Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les ciutats espanyoles no aconsegueixen el percentatge de reciclatge en paper i envasos que exigeix la llei

Solament la recollida de vidre supera el mínim legal exigit, que és del 60%

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 13deFebrerde2011

Un grup d’investigadors de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló ha avaluat l’eficiència dels quatre models de recollida de residus urbans que hi ha a les ciutats espanyoles amb més de 50.000 habitants. Els resultats revelen que en el millor dels casos es recicla el 45% del paper i el 20% dels envasos metàl·lics o de plàstic, uns percentatges allunyats dels objectius mínims legals.

La legislació espanyola planteja reciclar almenys el 60% del paper i cartró que es recull en els contenidors, el 60% de vidre, el 50% dels metalls i el 22,5% del plàstic. No obstant això, aquest estudi indica que només la recollida de vidre supera el mínim exigit. “La recollida en àrees d’aportació del paper-cartró, en el millor dels casos, arriba al 45% per a distàncies màximes al contenidor de 80 metres, mentre que el percentatge mitjà per als envasos lleugers és del 20%, per la qual cosa no s’aconsegueix el límit ni del plàstic ni del metall”, destaca Antonio Gallardo, professor de la UJI i coautor de l’estudi. “Potser es degui al fet que la implantació del reciclat d’envasos és més recent que la del vidre”, apunta.

L’estudi, que publica la revista “Waste Management”, s’ha basat en enquestes realitzades en ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants. Els resultats reflecteixen que cada habitant genera diàriament 1,43 quilograms de residus i que la distància al contenidor determina el que se separa en origen de cada material. Les localitats amb un major grau de separació són les que dipositen els envasos a nivell de vorera, és a dir, a una distància d’entre 25 i 30 metres del ciutadà.

En funció del municipi i la comunitat autònoma, s’han detectat quatre models de recollida. El més comú separa els residus en quatre fraccions: paper-cartró, vidre, envasos i restes. Els contenidors dels tres primers se situen en un àrea d’aportació relativament allunyada (entre 80 i 250 metres de radi) i el de restes en la vorera. El model en el qual es recull més volum d’envasos, encara que amb un percentatge major de material no sol·licitat (impropis), és el que presenta dos contenidors a nivell de vorera (resta i envasos) i altres dos en àrea d’aportació (paper-cartró i vidre). Una tercera opció és similar, però se substitueix el contenidor d’envasos per un altre de matèria orgànica.

Segons l’estudi, el sistema més eficient és el que recull els residus en cinc fraccions: dos en la vorera per a restes i matèria orgànica a nivell de vorera, i altres tres (paper-cartró, vidre, envasos) a l’àrea d’aportació. Aquesta opció s’utilitza a Catalunya, on la llei obliga a separar la matèria orgànica. “L’elevat fraccionament dels residus en origen i la gestió separada de cadascuna de les fraccions ha provocat que els ajuntaments desconeguin la composició real dels seus residus, alguna cosa que no succeïa fa uns anys”, indica Gallardo.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions