Tres milions de tones de residus a l’any, sis tones per persona. És la quantitat que es va generar a Europa en 2006, segons dades de l’Agència Europea de Medi ambient (AEMA). El responsable d’aquesta institució en la secció de consum sostenible, Lars Mortensen, destaca els avanços en qüestions com el reciclatge i la recuperació, però també reconeix aspectes negatius. Europa produeix una “quantitat important” de residus elèctrics i electrònics que viatgen a països en vies en desenvolupament sense mesures de protecció ambiental. A més, la petjada ecològica europea supera en més del doble a la mitjana mundial. Segons aquest expert, encara que els consumidors europeus es declaren conscienciats amb el medi ambient, en la majoria dels casos els seus hàbits de consum no són sostenibles. Per això, suggereix diverses mesures per canviar aquesta situació.
“El 32% dels residus generats a Europa prové de les activitats de construcció i demolició”Els 27 Estats membres (UE-27), més Croàcia, Islàndia, Noruega i Turquia van generar al voltant de tres milions de tones de residus en 2006, unes sis tones per persona, dels quals un 3% és perillós.
El 32% dels residus generats a Europa prové de les activitats de construcció i demolició, el 25% de la mineria i pedreres, i la resta de la manufactura, les llars i altres activitats.
“Espanya i Bulgària han registrat els majors descensos en generació de residus”La generació anual de residus municipals procedeix en la seva major part de les llars, però també s’inclouen altres fonts com a comerços, oficines i institucions públiques. En la UE-27 s’ha arribat a 524 quilos per persona. En el passat, el consum creixent i la tendència cap a llars més nombroses i petits han estat factors importants en la generació de residus municipals. Ara sembla que aquests factors s’han desacoblat i la producció es va estabilitzar entre 1999 i 2007. No obstant això, com a conseqüència del petit creixement de la població, la quantitat total de residus municipals generats en la UE-27 durant el mateix període va augmentar de forma lleugera a 258 milions de tones.
Sí, aquestes dades globals amaguen grans diferències entre països. La generació de residus municipals per persona va augmentar en 27 països europeus entre 2003 i 2008 i va caure en vuit. Els majors augments es van registrar als països balcànics occidentals, seguits per Polònia, Noruega i Dinamarca. Els majors descensos van correspondre a Espanya i a Bulgària.
“Es dipositen menys residus en abocadors i s’ha augmentat el reciclatge i la incineració amb recuperació d’energia”Les diferències s’expliquen per les variacions en el consum i perquè els mètodes de recopilació de dades són diferents, de manera que afecten a la comparativa. Alguns països inclouen els residus de les petites empreses i les fonts públiques, com les oficines municipals, escoles, etc.
Hi ha hagut canvis significatius. Es dipositen menys en abocadors i s’ha augmentat el reciclatge i la incineració amb recuperació d’energia. Aquest desenvolupament s’ha impulsat per part de la UE i la legislació de cada país, amb mesures diverses, com l’establiment d’objectius i instruments per reciclar i valorizar els residus, imposats sobre els abocaments i restriccions als autoritzats en abocadors, amb el suport de la pujada de preus de les matèries primeres, els materials reciclats i els combustibles.
“Les taxes d’eliminació varian entre més del 98% a Bulgària i Romania i menys del 10% a Dinamarca i Bèlgica”L’eliminació continua com el sistema dominant: el 51,5%, en la UE en 2006, enfront del 43,6% de recuperació i reciclatge i el 4,9% d’incineració. Les taxes d’eliminació variaven entre més del 98% a Bulgària i Romania i menys del 10% a Dinamarca i Bèlgica.
L’informe va concloure que molts dels principis de la Directiva Marco de Residus i les polítiques de la UE ja s’aconsegueixen. Gairebé tots els residus generats en la UE s’eliminen dins de les seves fronteres, i cada vegada més també els residus perillosos i problemàtics es recuperen en la UE. A més, augmenta la quantitat de residus de paper, plàstics i metalls reciclats, d’acord amb l’estratègia de la UE d’utilitzar els residus com un recurs.
“Molts dels principis de la Directiva Marco de Residus i les polítiques de la UE ja s’aconsegueixen”En algunes àrees no es compleixen els objectius marcats per la UE. L’autosuficiència en l’eliminació de residus en cada Estat membre no ha millorat. Encara que els Estats membres elaboren una gran quantitat d’informació, no és possible documentar el tipus específic de residu perillós i problemàtic enviat a través de les seves fronteres i, per això, tampoc se sap si es realitza de forma respectuosa amb el medi ambient. Sembla que la UE exporta una quantitat important de residus d’aparells elèctrics i electrònics als països en desenvolupament que no compten amb una infraestructura de gestió de residus adequada, una amenaça per al medi ambient i la salut humana.
