Un equip científic de l’Institut de Recerca per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC) de la Universitat Politècnica de València (UPV) al Campus de Gandia ha demostrat l’important efecte de l’eliminació d’obstacles artificials, com els azudes, en els rius mediterranis per a la conservació d’espècies autòctones de peixos.
L’objectiu de la recerca és facilitar la gestió eficient i sostenible de la biodiversitat dels rius a través del desenvolupament d’un model predictiu, que permet anticipar els resultats d’actuacions de restauració en trams de rius alterats abans d’escometre-les. Això és més important en conques de clima mediterrani, on els impactes humans amenacen amb l’extinció de nombroses espècies natives, apunta l’investigador Francisco Martínez Capel. “Amb aquest model pretenem facilitar la presa de les decisions més eficients, algunes d’una gran senzillesa com per exemple l’eliminació d’azudes en desús”, afegeix.
Segons el model predictiu desenvolupat, un dels factors amb major influència en la riquesa de peixos natius en els rius mediterranis és l’absència d’obstacles artificials. La investigadora Esther Julia Olaya afirma que mitjançant simulació s’ha pogut observar que el nombre de peixos natius augmenta a mesura que s’incrementa la distància lliure d’obstacles artificials. Al marge de la seva grandària, les obres hidràuliques actuen com a barreres físiques que dificulten els moviments migratoris dels peixos. També afecten a les transferències de sediments, la dispersió de la vegetació i afavoreixen la disseminació d’organismes forans de caràcter invasor amb influència negativa sobre la fauna i flora autòctona, detalla.
Aquest estudi ha constatat que l’eliminació d’azudes en desús pot arribar a duplicar la presència d’espècies natives en alguns punts dels rius mediterranis. Aquests obstacles també influeixen en altres variables determinants per a la salut dels peixos natius, com la del percentatge d’hàbitats de corrents. La investigadora Esther Julia Olaya apunta que “algunes espècies de peixos mediterranis utilitzen aquest tipus d’hàbitat a diferència d’espècies exòtiques que prefereixen les pozas”.
Quant al cabal mitjà anual dels rius i al seu coeficient de variació, influeixen en l’organització de comunitats aquàtiques mediterrànies, “a causa que la biologia de les espècies presenta trets associats a ambients fluctuants i poc predictibles”, assenyala. La científica agrega que la qualitat de l’aigua és un altre factor important per al desenvolupament de les comunitats de peixos.
