Si ha estat en alguna de les millors àrees naturals d’Espanya per veure estels i li ve de gust seguir de turisme astronòmic pel món, anotació en la seva agenda els següents 10 destinacions naturals proposades per diversos experts en astrofísica i astroturismo.
1. Muntanya Mauna Kea (Hawái, EUA)
A més de les Canàries (La Palma i Tenerife), la muntanya hawaiano de Mauna Kea és reconegut a nivell mundial com un dels millors llocs per a l’observació astronòmica, segons Antonia Varela, responsable del servei multimèdia de l’Institut Astrofísic de Canàries (IAC) i auditora de la Fundació Starlight, que certifica els llocs del planeta millors per a l’observació astronòmica i treballa “en defensa del Cel Nocturn i el dret a observar els estels”.
Alex Dantart, responsable des de 1995 d’Observatorio.info , la traducció oficial en espanyol d’Astronomical Picture of the Day (APOD) de l’Agència Espacial Nord-americana (NASA), també ho recomana “per ser una illa a la meitat del Pacífic, propiciant una estabilitat de cel única”.
2. Salar d’Uyuni (Bolívia)
La muntanya hawaiano de Mauna Kea és reconegut a nivell mundial com un dels millors llocs per a l’observació astronòmicaJavier Armentia, astrofísic, divulgador i director del Planetari de Pamplona, assegura haver experimentat una de les nits d’observació més “vertiginosa” en el Salar d’Uyuni, a Bolívia, el major desert de sal continu i alt del món. Aquesta mar de sal de més de 10.000 km2 d’extensió de vegades en l’època humida permet una tènue capa de salmorra. Armentia explica que “en la nit, de sobte, el cel es veu reflectit en la capa uniforme i aparentment infinita del salar, i un té la sensació d’estar enmig del no-res i pensa que la Terra s’ha convertit en un planeta transparent”. Així mateix, el responsable del Pamplonetario recomana la coberta d’un vaixell navegant en alta mar, sense costes en l’horitzó: “Quan es fa de nit, el vaixell es balanceja i la teva vertical va canviant. És com si tot l’Univers ballés per a un. Si a més és un veler, els mastelers, fixos en el mateix punt del camp de visió, accentuen la sensació”.
3. Observatori Astronòmic Pic du Midi (França)
El Pic du Midi de Bigorre, situat en el departament francès d’Alts Pirineus, aconsegueix una altitud de 2.877 metres. El seu observatori astronòmic és “un punt privilegiat per gaudir del cel, un mirador una miqueta més prop del cel”, comenta Mario López, un dels impulsors d’AstroAfición , una iniciativa que des de 2009 realitza cursos d’astronomia, observacions gratuïtes, activitats en col·legis o un Tour Estel·lar per a parelles que vulguin gaudir d’una nit estavellada.
4. Straumfjord (Noruega)
A la zona de Straumfjord, en la part alta de Noruega, “descobrir el ball de les aurores boreals enfront de nosaltres és el major espectacle que podem gaudir gràcies a la conjunció entre el nostre Astre-Rei i el nostre delicat planeta Terra”, segons Emilia Juárez, experta en projectes d’Astroturismo des de 2003, monitora astronòmica Starlight i col·laboradora del programa de radi Sant Vicent ‘El Cinturó d’Orión’.
5. Parc Ånderdalen Nasjonalpark (Noruega)
Mario López també recomana per veure aurores boreals aquest espai natural, situat a 70º en latitud nord dins del cercle polar àrtic. Segons l’impulsor d’AstroAfición, la millor època per anar és febrer, “però solament apte per aquells que amb una rebequita aguanten el duro fred manxec, ja que les temperatures ronden els 15 graus sota zero”.
6. Monument Nacional Natural Bridges (EUA)
Dantart aconsella també aquest espai natural, situat en l’estat d’Utah, per “la qualitat del cel per veure no solament la Via Làctica sinó també la llum zodiacal i altres luminescències nocturnes”.
7. Atacama i Antofagasta (Xile)
Varela també inclou als espais naturals xilens d’Atacama (el lloc més àrid del món) i Antofagasta com un dels seus llocs favorits. L’experta del IAC recorda que tant Canàries, com Mauna Kea i aquestes zones de Xile, han estat proposades des de la Iniciativa Starlight per ser declarades Patrimoni de la Humanitat – Finestres a l’Univers.
8. Bagaces (Costa Rica)
En Bagaces, una petita ciutat de la província de Guanacaste, al nord de Costa Rica, “els inquietants i bells sons de la selva fa que puguem sentir-nos envoltats de la major biodiversitat del planeta Terra embolicats en la cúpula celeste on, en èpoques de l’any, podem observar simultàniament l’Estel Polar i la Creu del Sud”, explica Emilia Juárez.
9. Reserva Natural NamibRand (Namíbia)
Aquesta reserva natural, de gestió privada i situada en el desert africà de Namib, és, segons el responsable d’AstroAfición, “un dels llocs més foscos del planeta, on la vista de la volta celeste us deixarà sense paraules”.
10. Nova Escòcia (Canadà)
Juárez explica que fa quatre segles els estels van guiar a Samuel de Champlain creuant l’Atlàntic per a la conquesta del “oceà fosc” (mer donis Ténèbres) arribant al que ara és el sud-oest de Nova Escòcia. Després de tot aquest temps, encara es pot gaudir de la mateixa lluentor d’aquests astres, en tota la seva plenitud, com ho feien els antics capitans amb la navegació astronòmica. No és d’estranyar que fos declarada Reserva i Destinació Starlight.
Segueix el canal de Medi ambient en Twitter @I_CONSUMERma i al seu autor @ecienciacom