La petjada ecològica mundial es va estimar en 2006 en 2,6 hectàrees globals per persona enfront d’una biocapacidad disponible d’1,8. En altres paraules, una situació d’excés global. En 2006, la petjada ecològica dels països membres de l’AEMA va ser més del doble que la mitjana mundial. Per això, el consum i la producció europea actual no es pot transferir a la resta del món sense sobreexplotar els serveis dels ecosistemes globals diverses vegades. La petjada d’Europa segueix en augment, mentre que la biocapacidad disponible per habitant, tant a Europa com al món, es redueix pel creixement demogràfic i la degradació dels ecosistemes.
“La UE exporta una quantitat important de residus d’aparells elèctrics i electrònics als països en desenvolupament sense una gestió de residus adequada”Més del 90% dels consumidors europeus assegura que la protecció del medi ambient és important per a ells, però en la majoria dels casos no s’acompanya d’un consum sostenible.
El canvi climàtic, l’aigua, els residus i la biodiversitat, segons les enquestes de la Comissió Europea (CE) realitzades en els últims anys.
“La petjada ecològica dels països membres de l’AEMA va ser més del doble que la mitjana mundial”El consum causa diverses pressions directes al medi ambient, com quan es condueix un cotxe o s’escalfa una casa amb combustibles fòssils. De major magnitud, no obstant això, són les pressions indirectes en les cadenes de producció dels béns i serveis. ja que una proporció cada vegada major dels béns finals i intermedis que es consumeixen a Europa s’importa, el nostre impacte creixent es duu a terme també en altres parts del món.
La major part estan relacionats amb aliments i begudes, habitatge, infraestructura i mobilitat. S’estima que contribueixen al 68% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el 73% de les emissions acidificantes o el 69% de les emissions d’ozó troposfèric.
“Més del 90% dels consumidors europeus assegura que la protecció del medi ambient és important per a ells, però la majoria no té un consum sostenible”El consum privat pot millorar amb l’augment de l’eficiència energètica en els habitatges, traslladar la despesa en vehicles privats al transport públic o un canvi de mentalitat tant en la quantitat com en la qualitat d’aliments, mobles, roba, etc. També es pot optar per un consum d’activitats de baix impacte, com l’educació, la comunicació, l’oci o la cultura, sempre que involucrin l’ús de transport. Aquest últim tipus de consum ha avançat en anys recents: la comunicació, l’oci i la cultura van augmentar en la UE-25 entre 1995 i 2006 en un 190% i un 60%, respectivament. No obstant això, el seu pes és modest si es compara amb les millores en l’eficiència en el consum individual.
A Europa, la web de l’AEMA és una font molt bona per als problemes ambientals en el continent. En l’ámbtio nacional, regional i local, les agències de protecció ambiental són, en general, una font d’informació molt bona.
“El nostre impacte creixent es duu a terme també en altres parts del món”La UE compta amb recursos legislatius i polítiques relacionades amb la protecció del medi ambient molt àmplies, que es milloren i desenvolupen de manera contínua. El canvi climàtic, l’aigua, els residus o la biodiversitat es tenen cada vegada més en compte.
L’any passat, la CE va publicar un Pla d’Acció sobre Consum i Producció Sostenible que inclou mesures concretes, com la millora de la contractació pública ecològica, la revisió d’algunes directives relacionades amb el disseny ecològic o l’etiquetatge dels productes.
Els consumidors poden fer una gran quantitat de coses:
Alimentació: comprar aliments ecològics i de temporada, menjar menys carn i limitar la generació de residus.
Llar: gastar menys energia, baixar l’aire condicionat i la calefacció un o dos graus, evitar la manera en repòs (stand-by) dels aparells electrònics, prendre banys i dutxes més curtes o comprar electrodomèstics amb etiquetes d’alta eficiència energètica.
Mobilitat: substituir els viatges amb cotxe privat per passejos a peu o amb bicicleta, així com transport públic, si el trajecte és llarg.
Turisme: no viatjar llargues distàncies amb avió i evitar comportaments nocius amb el medi ambient en les destinacions, com l’ús excessiu d’aigua o la generació de grans quantitats de residus.
“La producció d’agricultura ecològica encara és inferior al 5% en la majoria de la UE”No hi ha moltes dades, però sí indicis que creix molt ràpid en alguns països. Sí sabem que la producció d’agricultura ecològica augmenta a bon ritme a certes regions. No obstant això, encara és inferior al 5% en la majoria de la UE.
Esperem que la certificació i l’etiquetatge promouran el creixement de la venda d’aquests productes de forma ràpida en els propers anys.
