Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’arquitectura bioclimàtica permetria solucionar els problemes de l’acumulació d’enderrocs

Els materials que s'empren en la construcció d'aquesta mena d'habitatges són totalment naturals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 02deAbrilde2003

Els problemes mediambientals que provoquen els milions de tones d’enderrocs que el sector de la construcció genera cada any a Espanya, es podrien solucionar per mitjà de les construccions bioclimàtiques, ja que en l’edificació d’aquesta mena d’habitatges només s’empren materials naturals fàcilment reciclables. Segons apunta el Gremi d’Entitats del Reciclatge d’Enderrocaments (GERD), al nostre país cada any es queden sense reciclar 36 milions de tones d’enderrocs.

L’arquitectura bioclimàtica permet viure en una casa que no consumeix energia innecessàriament, que aprofita la llum del sol i que, a més, és fresca a l’estiu i càlida a l’hivern. Els recursos naturals utilitzats per aquesta mena d’arquitectura permeten que el propi habitatge, per la seva orientació, disseny i construcció es comporti com a reguladora tèrmica. Així, s’aconsegueix un important estalvi en l’aportació energètica convencional reduint l’ús de calefacció, el consum de combustibles fòssils i les emissions contaminants, entre altres coses. Tot això suposa estalviar en la factura mensual d’aquests serveis i col·laborar activament en la conservació del medi ambient.

No obstant això, el comportament climàtic de la llar no depèn exclusivament del seu disseny, sinó que també està influït per la seva ubicació. L’existència d’accidents naturals com a muntanyes, rius, pantans, vegetació, i artificials com a edificis, creen un microclima que afecta el vent, la humitat i la radiació solar que rep la casa. Per això, abans de començar a construir ha de fer-se un estudi de les condicions climàtiques de la regió i un altre geobiológico, que serveix per a mesurar els possibles corrents d’aigües subterrànies, les falles, la contaminació electromagnètica o el nivell de radioactivitat.

A part d’aconseguir una llar més acollidora, la construcció bioclimàtica té múltiples avantatges, diu Anahí Asenjo, arquitecta. “Actualment, l’energia és escassa i la seva producció porta aparellada molts problemes, com és el cas de l’electricitat, una energia aparentment neta que arriba a les llars bruta perquè a l’origen i en un gran percentatge es produeix cremant combustibles fòssils, amb el consegüent alliberament de gasos contaminants”, afirma Asenjo. Una construcció bioclimàtica redueix l’energia consumida i col·labora de manera independent en la reducció dels problemes ecològics que es derivin d’això, afegeix.

Però el factor més important són els materials de construcció. Han de ser cent per cent naturals i “respectuosos amb el medi ambient, fins al punt que siguin totalment reutilitzables i reabsorbibles per la naturalesa. En el projecte cal preveure el moviment i la respiració dels materials naturals”, explica l’arquitecta.

“En l’arquitectura bioclimàtica estan prohibits els búnquers de ciment i formigó armat”, comenta Asenjo. A més, mai s’usen materials com a PVC, plàstics, aïllants artificials o alumini, entre altres, “perquè tenen components artificials i perjudiquen l’equilibri mediambiental”. A canvi, els arquitectes prefereixen fang, aïllants naturals com el suro, el cànem o la fusta. A més, és molt comú que aquests habitatges estiguin equipats amb plaques solars per al sanejament sanitari i canalons per a l’aprofitament fluvial i el reg del jardí.

Quan es planteja la construcció o la compra d’una nova llar, un dels factors principals a tenir en compte, la majoria de les vegades, és el cost. “Una casa bioclimàtica no té per què ser més cara que una convencional. El que pot fer variar el preu de l’habitatge és la qualitat dels acabats, com ocorre amb qualsevol altra mena d’habitatge”, subratlla Asenjo.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions