Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’antic regne del “Milió d’Elefants”, a punt de desaparèixer

Els ecologistes alerten de la destrucció ecològica que amenaça a Laos

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 02deAgostde2005

Fa un temps, Laos era conegut com el regne del “Milió d’Elefants”. Però la majoria dels animals i arbres que van fer d’aquest país el santuari forestal de la Indoxina han desaparegut durant els últims 50 anys. Els ecologistes creuen que la destrucció ecològica és inevitable tret que hi hagi un canvi d’actitud al Govern comunista.

L’Executiu de Laos, un dels països asiàtics amb majors recursos aqüífers, desenvolupa gràcies a l’ajuda financera internacional i a la interessada sustentació de companyies estrangeres un ambiciós projecte de construcció d’embassaments, al mateix temps que ven els seus boscos, de forma legal o il·lícita.

“Si Laos perd els seus boscos, ho haurà perdut tot, perquè econòmicament l’única cosa que està en condicions d’oferir són els seus recursos naturals i la biodiversitat”, assenyala Latasay Silavoung, delegat de la Unió Mundial per a la Naturalesa (UICN, les seves sigles en anglès).

Al llarg de l’estreta carretera que connecta Vientiane, la capital, amb la ciutat de Luang Prabang (nord) s’aprecia com els únics boscos que sobreviuen són aquells amb excessiu espessor per endinsar-se o els situats en vessants de pronunciada inclinació.

“Quan acabi l’estació de pluges, tornaran a brollar de les muntanyes les columnes de fum dels focs que encenen els camperols amb la finalitat d’ampliar la superfície cultivable”, indica Suphanvane, funcionari del Ministeri de Sanitat.

Fa cinc dècades, prop del 70% de la superfície del país estava tapizada per boscos i jungles, mentre que en l’actualitat no arriba al 40%, segons un estudi realitzat pel Fondo Mundial per a la Flora i Fauna Silvestre.

En 1993, el Govern va declarar 20 àrees protegides, que en conjunt cobrien el 14% de la superfície de Laos, i va destinar 500 dòlars de pressupost a cadascun dels parcs nacionals, i, des de llavors, segueix sent el mateix. “Aquest pressupost és insuficient per evitar que els parcs continuïn sent destruïts pels camperols i delmats d’animals pels caçadors furtius”, denúncia Silavoung.

Com succeeix en altres societats de les nacions de la Indoxina, en la laosiana les plantes no verinoses i gairebé tots els animals es consideren “menjar” i, per tant, encara que estiguin en perill d’extinció, són comercialitzats als mercats dels pobles o exportats de contraban als països veïns per al seu consum.

Els animals i plantes són a més el principal condiment dels elixirs, brebajes i medicaments tradicionals que, enfront de les medicines a força de productes químics, prefereixen emprar els laosianos de les àrees rurals quan estan afligits per alguna dolència.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions