Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’Atles mundial dels conflictes ecològics

Presenten un mapa amb els principals conflictes ambientals del planeta, que han augmentat en els últims anys

Img mapaconflictoseco hd Imatge: EJOLT

Els conflictes ambientals augmenten a tot el món i afecten especialment als més desfavorits. Així ho adverteix un grup internacional d’investigadors i activistes ecologistes, que han elaborat un “Atles Global de Justícia Ambiental” amb gairebé un miler de casos. Aquest article explica com és aquest mapamundi dels conflictes ecològics, detallat en el cas d’Espanya, i destaca que la conscienciació i mobilització socials són claus.

El mapamundi dels conflictes ecològics

Img
Imatge: EJOLT

L’Atles Global de Justícia Ambiental ofereix informació geoposicionada interactiva de gairebé un miler de conflictes ecològics en tot el planeta. Els seus impulsors són el projecte europeu “Organitzacions de Justícia Ambiental, Passius i Comerç” (EJOLT), en el qual han col·laborat activistes ecologistes i investigadors científics, coordinats per un equip de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

“El mapa mostra tendències preocupants, com la impunitat de les companyies que cometen delictes ambientals”, assenyala un expert“L’Atles mostra com els conflictes ecològics augmenten a tot el món, per les demandes de materials i energia de la població mundial de classe mitjana i alta”, segons el catedràtic de la UAB Joan Martínez Alier, director del projecte EJOLT. Els conflictes ecològics deixen en evidència els greus desequilibris socials. Martínez Alier assegura que afecta a tot tipus de països i col·lectius, si ben el major impacte recau en persones pobres, sovint indígenes, i sense capacitat d’accés a la justícia ambiental i als sistemes de salut.

“El mapa mostra tendències preocupants, com la impunitat de les companyies que cometen delictes ambientals o la persecució dels defensors ambientals”, afegeix Leah Temper, investigadora de l’ICTA UAB i coordinadora de l’Atles. Per això, l’objectiu del treball és ampliar cada vegada més els casos reportats, de manera que en 2015 s’aconsegueixin els 2.000.

Índia és el país amb més casos denunciats, amb 112 dels 921 recopilats fins al moment. En el top 5 dels països amb majors conflictes ecològics se situa també Colòmbia, amb 72 casos, Brasil (58), igual que Nigèria, i Equador (48).

El major nombre de conflictes ecològics es presenten per l’ús de la terra (224), l’aigua (154), l’electricitat (131), el petroli (114) i l’or (97). Nigerian National Petroleum Corporation, Royal Dutch Shell, Shell Petroleum Development Company, Nigèria Agip Oil Company i Val es troben entre les cinc empreses amb més denúncies recopilades.

La pàgina web de l’Atles està configurada per buscar i filtrar entre cent camps i visualitzar els conflictes per activitat, empresa o país. D’un cop d’ull es poden veure amb punts de colors els conflictes categoritzats (nuclears, residus tòxics, mineria, combustibles fòssils, biodiversitat, infraestructures, aigua, etc). En punxar sobre els punts, s’obté informació sobre els actors implicats, la descripció de conflicte concret, les fonts d’informació i els resultats de les accions.

El projecte EJOLT ha rebut un finançament europeu de 3,8 milions d’euros i engloba a 23 universitats i organitzacions de justícia ambiental de 18 països. Per realitzar l’Atles, aquest consorci internacional ha explicat a més amb una xarxa de col·laboradors externs que treballen de manera conjunta des de fa més de tres anys.

Conflictes ecològics a Espanya

Els responsables de l’Atles comptabilitzen fins avui 35 casos de conflictes ambientals a Espanya. Els casos més destacats es refereixen a megaproyectos d’infraestructures com l’aeroport de Ciudad Real, l’impacte del turisme, els projectes relacionats amb l’energia, com la línia elèctrica d’alta tensió a Girona o el” fracking” a Cantàbria i País Basc, la construcció d’Eurovegas, les incineradores o la protecció del llop ibèric.

Els factors que desencadenen els conflictes ambientals a Espanya es relacionen en la seva majoria amb el desenvolupament d’una empresa comercial, tant pública com a privada, o l’execució d’un pla institucional.

Amaranta Herrero, investigadora de l’ICTA UAB, explica que el sistema institucional espanyol és “extremadament lent” en la resolució dels conflictes ecològics en comparació d’altres països europeus. En aquest sentit, el “factor europeu” ha estat “extremadament important” per a la resolució de diversos casos a Espanya. “Les directives europees són molt més estrictes que la legislació ambiental espanyola, la qual cosa ha permès als moviments ciutadans recórrer a elles per pressionar al Govern”, afirma la investigadora. El mapamundi recull també casos de victòries de justícia ambiental, com el cas de la mina d’or de Corcoesto, a Galícia.

La clau: conscienciació i mobilització socials

Aquest treball confirma l’informe que fa uns mesos presentava Amnistia Internacional sobre els atacs a activistes ambientals a nivell mundial. Manuel Nebot, responsable de l’Àrea de Treball amb i per Persones en Risc d’aquesta ONG, assenyalava que “la situació dels defensors dels drets humans i el medi ambient ha empitjorat en els últims anys. Cada vegada hi ha més ambientalistas que sofreixen fustigacions”.

No obstant això, també hi ha espai per a l’esperança. Leah Temper subratlla que també “es guanyen judicis legals, es cancel·len projectes i els béns comuns es retornen a la comunitat. El 17% dels casos analitzats es consideren victòries de justícia ambiental”. Manuel Nebot afegeix que els defensors ambientalistas tenen cada vegada més veu i recorda que hi ha diferents institucions i organitzacions que vetllen pels seus drets, amb el suport de ciutadans de tot el món. Per això, la conscienciació i la mobilització social són claus. “Solament quan les comunitats es plantin contra la contaminació, els governs i les empreses canviaran el seu comportament”, subratlla Temper.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions