La pol·lució ambiental s’ha relacionat amb nombrosos efectes sobre la salut, incloent les al·lèrgies respiratòries i l’asma. Ara, una nova recerca ha constatat de manera directa la relació entre pol·lució i les al·lèrgies, i apunta una via perquè l’organisme dels al·lèrgics es defensi millor dels contaminants.
Les partícules de l’aire que es formen per la combustió dels motors dièsel empitjoren els símptomes d’al·lèrgia en persones amb un cert perfil genètic, segons científics del Keck School i de la Universitat de Califòrnia (els EUA). Els resultats, publicats en la revista “The Lancet”, indiquen que les característiques genètiques observades en gairebé la meitat de la població deixen als qui pateixen al·lèrgies en un estat particularment vulnerable a l’efecte de les partícules dièsel.
“Sabem que les partícules exhaustes de dièsel empitjoren els símptomes en persones sensibles als al·lergògens com el pol·len, però aquest estudi indica una forma directa en què la població podria estar activant al·lèrgies i asma en un alt nombre de persones susceptibles”, indiquen els investigadors. En el present treball es va estudiar una família d’enzims relacionats amb funcions antioxidants que es troben en els pulmons i temperen les reaccions inflamatòries de l’organisme. Els especialistes sospiten que quant millor empri l’organisme els antioxidants per a defensar-se, millor es pot defensar també dels contaminants aeris.
Dos dels enzims estudiats es diuen glutationa S-transferasa M1, o GSTM1, i glutationa S-transferasa P1, o GSTP1. Els gens GSTM1 i GSTP1 són responsables de crear cadascuna dels enzims, la qual cosa ajuda als pulmons a desintoxicar productes contaminants i a rebutjar oxidants abans que aquests puguin causar danys. GSTM1 apareix en dues formes comunes en la població, bé “present” o ben “nul”.
Les diferències entre les formes “present” i “nul” són petites, però pot suposar en realitat una gran diferència. Les persones nascudes amb dos gens GSTM1 de la forma “nul·la” no poden produir l’enzim protector de GSTM1 de cap manera. Al voltant d’un 50 per cent de la població s’enquadra en aquesta categoria. Per part seva, el gen GSTP1 es pot donar amb una variant comuna anomenada ile105. Les persones nascudes amb dos gens de la variant ile105 del gen produeixen una forma menys efectiva de l’enzim GSTP1. Aquesta forma menys efectiva es registra en al voltant d’un 40 per cent de la població.
