Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’Any Polar Internacional explicarà per primera vegada amb la participació d’Espanya

Uns 220 investigadors espanyols desenvoluparan 17 projectes tant en l'Antàrtida com en l'Àrtic

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 08deGenerde2007

Per primera vegada, l’Any Polar Internacional (IPY), que se celebrarà en aquesta ocasió a partir de març i fins a 2009, comptarà amb la participació d’Espanya. El nostre país prendrà part en l’esdeveniment amb mitjans i instal·lacions pròpies, així com amb prop de 220 investigadors que duran a terme 17 projectes tant en l’Antàrtida com en l’Àrtic.

Aquesta iniciativa, que porta quatre anys de preparatius i que només s’ha celebrat en 1882 i 1932, abasta temporades polars completes en l’Àrtic i en l’Antàrtica. Per aquest motiu la seva durada sigui de dos anys. En l’IPY estan involucrats més de 60 països i milers de científics, que fan el seu treball en zones d’accés molt complicat.

La present ocasió és “triplement especial” perquè es compleixen 125 i 75 anys del primer i segon Any Polar, respectivament, i 50 anys de l’Any Geofísico Internacional (1957), segons va explicar el president espanyol del Comitè Científic de la Recerca Antàrtica (SCAR) i membre del Joint Commitee de l’IPY, Jerónimo López.

La motivació de l’IPY d’aquest any és, sobretot, estudiar la importància de les àrees polars per a la resta del sistema terrestre, “una iniciativa amb la qual es podrà donar un salt important en el coneixement de les regions, en les quals estan tenint lloc canvis molt importants”. L’Àrtic, canadenc i siberiano, i la península de l’Antàrtida han experimentat un augment de la seva temperatura en els últims 50 anys que és de l’ordre cinc vegades superior al que ha pujat la temperatura mitjana del planeta en aquest mateix període de temps.

Les recerques parteixen de la certesa que l’Àrtic està sofrint un desglaç molt accelerat en els últims anys i que això va a tenir conseqüències no només per al seu ecosistema i les persones que viuen allí de caçar o pescar, sinó per a la resta de la població mundial, “en el seu aire i en la seva aigua, a pesar que siguin zones llunyanes”, segons López. Els pols, va recordar, són les principals fonts de fred al planeta i, a través de l’atmosfera i els corrents marins, transmeten la seva influència a les altres regions, especialment l’Antàrtida.

Espanya no ha estat present en cap Any Polar Internacional ni en l’establiment de les institucions que van asseure les bases per a l’administració i la recerca d’aquests territoris, però després de la seva adhesió en 1982 al Tractat Antàrtic i al SCAR en 1988 ha desenvolupat un continu programa de recerca. Nou dels 17 projectes d’investigadors espanyols es faran a les bases i el campament de l’Antàrtida i en el buc de recerca oceanogràfica Hespérides, que anirà per primera vegada a l’Àrtic, on, al juliol i agost, desenvoluparà un projecte de biologia marina i un altre de geofísica. Nou de les recerques es faran en l’Antàrtida, quatre en l’Àrtic, tres en tots dos pols i una en latituds subpolares.

Etiquetes:

any españa polar-ca

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions