Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les costes espanyoles registraran a la fi de setembre les majors marees vives de l’any

La combinació del període equinoccial i la lluna plena del proper dia 28 farà que les oscil·lacions del nivell del mar s'accentuïn fins a un 20%

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 05deSetembrede2004

Setembre sol ser un mes especial en les localitats costaneres. El crepuscle de l’estiu coincidirà una vegada més amb les principals marees de l’any, que es registraran durant la lluna plena del proper dia 28. En aquesta jornada està previst que es marquin les cotes màximes anuals tant pel que fa a pleamar com a baixamar. “No serà un fenomen extraordinari però sí sembla que el 28 es van a donar les majors marees vives de l’any en les nostres costes”, precisa Manuel González, coordinador de l’àrea de Dinàmica Marina de l’Institut Tecnològic, Pesquer i Alimentari del País Basc (AZTI).

Les marees són fenòmens totalment predictibles per la seva submissió a les rígides regles dels cicles astronòmics. Uns quants càlculs basten per determinar l’altura que va a aconseguir l’aigua en un determinat punt i hora amb diversos mesos d’antelació, tal com ho demostren les taules de marees que s’editen tots els anys en la major part de les localitats costaneres. El factor meteorològic, no obstant això, no és tan predictible. “A més de la marea astronòmica, que és la que apareix en les taules de marees, cal tenir en compte el que es coneix com la marea meteorològica. El nivell del mar pot ser una mica més elevat si la pressió atmosfèrica descendeix pel pas d’un front de borrasques o més baix en cas que es produeixi una situació anticiclònica”. L’expert d’Azti puntualitza que les oscil·lacions de la cota del mar per raons meteorològiques poden aconseguir fins als 15 centímetres.

Però el que realment determina l’envergadura de les marees és l’alineació dels astres. “En realitat -explica González- tots els mesos hi ha marees vives, la qual cosa ocorre és que les més extremes es produeixen durant març i setembre coincidint amb els períodes d’equinoccio, quan el Sol es troba sobre l’Equador i els dies tenen similar durada a les nits. Durant aquestes èpoques -afegeix- augmenta l’efecte que el Sol exerceix sobre el mar i les marees vives són més fortes”.

El Sol no és l’únic astre que intervé en el fenomen. De fet exerceix un paper secundari enfront de la Lluna, la gran protagonista del cicle de les marees. “Es podria dir que les marees es produeixen en un 70% per efecte de la Lluna i en un 30% pel de el Sol”, resumeix l’expert d’Azti. Les marees vives tenen així lloc quan el Sol, la Lluna i la Terra es troben situats en línia recta. “La Lluna i el Sol atreuen a la Terra i fan que la superfície dels mars es deformi generant les marees. Aquesta atracció és major amb els tres astres alineats, és a dir, quan hi ha lluna plena i lluna nova”.

Per contra, quan el satèl·lit terrestre està en les fases de cambra creixent i cambra minvant, l’atracció sobre els mars perd força i es produeixen marees de petita oscil·lació, conegudes també com a marees mortes. En general, les marees vives superen en un 20% els nivells d’una marea mitjana, mentre que les mortes són inferiors a la mitjana en similar percentatge.

És cert que les marees vives de setembre i març marquen màximes anuals. Ara bé, cada 18 anys i mitjà es produeix un fenomen que sacseja amb més força encara el nivell del mar: pleamar i baixamar aconsegueixen el que es coneix com a màximes vives equinoccials, que augmenten en uns 20 centímetres les oscil·lacions en un o un altre sentit. Això ocorre quan a la situació equinoccial del Sol s’afegeix que la Lluna es troba en el perigeo, el punt més proper a la Terra. “L’última d’aquestes marees es va registrar en 1993, així que haurem d’esperar almenys fins a 2011 per poder presenciar un altre fenomen així”, puntualitza González.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions