Un recent estudi científic de WWF/Adena apunta al fet que l’elefant pigmeo de Borneo podria no ser autòcton d’aquesta illa del sud-est asiàtic. Segons el citat treball, aquests exemplars podrien ser els últims supervivents dels elefants de Java, accidentalment salvats de l’extinció fa segles pel Sultà de Sulu.
L’elefant pigmeo, que habita en un àrea del nord-est de la illa de Borneo, ha tingut sempre un halo de misteri entorn dels seus orígens. L’espècie resulta diferent en comparació d’altres elefants asiàtics tant en el seu comportament com en la seva aparença. A més els científics es preguntaven per què mai s’havien dispersat a altres parts de la illa. Ara un article científic de WWF/Adena recolza la creença local que els elefants van ser portats a Borneo des de Java fa segles pel Sultà de Sulu i posteriorment abandonats en la selva.
“Fa centenars d’anys, els elefants eren traslladats d’un lloc a un altre d’Àsia, normalment com a regals entre els governants”, va detallar Shim Phyau Soon, un guarda forestal malayo retirat, les idees del qual sobre els orígens dels elefants parcialment van inspirar la recerca actual. “És emocionant pensar que els elefants que habiten en els boscos de Borneo puguin ser l’últim vestigi d’una subespècie que es va extingir a la seva nativa illa de Java, Indonèsia, fa segles”, va agregar.
Primera traslocación d’elefants
Si finalment es demostra que l’elefant pigmeo de Borneo és en realitat l’elefant de Java, una illa a més d’1.200 quilòmetres al sud de la seva actual distribució, podria ser “la primera traslocación d’elefants coneguda en la història que ha perdurat fins als temps moderns, la qual cosa proporcionaria a les científiques dades importants d’un llarg experiment que ha durat segles”, van explicar des de l’organització conservacionista.
Publicat aquest mes en “Sarawak Museum Journal” sota el títol d’Orígens “dels elefants Elaphas maximus L. de Borneo”, aquest nou treball assenyala que no hi ha proves arqueològiques de la presència en un passat llunyà d’elefants en Borneo. “Si es deixa un mascle i una femella d’elefants fèrtils en un hàbitat suficientment bé, en teoria, podrien originar una població de milers d’individus en menys de 300 anys. Pot ser que això sigui el que hagi ocorregut aquí”, va comentar un dels coautores de l’article, Junaidi Payne, de WWF.
“Si resulta cert que procedeixen de Java, aquesta fascinant història demostra el valor de lluitar per la conservació dels últims individus d’una espècie en perill d’extinció”, va declarar Christy Williams, coordinador del programa d’elefants i rinoceronts asiàtics de WWF. “Aquest article ens anima a pensar en la traslocación d’alguns exemplars dels críticament amenaçats rinoceronts de Sumatra i de Java, a hàbitats més favorables per augmentar les seves possibilitats de supervivència”, va afegir.
