa “dona que pensar”, assenyala Ángel Rivera, cap de Predicció de l’INM. “Encara no s’han publicat estudis en els quals es relacioni clarament tot això amb el canvi climàtic. No obstant això, aquest fenomen s’està produint perquè la temperatura mitjana del planeta augmenta”, afegeix.

Segons Rivera, el normal en aquesta època de l’any hauria estat una major circulació de vents de ponent a la zona de les Açores, que a més hauria portat temporals de pluja a la Península Ibèrica. Al no haver arribat aquest tipus de vent, l’energia acumulada en el mar era molta i això ha ajudat a la formació de pertorbacions com la tempesta tropical “Delta”.

La temporada de ciclons de l’Atlántico, que va començar l’1 de juny i acaba avui, deixa un balanç esgarrifós. S’han format 25 tempestes tropicals i 13 huracans que han ocasionat centenars de víctimes i importants danys. L’huracà més devastador va ser “Katrina”, que va arrasar la ciutat nord-americana de Nova Orleans.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions