Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’ecoturisme pot comportar perill per als ecosistemes naturals, segons Nacions Unides

Aquesta pràctica, molt en voga, va sorgir com una manera de pal·liar els impactes negatius del turisme convencional

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 25deSetembrede2002

Cada vegada més la gent fuig de les típiques destinacions vacacionals per a passar els seus dies de festa envoltats de naturalesa. Des dels safaris per a observar els animals salvatges en les sabanes africanes, passant pel busseig en les aigües turqueses del Carib i els seus esculls de coral, fins a les excursions guiades en la selva humida tropical brasilera, el turisme de naturalesa està en voga. Una tendència que va començar en la dècada passada quan les autoritats i experts en matèria de turisme, així com els ecologistes van proposar l’ecoturisme com una manera de pal·liar alguns dels impactes negatius del turisme convencional i, al mateix temps, generar ingressos, crear llocs de treball i atreure la inversió.

Segons dades del Banc Mundial, el valor del turisme mundial supera els 440.000 milions de dòlars (gairebé 433.000 milions d’euros), i s’estima que el de la naturalesa podria representar entre el 40 i el 60% d’aquesta despesa total. Un percentatge que indueix a pensar que no tot el que s’embeni com a turisme ecològic és tal. Així, la definició adoptada per la Societat Internacional d’Ecoturisme és “una manera responsable de viatjar a zones naturals, que conserva el medi ambient i contribueix a sostenir el benestar dels vilatans”. Un concepte al qual Nacions Unides (ONU) va mostrar el seu suport en declarar enguany com a Any Internacional de l’Ecoturisme. No obstant això, la pròpia ONU reconeix en el seu informe “Recursos mundials 2002” que, “en la seva major part, el turisme de naturalesa no arriba a complir els ideals de responsabilitat social” implícits en aquesta definició.

Així mateix, assegura que “és possible que les destinacions i viatges que es comercialitzen com a oportunitats d’ecoturisme se centrin més a oferir allotjaments més favorables al medi ambient que en el desenvolupament comunitari, la conservació o l’educació turística”. Per tant, la realitat d’aquests viatges és que poden sostenir els ecosistemes i degradar-los al mateix temps. Tenint en compte que la major part dels ecoturistas procedeixen d’Amèrica del Nord i Europa i que la majoria de les destinacions estan en el món en desenvolupament, s’estaria fent un flac favor a aquests països si no s’aconsegueix que el turisme de naturalesa sigui compatible amb la conservació.

Però l’ONU també reconeix que “fins i tot alguns dels ecosistemes que es manegen acuradament sota els principis de l’ecoturisme mostren signes de degradació”. Per a il·lustrar els perills que l’ecoturisme pot comportar per als ecosistemes naturals, l’informe de l’ONU pren com a exemple a les illes Galápagos, un paradís natural i punt neuràlgic de diversitat biològica. No en va, la meitat dels ocells, el 32% de les plantes i el 90% dels rèptils que allí habiten no existeixen en cap altra part del món. A primera vista, diu l’informe, les illes Galápagos exemplifiquen la promesa de l’ecoturisme. Cada any l’arxipèlag atreu a més de 62.000 visitants que paguen per bussejar i passejar entre les 120 illes volcàniques i ecosistemes que, entre altres espècies exòtiques, contenen les tortugues que prenen el nom de les illes.

Segons les dades de l’ONU, el turisme a Galápagos produeix fins a 60 milions de dòlars a l’any i constitueix la font d’ingrés del 80% dels seus residents. Des de 1970, el nombre de visitants s’ha multiplicat per deu, contribuint a ampliar els recursos del servei de parcs de l’Equador i crear un model d’ecoturisme d’alta qualitat i sota impacte. No obstant això, quan la situació es mira més de prop apareixen les contraprestacions que comporta.

Així, la població permanent de les illes s’ha triplicat en els últims 15 anys a causa del flux d’immigrants que busquen treball en l’economia turística de les illes, la qual cosa implica a més una major contaminació i explotació dels recursos pesquers. I, en contra del que persegueix l’ecoturisme, s’estima que tan sols el 15% del capital que s’ingressa per turisme va directament a l’economia de Galápagos.

Alguns exemples sobre finançament de l’ecoturisme que es recullen en l’últim informe del Worldwatch Institute, organisme la fi del qual és promoure una societat sostenible, demostren fins a quin punt en algunes zones no es respecta que els ingressos provinents d’aquests espais naturals reverteixin en ells o bé les taxes que cobren no aconsegueixen aquest objectiu. A Costa Rica, per exemple, les taxes que paguen els visitants per entrar als parcs només proporcionen una quarta part del pressupost anual per a gestió, conservació i protecció.

En alguns casos no es reinverteix ni un sol dòlar turístic en la conservació o gestió de parcs, sinó que els diners pararà a les arques governamentals o a les mans de les autoritats corruptes del parc. Un estudi revela que ni un cèntim dels 3,7 milions de dòlars pagats pels turistes per visitar les illes enfront de Baixa Califòrnia, en 1993, es va destinar a la gestió i protecció d’aquestes zones.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions