Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’erosió està provocant una regressió de la línia de costa a Europa d’entre mig metre i dos metres a l’any

Actuacions humanes com la construcció d'infraestructures o l'extracció massiva de sorra posen en perill parteix del litoral
Per mediatrader 25 de maig de 2004

La Comissió Europea va alertar la setmana passada sobre l’erosió creixent de les costes a causa de l’activitat humana, en les conclusions d’un estudi realitzat durant tres anys en el litoral de la UE dels 25. Segons Brussel·les, el 20% del litoral comunitari es veu “greument afectat” per aquest fenomen, que es tradueix en una regressió de la línia de costa d’entre mig metre i dos metres a l’any, arribant en casos dramàtics fins i tot als quinze metres. L’impacte de l’erosió no afecta només al medi ambient, sinó que posa en perill també a la pròpia activitat humana, des d’habitatges fins a pobles sencers (70 milions d’europeus viuen a menys de cent metres de la costa), indústries, vies de comunicació i l’atractiu turístic de les zones més severament afectades.

Les causes d’aquesta degradació van des de la pròpia construcció d’infraestructures que detenen o modifiquen el dipòsit de sediments que arriben a la mar a través de rius i torrents, fins a l’extracció massiva de sorra en algunes zones per a la construcció. A aquestes actuacions humanes se suma l’augment constatat del nivell de la mar, per efecte del reescalfament de l’atmosfera, i l’augment de les tempestes i inundacions, segons es desprèn de l’estudi, que va ser realitzat per iniciativa del Parlament Europeu i va ser debatut dimarts passat en una conferència d’experts a Brussel·les.

La comissària europea de Medi Ambient, Margot Wallström, va instar als governs, les regions i els municipis a preservar “les costes d’una forma més eficaç del que s’ha fet”, a fi de detenir l’erosió. I va avançar que “en el futur, les conseqüències en termes d’erosió dels projectes de desenvolupament al llarg dels rius i de les costes hauran de ser estudiades d’una manera més profunda”.

En el que a Espanya es refereix, la Comissió conclou que existeix una degradació significativa que afecta el 11,5% del litoral nacional, amb un grau “elevat” d’erosió en platges d’Andalusia, Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i Cantàbria. El fenomen és “moderat” a Galícia, Astúries, País Basc i Múrcia.

Les pitjors notes són per als països que acaben d’ingressar a la UE i que durant molt de temps han sofert la manca d’una legislació més estricta sobre l’aigua, la protecció dels hàbitats, les costes, o les activitats industrials i immobiliàries. És el cas de Polònia, on més de la meitat de la seva costa (55%) està seriosament erosionada, o de Xipre, amb el 37,8% de la seva costa degradada.

L’erosió altera així mateix les barreres naturals contra la mar, com són els sistemes de dunes, i les barreres construïdes pels homes, podent provocar greus inundacions. La Comissió estima que cada any desapareixen 100 milions de tones de sorra que abans arribaven a la costa i que bé són utilitzades pel sector de la construcció, o bé queden atrapades en obres públiques o preses.

Solucions tècniques

L’estudi critica el que denomina “solucions tècniques radicals” a l’erosió, adoptades “massa sovint” per ciutats costaneres i que consisteixen en la construcció de dics i altres estructures de protecció. “Si bé aquestes permeten atenuar localment l’erosió, tenen tendència a impedir el desplaçament natural de la sorra i a provocar l’erosió d’altres costes més lluny en el litoral”, adverteix, aportant una dada bastant reveladora: el 63% de les zones afectades per l’erosió a la UE -que sumen 875 quilòmetres- es troba a una distància de menys de 30 quilòmetres d’àrees deteriorades per obres i construccions recents. Els experts consideren que és molt més útil reforçar la protecció contra la mar amb tècniques més ecològiques, començant amb l’aportació de sorra a platges i sistemes de dunes.

Per a això, la Comissió Europea proposa realitzar un catàleg de les “reserves estratègiques de sediments” que podrien ser utilitzades per a compensar la seva manca sense comprometre l’equilibri natural.