Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les 15 millors bolets d’Espanya

Diversos experts en micología seleccionen els bolets més característics i benvolgudes del nostre país

Img trufa negra Imatge: Maite Pelayo

Espanya té una gran varietat i tradició micológica. Algunes de les seves espècies de bolets són excepcionals per les seves característiques. El primer pas per apreciar-les, i per descomptat recollir-les de forma ecològica, és conèixer-les. Aquest article ofereix una selecció de les 15 millors bolets del nostre país realitzada per diversos experts en micología.

1. Boletus edulis / aereus (Fong blanc / negre)

Img trufa
Imatge: Maite Pelayo

Els boletus són l’elecció de tots els experts consultatsSón l’elecció de tots els experts consultats. Ricardo Fernández Fernández, sotssecretari de la Societat Asturiana de Micología, assegura que són “excel·lents comestibles” i explica que tenen grans dimensions, amb barrets que poden aconseguir els 25 cm de diàmetre, en general de color marró, encara que lleugerament negre l’aereus . La seva carn és compacta, blanca, immutable, d’olor agradable i sabor com a avellana, si bé la textura de l’edulis és més suau i la de l’aereus més compacta.

Ramón González Cerrato, president de la Societat Micológica Extremenya, explica que l’aereus és molt carnosa, no presenta làmines sinó tubs i porus i el seu peu és molt gruixut.

Enric Gràcia, professor de micología aplicada a la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l’Associació Espanyola de Micología (Aemicol), afegeix sobre l’edulis que té una “elevada plasticitat culinària”, ja que pot emprar-se en amanides, entrants, sopes, carns o peixos i postres, presentar-se fresc, sec, congelat, en pols o refrigerat, i consumir-se cru, o aromatizado amb oli.

2. Amanita cesària (Amanita dels césares o rovell d’ou)

Ramón González la descriu com un bolet molt vistós i atractiva. Surt en forma d’ou i després el barret en forma d’ombrel·la de color taronja metàl·lic. Les seves làmines tenen, igual que el peu, color groc rovell d’ou. És una dels bolets que es comercialitza. Ricardo Fernández assegura que és una “excel·lent comestible”, de carn gruixuda, una olor poca apreciable, un sabor dolç i fina textura.

3. Cantharellus cibarius (Rebozuelo)

L’expert de la Societat Asturiana de Micología afirma que és un altre bolet de la categoria “excel·lent comestible”, i explica que la seva carn és elàstica però ferma i de color lleugerament groguenc. El seu barret aconsegueix fins a un diàmetre de 10 cm. El seu sabor és dolç i la seva olor afrutado recorda a l’albercoc. Enric Gràcia recomana el rebozuelo per a amanides de cítrics, peix i plats de carn, en postres en forma de gelats o caramelizado, i també en infusions en aguardiente i vodka, però no per carpaccios.

4. Lactarius deliciosus (Rovellons)

El president de la Societat Micológica Extremenya recorda que aquest bolet, que neix en pinedes, es comercialitza i és de les més populars. Presenta un color taronja molt cridaner, un làtex que en oxidar-se es torna verd i un peu buit. Ricardo Fernández afegeix que és una altra de les “excel·lents comestibles”, amb olor agradable, carn gruixuda i compacta i sabor alguna cosa acre.

5. Tuber melanosporum (Tòfona negra)

Fernández la descriu com un bolet “excel·lent comestible” d’un diàmetre d’uns 8 cm, de color negre en la seva maduresa i amb berrugues piramidals. La seva carn és d’un color negre-violáceo, amb una olor i sabor molt forts i agradables, però molt difícils de descriure. L’expert de la UB afirma que és adequada per a plats de foie, de peix, ou i patates, ja sigui en forma de làmines, raspadura o infusionada en oli.

6. Agrocybe aegerita (Bolet de pollancre)

Ramón González assenyala d’aquest bolet, que en alguns llocs molt concrets es ven, que és blanca-crema, amb barrets esfèrics de joves i que s’obren d’adults, i el peu dels quals és llarg i fibrós (no comestible).

7. Amanita Ponderosa (Gurumelo)

Aquesta espècie, que es comercialitza bastant, és molt valorada a Huelva i sud de Badajoz, segons el president de la Societat Micológica Extremenya. S’agafa en fase ou, semienterrada o bé quan obre, amb barret, peu i làmines blanques amb un cert toc vermellós.

8. Calocybe gambosa (Perretxiko)

Gràcia destaca que aquest bolet primaveral aporta als plats una “espectacular aroma farináceo”, i ho recomana lleument salteado, com a acompanyant, en cremes i en plats d’amanida o peix.

9. Craterellus cornucopioides (Trompeta dels morts)

Aquest bolet, de categoria “bon comestible”, té la carn elàstica, amb forma de trompeta, de color marró fosc a negre i desenvolupa barrets de fins a 10 cm de diàmetre, segons el sotssecretari de la Societat Asturiana de Micología. Té una olor agradable i un sabor dolç, i és una gran aromatizante, especialment per a salses, afegeix aquest expert.

10. Hygrophorus latitabundus (Llenega)

El professor de micología aplicada en la UB explica que aquest bolet té la superfície del barret i peu recoberta de mucosidad, i és excel·lent per a plats de peix (en pil-pil), per a carn i a la brasa.

11. Hygrophorus marzuolus (Marzuelo)

Aquest fong primaveral apareix des de març i és “excel·lent comestible” per la seva textura i la consistència de la seva carn, segons Enric Gràcia, que ho recomana consumir rostit i en plats de peix.

12. Lepista nuda (Peu blau)

Aquest bolet, molt abundant en la Devesa Extremenya, es ven en petita quantitat, assenyala González. Presenta un color blau violeta en el seu barret, peu i làmines, té un aspecte molt viscós i és molt aromàtica.

13. Macrolepiota procera (Parasol, apagador major o galamperna)

L’expert de la Societat Micológica Extremenya explica que aquest bolet té un peu esvelt, fibrós, amb anell i dibuix atigrado, i un barret de gran grandària amb escates marrons.

14. Morchella esculenta (Múrgola, Cagarria o Morilla)

Aquest bolet és “excel·lent comestible”, destaca el sotssecretari de la Societat Asturiana de Micología: bastant fàcil de reconèixer per la seva forma cònica, té el barret ple de costelles irregulars i plenes d’alvèols, similar a un panal d’abelles. La seva carn és prima de sabor suau i olor feble, i és una gran aromatizante.

15. Tricholoma gr terreum (Fredolic)

Pròpia de pinedes, aquesta delicada i fràgil bolet aporta una suau aroma a sopes i plats de carn i peix, segons l’expert de la UB. Accepta molt bé la congelació una vegada salteada.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions